Intervenció mèdica urgent

Vaig arribar a poc a poc, amb el cos de la Williams flotant a dos pams de terra. No havia volgut anar més ràpid per si es desagnava més.

Les llàgrimes no m'havien parat de rodolar galtes avall per més que ho vaig intentar.

Vaig empènyer les portes de la infermeria. Vaig mirar a banda i banda.

Ningú.

Vaig alçar més el cos de la noia i la vaig posar en una camilla, amb compte.

- MADAM POMFREY! NECESSITO ATENCIÓ URGENT! - Vaig cridar.

Una llum es va encendre al fons de la infermeria. Vaig veure com una ombra s'aixecava amb els meus crits i es disposava a sortir per la porta.

- Ho sento molt...Samanta... - Vaig dir, sincerament, tot i que ella no em podia sentir. - Espero que em puguis perdonar... Algun dia.

I abans de que Madam Pomfrey sortís de la seva cambra, jo ja havia sortit de la infermeria.


(Surto del tema)

Llums, sons, veus...i el meu oncle. Per`o era el meu once? Estva en un bosc..no tenia dolor i no feia calor, ni fred. La roba estava neta i no tenia cap raaaastre de sang, ni cap ferida hi havia...per`o algu em cridava.

- Williams, desperte!

No se qui era, jo no volia despertar, tenia al meu oncle davant, tenia tantes preguntes que fer-li, necesitava respostes, em vaig apropar a ell, per`o ell s'allunyava, i la veu em cridava. Aleshores vaig vore que el bosc estava difuminat..els colors...el meu oncle em somreia, m'oferia la m`a, anava a agafar-la..i aleshores em vaig despertar.
Vaig mirar on estava, la infermeria, em feia molt de mal tot, volia dormir, volia tornar al bosc, per`o no podia, hi havia algo que me ho impedia, hi havia veus al meu costat, per`o no sentia res, mirava el sostre, i Madam Pomfrey traginava al meu costat.

Vaig entrar a l'infermeria, a demanar alguna cosa per les nàusees. ja passava de taca d'oli. Des que havia arribat la Medea que tenia un nus a l'estómac i... necessitava vomitar un parell de cops al dia. No voli tornar-me bulímica contra la meva voluntat.

- Madam Pomfrey, que té alguna cosa per les nàusees?

- Per què té nàusees? - em va preguntar de mala manera, perquè estava enfeinada amb algú.

- Perquè estic embarassada, no li fot... ¬¬

Després vaig veure que la persona de la camilla era la Sam.

- Sam! Sam! Què ha passat? Ha sigut la Medea? ha sigut ella, oi?

Mirava el sostre, no m'enterava de res, per`o intentava no cridar de dolor, madam Pomfrey em feia preguntes per`o jo no sabia que dir, no sabia que respondre, aleshores vaig sentir una altra veu, l'Agatha, em preguntava si havia sigut la Medea, vaig negar amb el cap. Tenia clar que no diria qui havia sigut, vaig tornar la mirada al sotre.
El dolor seguia, per`o començava a disminur un poc.

Vaig entrar a la infermeria, i vaig anar cap a la senyora Pomfrey, sense veure gairebé res. Tenia els ulls negats per les llàgrimes involuntàries.

- Senyora Pombrey... Veudà, cdec que tingc un atac d'alèdgia...

Vaig esternudar, i la Pomfrey em va fer un gest com que m'esperés. Vaig eixugar-me els ulls, i vaig veure un llit on estava la Sam... I l'Agatha... Què estava passant allà?
Vaig acostar-me al llit, i vaig dir:

- Què ha pazat, aquí? Qui ho ha... Atxús! Qui li ha fet aizò a da Sam???

Vaig arribar a l'infermeria coixejant una miqueta, ja que, com tan normal era en mi, m'havia entrebancat en el per les escales, en els típics graons que trobava odiosos perquè éren irregulars i, si no mirava al terra vigilant què trepitjava, hi acabava estirada. No era res de l'altre món, però necessitava desinfectar-m'ho, ja que em sortia una mica de sang del genoll i no volia jugar-me-la.

Va ser entrar per l'infermeria i trobar que, en un llit, hi havia algú estirat, i al seu voltant, l'Agatha i l'Allie. Vaig acostar-m'hi per saber qui era, ja que per l'aura de nerviosisme que rodejava a les quatre persones no podia ser bo, el que passava. Era la Sam.

-Aah! Sam..! Què t'ha passat? Què li ha passat? -vaig demanar a les altres al veure que ella no em contestava. Estava plena de sang. -Ho sap algú més que està aquí?

Les dues em van fer un gest negatiu, i vaig pensar que hi havia algú que ho havia de saber. Amb prou feines el coneixia, però se l'havia d'avisar.

-Ara vinc.

Vaig sortir de l'infermeria a pas lleuger, preguntant-me on seria en Thomas.

[surto del tema]

Vaig entrar corrent per la porta, acostant-me al llit que estava envoltat ràpidament. La Maggie m'havia dit que estigués tranquil, que no m'espantés, però que la Samanta estava a l'infermeria...

Estava espantat. No sabia què li havia pogut passar... A més, si comencen amb un: 'no t'espantis, estigues tranquil', és que millor que et comencis a espantar.

El primer que em va sorprendre? La sang. Bé, més concretament la roba de la sang, ja que Madame Pomfrey estava fent la seva feina. Vaig acostar-me cap al seu costat, posant suaument la meva mà sobre la seva.

-Sam...! Qui t'ho ha fet, això, digues, què t'ha passat? -No servia de res que hi parlés, ja que estava...

Vaig buscar amb la mirada a la Madame Pomfrey, amb l'esperança que em digués alguna cosa, alguna pista.

Vaig seguir al Thomas cap a l'infermeria. No corrent, perquè el genoll em sangrava, però a ritme ràpid.

-Ho havia de saber, no?- vaig dir-los a l'Allie i l'Agatha, apujant les espatlles.

Vaig acostar-me a unes estanteries on hi havia d'haver l'alcohol per curar-me la ferida jo mateixa. No molestaria. Vaig fer-ho tan ràpid com vaig poder, i llavors vaig acostar-me al llit de la Sam.

Suposo que era just que l'hagués avisat, a tothom li agradaria saber-ho, si li passés alguna cosa a la persona amb qui estan.

Continuava mirant el sostre, vaig notar com Madam Pomfrey em llevaba la roba i em posava una camisa, jo no tenia força per a menejar-me.

- Deixeu-la descansar. Senyoreta Black, te les pastilles en el calaix de l'esquerra, i senyoreta Lovegood, quan acabe amb la senyoreta Williams, li curare el atac d'alergia.- continuava curant, passant la vareta per damunt les ferides.- Williams, les ferides són profundes, bastant profundes, cosa que vol dir que han sigut provocades mitjançant la magia, veritat?- no vaig respondre a la pregunta.- Però ha tingut sort perque no li ha tocat cap òrgan i la persona que li ha dut li ha salvat la vida, pot ser li queda alguna que altra cicatriu però estic fent tot el possible per a que el seu cos quede com abans. I senyor Poynter, se el mateix que vosté, a qui ha de preguntar és a ella.

Vaig assentir i aleshores el vaig sentir, com...com ho havia sabut el Thomas? Vaig notar la seua mà damunt la meua.

- Williams, passarà aci uns 3 o 4 dies fins que vegi que millore. Que sapiga que comunicare l'assumpte al Director.


Tenia son, però per molt que ho intentara, no podia dormir, vaig girar el cap cap a les persones que hi havien al meu costat, i em vaig sorprendre de vore tanta gent.

- Hola...

Vaig fer un sospir i vaig anar a per les pastilles on m'havia dit Madam Pomfrey. Sabia que la Sam no era una xivata i no inculparia ningú.

-Au, va -li vaig dir acostant-me un altre cop a la camilla-. Sabem que ha estat algú d'Slytherin. Dona'ns un nom. Mira que no em fa res posar-los tots en fila i anar fotent hósties a tothom, eh?

Feia poc que havia agafat una mania bastant estranyeta. Bé, estranya segons qui la mirés. Quan no tenia res a fer, simplement anava al passadís, agafava una de les granotes de xocolata que la Sam m'havia regalat i la menjava tranquil·lament, observant com la gent passava. Era depriment, segons qui ho mirés... Però a mi m'entretenia, que voleu que us digui.

El cas es que aquell dia vaig anar al passadís i vaig veure a l'Agatha anant cap a l'infermeria, no feia bona cara, esperava que es possés bé... però després va anar l'Allie, amb els ulls mig tancats i no amb molt bona cara tampoc. Alèrgia, vaig suposar... però el més estrany es que després van apareixer la Maggie, coixejant, va sortir de cop i va tornar amb... el nòvio de la Sam, crec.

Ok, alguna cosa no anava bé, a part de la mala ratxa que estaven tenint els alumnes en menys de deu minuts. Vaig decidir entrar a la infermeria i vaig veure com hi estaven l'Agatha, l'Allie, la Maggie i el nòvio de la Sam mirant un llit on hi havia algú. Vaig apropar-m'hi.

-Què passa? Qui...?

Vaig veure a la Sam i em vaig quedar de pedra mirant-la.

-Què passa? què ha passat, Sam?

Aleshores vaig sentir que entrava algú més, i per la veu vaig reconeixer a Lils. Em vaig intentar moure un poc del llit, però no vaig poder.

- Agatha, no. Saps perfectament que no pense dir qui ha sigut, és més, com saps que ha sigut una persona? Pot ser ha sigut un animal, o el Pi Caraballa...aixi que no fases res.- no anava a delatar a la Black, m podia caure mal, però si deia que havia sigut ella...no, no diria el seu nom.- I tranquils, ja em trobe un poc millor.- volia lleva-li importancia al assumpte.- D'aci poc em tindreu de nou entre les vostres files.

Quina pinta devia de fer? Segur que estaria horrible.

- Algú te aigua?

Havia hagut de ser una persona... ella sola no s'hagués deixat fer això...

Aquell dia a la torre, també havia rebut... Ha sigut la mateixa persona?

-Té gots nets, Madame Pomfrey?

-Sí, hi ha algunes copes, són a l'estanteria del fons.

Vaig aixecar-me a buscar-li una copa, i amb un moviment de vareta la vaig omplir d'aigua. Aquamenti

-Té, beu..-vaig dir-li, acostant-li la copa.-Millor t'ajudo.-Vaig ajupir-me, i la vaig ajudar a beure's l'aigua. No volia que es mogués i empitjorés encara més.

Mentres no siguin les files de combat...

Vaig acceptar el got que em donava el Thomas. Al acabar vaig allargar-li el got.

- Podries posar-me més?- per favor.

Madam Pomfrey va apareixer amb una botella, el titol de la qual no vaig poder pendre.

- Ha de pendre aço, ha perdut molta sang Williams- em va donar un got.- Te mal gust, però ajudara al seu cos, i fara que recupere part de la sang perduda.
[Off: val, no se si es pot, però apartir d'ara això existeix, val?]

Vaig mirar-me el got, tenia un color com el petroli, el vaig beure. El sabor era fastigos.

- Ara descanse, pasare a visitar-la d'aci una hora per comprovar com van les ferides.

- Fastigos, te un sabor fastigos.

Vaig omplir-li el got un altre cop, i li vaig donar un cop s'havia acabat de prendre la medicina.

-Doncs a veure si així et passa, aquest mal gust tan horrorós...-vaig dir amb un somriure torçat.- Si estiguéssis en problemes m'ho explicaries, oi? -vaig demanar-li preocupat.

Hauriem de parlar un cop s'hagués recuperat ja, notava com si sempre li estigués passant tot a ella, i tot i així mai n'arribava a saber la raó... Necessitava saber alguna cosa, necessitava saber que no havia d'estar-me preocupant tota l'estona... l'estimava massa com per estar tranquil. No se què faria ni què diria, però...

Vaig tornar a beure.

- Per suposat Thomas, però tranquil no estic en problemes.- vaig dir intentant fer un somriure, tot i que no vaig saber el que va eixir.

Se el veia preocupat, i això em feia molt més mal que cap altra cosa. I no soportava fer-li mal, haviem de parlar, havia d’explicar-li que jo no podia canviar. Però no ara, quan em trobara millor i poguera pensar millor.
Em vaig girar cap a les altres.

- I vosaltres com aneu?

Vaig entrar a la infermeria corrent, seguit de la Cass i l'Erin i vaig vore que hi havia prou gent rodejant un llit. Em vaig fer lloc pe a passar i vaig vore a Sam, el Thomas estava al seu costat, però no vaig poder apartar la vista de la meua germana.

- Es pot saber que te ha passat!?- vaig dir posant-me al seu costat.- Qui ha sigut? Dis-me qui ha sigut per a que el mate!

Em vaig quedar callada, darrere, mirant com passava tot, mentre em tapava la cara amb les mans i les llpagrimes no em paraven de rodolar per les galtes. havia pogut veure la sam de reüll durant uns segons. Estava molt malament. Havia perdut molta sang. I després em deia que no em preocupés per ella...

Em vaig recolzar al llit més proper, sense saber què fer. No volia dir res. No volia dir-li res. No volia mirar-la i veure què li havien fet. Per què havia passat allò? Qui podia desitjar-li cap mal?

Aleshores va entrar l'Ed, com s'havia enterat? I després l'Erin...u.u

- Ed....Ed...Edgar!- vaig dir.- Calmat, val? Estic millor i no tens que pegar a ningú, necesite descansar i si comences a donar crits l'únic que vas a aconseguir es donar-me mal de cap.- me el vaig mirar.- Tranquil, val? Em coneixes, saps que d'aci res ja em trobare millor.- em va mirar preocupat.- Ho saps.

Vaig sentir que algú plorava.

- Erin, no plores que no m'estic morint.

[Tres dies després]

Em vaig alçar del llit, per fi. Després de tres dies a la infermeria, Madam Pomfrey va pensar que ja em trobava millor i que ja podia marxar, això si fent-me abans una revisió i llevant-me les venes.

- A vore que fa la proxima vegada, estic farta de vore-la sempre aci, i ves amb compte amb les ferides, encara han de cictatritzar i no se les toque!- em va allargar una pomada.- Posat aquesta pomada després del bany.

Em vaig mirar a un dels espills, si, tenia una pinta horrible, crec que el primer que faria seria donar-me una bona dutxa.

- Adeu Madam Pomfrey, i gracies per tot.- vaig dir eixint.

- Adeu i no tornes.


Vaig tancar la porta i em vaig dirigir cap a la Sala Comuna.




[TEMA TANCAT]