Angoixa

Vaig entrar al bany corrent, no podia aguantar-ho més. No era pixera. Em vaig ficar dins d'un corpantiment i no em va ni donar temps de tancar la porta. Només em vaig agenollar davant d'una tassa de vàter i em vaig posar a vomitar.

"Per què? Per què no se'n podia anar a qualsevol altre refotut racó del món que no fos aquest? Això és casa meva! Per què ha vingut aquí?"

Va sortir el dinar, l'esmorzar i tot el que podia tenir a l'estómac, deixant-me buida i angoixada. L'Ursula havia intentat matar-me un cop. Què faria, ella? Aconseguir-ho?

-Agathaaaaaaaaaaaaaaaa!

Vinga a buscarla, vinga a buscarla i no la trobava. On es podia haver ficat? Vaig veure-la un segon, abans de que girés una cantonada i vaig córrer cap allà... pero vaig girar i no hi era.

Vaig mirar el passadís i vaig veure el bany. Només es podia haver ficat allà. Vaig entrar.

-Agatha, ets aqui?

Vaig sentir la veu de la Wen. Fantàstic, segur que m'havia sentit vomitar.

- No t'acostis, espera... -li vaig dir, allargant la mà cap a ella i cedint a una altra ràfega de nàusees.

Només em faltava la Wen allà. No m'agradava que em veiessin quan estava malament.

Em va costar, però vaig caure què el que estava fent era vomitar. Vaig deixar de botar i em vaig quedar de pedra.

-Agatha...- vaig esperar, mirant-la.

Què li devia passar?

Quan em vaig sentir l'estómac buit, vaig tirar de la cadena i vaig sortir del compartiment, per anar fins la pica, on em vaig recolzar, deixant caure el cap endavant.

- Perdona, és que no m'ha degut sentar malament el dinar.

Vaig obrir l'aixeta i em vaig rentar la cara i vaig glopejar per treure'm el mal gust de la boca. Em sentia molt, molt feble, o sigui que em vaig deixar lliscar fins que em vaig asseure a terra i vaig recolzar l'esquena a la pica. Vaig fer-li un somriure dèbil a la Wen.

- Em buscaves?

O.O

Vaig estar quieteta, veient com l'Agatha es rentava la cara i s'asseia al terra... o lliscava.

Vaig quedarme callada fins que em vaig adonar de que havia de parlar.

-Eh.. Ah! si! Jo... Agatha em volia disculpar pel que et vaig dir al Gran Saló l'altre dia. No va estar bé. Jo... si t'agrada ell... Doncs ho respecto. Vale?^^

Vaig fer-li un altre somriure, aquesta vegada menys forçat.

- Gràcies, Wen, no saps com m'alegra sentir això. Disculpes acceptades - vaig fer uns copets a terra, al meu costat, indicant-li que podia seure-. No tots són dolents. Els Slys, saps? De fet, crec que n''hi ha alguns que els aniria bé tenir uns quants bons amics. Perquè... ja saps, perquè puguin comparar-los amb la resta d'amics que tenen a la sev residència i... decidir quins valen més la pena. Però s'ha 'anar amb compte. N'hi ha alguns a qui no t'has d'acostar mai.

Allò ho vaig dir pensant en la meva mare, i sense voler-ho, vaig fer un sanglot. Joder. Joder, joder, joder. Havia vingut només per fer classe? per arruinar-me la vida? Per acabar amb mi directament? tenia molt diners, au, va, què coi feia treballant de professora? Era evident que no era perquè li agradéssin els nens...

Vaig somriure molt contenta. Em llevaba un pes de sobre.

-Ja, ho suposo.- vaig dir, pensant en la Nyx.- Jo crec que els sé diferenciar!- vaig dir, contenta.- A veure... No m'he d'apropar a la Possesseur, a la Darkwood, a la Davis, a la Black, al Foster, el Luckgarden. Saps qui és? va al meu curs i va fer que la Cassandra vomités llimacs l'altre dia quan el vaig trobar al passadís. Jo li vaig tirar el llimac al cap^^

Vaig sentir que va fer un sanglot.

-Agatha, no estàs bé. No m'ho amaguis, per què me n'adono i em preocupes... què passa? O.O

Sí, vaig veure que deia els noms d la meva llista negra... excepte un...

- De la meva cosina ja en parlarem. La Possesseur li va fer una trastada i és molt rencorosa. Podem aprofitar aquest odi per fer-li veure que podria tenir amics de veritat, si els vulgués... de petites érem amigues, saps...?

Després em va preguntar què em passava. Vaig fer un sospir.

- Hi ha una altra persona d'Slytherin nova a Hogwarts -li vaig dir-. És una professora, no un alumne. Pensava que me n'havia desempallegat per sempre i ara és aquí... i no sé si ha vingut aquí per trobar-me. Però em fa por...

-La Úrsula pot ser bona? Sí? Em va possar cap per avall l'any passat i em va amenaçar amb tirar-me al llac... jo no sé nadar, em va fer una mica de por... Però feia com si no, per que si veuen que tens por, t'ataquen més, ho sé^^

Vaig escoltar el que em va dir. Si l'Agatha tenia por, es que era una persona perillosa, estava segura.

-Escolta, Agatha... fes com si no et fes por. Si veu que tens por t'atacarà, segur...- vaig anar a ella i la vaig abraçar ben fort.- De què es professora? Com es diu?

Vaig assentir al que em deia. Fer com si no tinguessis por. D'això es tractava, de fet, la valentia. De por en tenim tots, pe`ro és cosa nostra mostrar-la.

- Ja ho sé, ja ho sé... -li vaig dir-. Me l'acabo de trobar al passadís i he dissimulat com he pogut, però... després he hagut de venir aquí a vomitar. No era que m'hagués sentat malament el dinar, m'ha sentat malament la seva cara.

"La meva cara".

- És la professora d'Astronomia. Es diu Medea Black. És la... és la meva... mare.

Uooooooooooo! O.O!!

Vaig mirar a l'Agatha uns segons sense acabar de creure-me-la, però en veure la seva care vaig veure que era veritat.

-I... Es... Sly perfecta? És a dir, odia als fills de muggles, els vol exterminar i tot això?- vaig demanar-li. Ja tenia massa amb els alumnes de Sly que em deien sang de fang. Ara també els professors?

- Sí - li vaig dir, conscient que ella era filla de muggles-. I la tindràs a classe. Em sap greu, Wendy, però jo també m'apuntaré per si de cas... se li envà l'olla.

Em vaig apartar els cabells de la cara i vaig respirar fort.

- No li agraden els nens i no suporta els fills de muggles. perquè és professora de Hogwarts, doncs? Per mirar de inculcar punts de vista radicals? Aix, no ho sé.

Em vaig aixecar, ja em trobava millor.

- Tens alguna cosa a fer o em pot ajudar a deslliurar la Sam d'un càstig que li acaba de posar la mala puta aquesta?

Em vaig mossegar el llavi. Tindria a la boja de la seva mare a clase...

Vaig sentir el que em va dir i vaig començar a botar ilusionada.

-Res a fer! Només diguem que he de fer, Agatha!

- Me n'algro que t'ho prenguis tan bé -vaig dir rient-, perquè jo no podré anar amb tu. M'han posat una escorta perquè em vigili des que surti de sopar fins a la nit. Però et proporconaré ajuda.

Em vaig treure un pergamí vell de la túnica.

- La teva vareta és de fibra de cor de drac, oi? Me la deixes un moment?

Li vaig agafar la vareta i vaig apuntar al pergamí.

- Juro solemnement que vull fer una malifeta. Amb això t'asseguraràs que ningú no et veu. Busca ajuda si vols. El que has de fer és...

Vaig callar qaun els ulls es van posar en els lavabos. Resultava que no estàvem soles.

Vaig apuntar dos metres davant meu, ràpidament.

- Petrificus totalus.

Vaig anar cap allà amb les mans estirades.

- Molt bé, Blink... ah... aquí estàs -vaig dir quan la vaig tocar-. Aixi és com em seguies de petita, oi? I després et xivaves... després quan estiguem a soles a l'habitació et diré el que en penso, dels que fan això... però ara et quedaràs aquí quieteta. No cal que intentis desaparetre, sé que has de fer algun moviment i no pots.

Vaig tornar on era la Wen.

- Hi ha l'elf domèstica de la mala puta aquella -li vaig explicar-. Amb un sortilegi d'invisibilitat. Jo me n'encarrego. però escolta'm un moment, que et diré el que has de fer. Veus aquest mapa? És de tot el castell. El necessitaràs. Mira'te'l una mica.

I jo estava allà, amagada amb el meu sortilegi d'invisivilitat, quan, de sobte i sense saber ben bé d'on venia, l'encanteri de l'Agatha em va deixar totalment petrificada.

Ella va venir cap a mi, i em va mig amenaçar per quan estiguéssim soles a l'habitació. HA! Com si fos possible espantar-me a mi. I menys una marreca com aquella.

Vaig tancar els ulls (en el meu interior, ja que no podia moure ni les pestanyes) i em vaig concentrar molt perquè els meus pensaments anéssin dirigits cap a una persona.

La Medea Black.

"Senyora. Senyora Medea Black. La seva filla és al lavabo del segon pis. No sé com m'ha descobert, però ara mateix estic petrificada en una de les tasses. Està parlant amb una sang-de-fang que no deu passar de segon sobre el que haurà de fer aquesta última per impedir el càstig."

Però no va funcionar. La senyora no estava lo suficientment a prop com per sentir el meu fil de pensaments. Havia de fer alguna cosa, i ràpida.

I em vaig quedar allà, quieta.

-No et preocupis, jo puc jo puc... i si no puc demanar ajuda! Segur que hi han milers de persones per ajudar a la Sam!

Em va demanar per la vareta. Vaig assentir i se la vaig donar, lluitant per no cridar de l'exaltació. Anava a impedir que la mare de l'Agatha fes de les seves, i ella comfiava amb mi.

Vaig escoltar les seves paraules i vaig fer un somriure.

-Vols fer una malifeta?- vaig callar quan ella seguia parlant. Vaig possar-me de puntetes per mirar el pergamí, intrigada, però llavors l'Agatha va petrificar a algú que ens escoltava. Jo no la veia, però ella va anar amb les mans per davant i la va trobar. Vaig mirar-me com li parlava, somrient. L'Agatha era mooolt llesta per saber que ens escoltaven...

Va tornar cap a mi i vaig escoltar el que em va dir. Resulta que el pergamí era un mapa, un mapa de Hogwarts. Vaig agafar-lo amb delicadesa i el vaig mirar una estona. Sortien totes les aules, els passadissos i...

-Agatha...- vaig dir, apuntant dos puntets on possava amb molt bona lletra Wendy Ginevra Moore i Agatha Black- Això... és el lavabo i...

-Exacte, aquestes som tu i jo... I la Blink, que ens està espiant. Pots controlar on és tothom en tot moment. Quan vulguis que aparegui el mapa has de dir: juro solemnement que vull fer una malifeta, i per esborrar-lo: malifeta feta. Així és com impedirás que us vegin.

Me la vaig mirar, semblava emocionada.

-El que has de fer és agafar tots els quadres de l'escola i amagar-los. Necessitaràs ajuda, segurament. Pots fer servir un encanteri que es diu "Mobiliarbus", amb aixó els podràs transportar sense esforç. Els has de portar a una sala que hi ha al setè pis, veuràs que hi ha una porta al costat que segurament no havies vist mai. Entra-hi; hi haurà la Gerogia. Peró t'hauràs d'apressar. Ara són les... -vaig mirar el rellotge-. Sis. Es fa de nit d'aqui a una hora i mitja. Ès el temps que tens. Una hora i mitja per recollir tots els quadres i portar-los a la Sala. Si se't fa tard, no els duguis alla, els portes a Sala Comuna de Gryffindor i ja veurem què faré. Alguna pregunta abans que li esborri la memòria a la nostra espia?

-Aquest mapa es una joia...- vaig dir, pensant en totes les malifetes que es podrien fer amb aquell mapa. Vaig borrar allò de la meva ment. No, ara no era moment de pensar en allò, havia d'ajudar a la Sam.

Vaig escoltar el pla de l'Agatha atentament. Memoritzant cada una de les paraules que l'Agatha em deia.

-Si, sé de l'existència d'aquella sala...- vaig somriure.- Però la Medea també pot entrar a aquella sala, no? és a dir, que per si casualitat entra a la sala, veuria tots els quadres... No puc fer res per què no entri? o per amagar-ho a un lloc millor...

"Ajuda... Allie, si la trobo, la Cass, la Rue, l'Edgar... qui més?qui més?"

-No passarà res -li vaig dir-. Quan es faci de nit la Sala de la Necessitat no deixarà que la trobin, per seguretat. Per cert, quan hi entreu veureu un mural a la paret. Té una explicació peró ja t'ho explicaré en un altre moment.

Li vaig donar el mapa amb un somriure.

-Si el vols, quan marxi al juny aquest mapa serà per tu -li vaig dir-. Ara prepara't que modificaré la memória de l'elf. Quan ho hagi fet dissimula, farem com si no haguéssim tingut aquesta conversa. Sort!

Vaig apuntar amb la vareta on sabia que era la Blink.

-Obliterar.

Li vaig tornar la vareta a la Wen.

-Apa, Wen, ens veiem a la Sala Comuna!

Vaig picar-li l'ullet i vaig marxar.

(Surto del tema)

OFF: a la SN, ves al tema "projectes compartits".

-Sala de la Necessitat...- vaig dir, pensant en el nom. Des que la vaig descobrir l'havia anomenat "Sala secreta" però ara que sentia el seu nom de veritat, pensava que li quedava miillor.

Vaig agafar el mapa i me'l vaig amagar, mentre els ulls em brillaven. De veritat? Me'l regalaria??

Vaig fer com si m'estigués rentant les mans. L'Agatha va borrar la memòria de l'Elf i em va dir adéu. Mig distraida vaig fer-li adéu amb la mà, com si res.

Una hora i mitja.

Vaig sortir poc a poc del lavabo, per si de cas, i en girar la cantonada vaig començar a correr.

(surto del tema)

Vaig començar a moure els músculs. Recordava haver arribat al lavabo i quedar-me espiant a l'Agatha.

Però després, res de res.

Vaig aixecar-me i vaig moure el cap, per dissipar-me la boira que se m'havia format.

Vaig baixar de la tassa del wàter i vaig dirigir-me cap a la porta, en busca de la repudiada.

[TEMA TANCAT]