Just smile [Nyx]

Havia sortit a passejar pels terrenys de l'escola. Tot i tenir a la Gisèlle i a la Nyx voltant per allà, trobava a faltar frança. Era casa meva, i allò, ni res ni ningú ho canviaria.

Les meves passes van portar-me fins a un gran pont. Vaig aturar-me a la meitat i em vaig recolzar a la barana de pedra i vaig mirar avall, cap a l'aigua.

M'hi vaig quedar així una estona, mirant el corrent i llançant pedretes que s'estrellaven amb un "plop" quan arribaben a l'aigua.

Vaig sentir passes, darrera meu.

Vaig apropar-m'hi al Pierre. L'havia vist sortir del castell i l'havia seguit, ja que feia molt que no parlàvem i volia saber com li anava tot allò del canvi de clase.

-Bonjour- vaig somriure-li.- Com et va tot? Quasi ni t'he vist tots aquests dies! Què has estat fent?

Vaig fixar la vista al riu.

- Oh! Bonjour, Nyx, bonica! - Vaig dir, al girar-me quan vaig sentir la seva veu.- Doncs miga, una mica peg aquí, una mica peg allà... i ges de ges en concget.

Vaig pensar en tota la setmana. No havia anat pas malament del tot. Però encara necessitava adaptar-me.

- I tu què? Com pogtes el canvi d'école- Vaig preguntar, fent un intent de somriure.

Vaig girar-me i em vaig recolzar amb els colzes a la barana, de cara a ella.

Vaig escoltar el que em va dir i vaig somriure.

-Bé... Anant. Fent-me l'antisocial, com sempre, ja saps.

Ens coneixiem des de sempre, així que no valia la pena dir que havia fet molts i molts amics. Només els de l'equip de quidditch i no amb tots...

-Anyoro França.- vaig dir-li, mirant-lo.- Te'n recordes de Madame Maxime? I dels càstigs que possava? copiavem dues frases i ja estàvem llestos. Allò si que era un bon càstig, ningú aprenia res.- vaig riure.

-És cegt - Vaig dir, rient amb ella.- Madame Maxime ega la millog digectoga... Cgec que mai havia tingut ganes de tgeballag, ella.- Vaig abaixar la mirada, cap als meus peus.- Pegò saps què és el que més tgobo a faltag, de tot Fgança?

I vaig aixecar la vista cap a ella, mirant-la amb intensitat.

- A tu, Nyx.

Vaig riure quan em va dir que no tenia ganes de treballar. No, crec que Madame Maxime mai va tenir ganes de treballar i sempre ens va deixar anar a la nostra... pero comparant amb el boig del Dumbledore, sincerament, no se que es millor.

vaig veure com fixava els seus ulls en els meus i vaig mirar-lo, confosa.

-A mi? Però si jo estic aqui...- No entenia el que em deia.

-Nyx... - Vaig començar - Quan vaig haveg de venig aquí em vaig dig a mi mateix que ja no et tognagia a veuge o que, si ho feia, segia despgés de molt i molt de temps.

Vaig recordar el temps a l'escola.

- Gecogdes quan vam estag "sogtint"? Fagà aga un any i mig, més o menys...

La Nyx i jo havíem estat "sortint" durant un temps. I dic "sortint" perquè només havíem arribat al nivell de "petons i carícies". Res més.

- Vaig aggibag a estimag-te molt, saps? - Vaig tornar a dirigir la mirada al terra - De fet...

" De fet, segueixo fent-ho " Vaig pensar per a mi, però sense dir-ho en veu alta.

Vaig recorda quan "sortiem" com ell mateix havia dit. Petons maldestres i caricies insegures. Teniem quinze anys i no en sabiem molt...

-Ho recordo.- vaig dir, somrient.- No en sabiem molt, pero a nosaltres ja ens anava bé...

Vaig veure com mirava el terra i deixava la frase sense acabar.

-De fet què, Pierre?- Vaig pentinar-li una mica els cabells que tenia.- Saps que jo també et vaig arribar a estimar molt, però que el meu pare ens va fer mudar-nos a mi i a la meva familia i no vaig poder tornar a Beauxbatons fins a l'any següent...

Vaig tancar els ulls per gaudir d'aquella carícia que em va fer.

Em va dir que m'havia estimat molt però que per culpa del seu pare va haver de marxar.

- Ho sé, això, Nyx. Ja sé que tu no volies magxag... - Després em va preguntar sobre la frase que havia deixat a mitjes.

"Ara o mai, Pierre. Diga-li."

Vaig aixecar el cap i vaig dirigir els meus ulls cap als seus. Vaig allargar una mà i li vaig agafar la seva. Amb l'altra li vaig agafar de la cintura i me la vaig apropar a mi, quedant a una distància prudencial d'espai vital.

La vaig mirar intensament als ulls.

- Que no t'he oblidat, Nyx. Que segueixo estimant-te - Li vaig dir.

I abans de que ella pogués respondre res, la vaig atansar més cap a mi, deixant la mà de la cintura a l'esquena, li vaig deixar anar la mà que subjectava i li vaig passar per darrera del coll.

I vaig fer que els nostres llavis s'ajuntessin en un petó dolç, d'anyorança.

-El meu pare mai pregunta si ens va bé.

Llavors va aixecar el cap i em va mirar. Va agafar la meva mà i em va apropar a ell. Com sempre havia fet abans, i jo, com sempre, me l'havia quedat mirant als ulls mentre em va dir aquelles paraules.

"Que no t'he oblidat, Nyx. Que segueixo estimant-te"

No vaig dir res, no vaig tenir temps. Em va apropar més a ell, jo no em vaig resistir, no volia fer-ho. Va possar una mà a la meva esquena i l'altra darrere del meu coll, i em va besar.

Vaig tancar els ulls i em vaig deixar anar. Vaig passar els meus braços per darrere del seu coll mentre sentia una escalfor al meu pit. Un desitg enterrat ben a dins meu s'havia fet veritat.

-Pierre...- vaig dir-li, quan el petó va acabar. No sabia molt bé que dir, fins que vaig recordar una frase d'una película.- "The greatest thing you'll ever learn is just to love and be love in return"

I em va correspondre a aquell petò que jo tenia tantes ganes de fer-li quan la vaig veure per primera vegada a la Sala Comuna aquell dia.

No va oposar cap mena de resistència. Al contràri. Em va passar els braços pel coll, en una abraçada, i em va tornar aquell petò.

Va dir el meu nom quan el petó va acabar i se'm va quedar mirant, com feia abans.

-The greatest thing you'll ever learn is just to love and be loved in return - Em va dir. No vaig poder evitar somriure.

La vaig abraçar, passant-li les dues mans per l'esquena.

- And you know I love you so much, mon amour. - Li vaig contestar, tal i com feia a l'escola quan ella em deia allò.

I no em vaig separar d'ella, em vaig quedar així una bona estona, abraçant-la.

Vaig abraçar-lo ben fort, deixant anar un riure quan ell em va contestar. Vaig amagar el rostre al seu coll i se'l vaig besar.

Tot com abans.

-Je t'aime...

Vaig seguir abraçada a ell amb força, després vaig anar deixant-lo anar poc a poc.

-No sents com se't va un gran pes de sobre?- vaig dir-li, somrient. A mi em passava.

Vaig reprimir un calfred quan vaig sentir el contacte dels seus llavis amb el meu coll.

- Moi aussi - Vaig respondre-li, estrenyent-la amb força contra meu. Vaig anar pentinant-li els cabells.

Em va deixar anar, a poc a poc, i em va mirar.

- No sents com se't va un gran pes de sobre? - Em va dir.

- Si - Vaig assentir- Un pes enogme.

Li vaig aixecar la barbeta amb una mà i vaig tornar a fer-li un petó. Aquella vegada llarg i amb delit, perquè no volia seprara-me'n.

Em va aixecar la barbeta i em va tornar a fer-me un petó, llarg. Vaig correspondre-li, feliç.

-Llavors... Quedem com abans?- vaig demanar-li en separar-nos, fixant els meus ulls en els seus. M'encantaven quan brillaven. Vaig acariciar-li la galta- Com fa un any i mig?

Vaig somriure-li, recordant.

- I per sempge... - Vaig contestar-li, torçant el cap cap on ella tenia la seva mà, per gaudir de la carícia.

Li vaig aguantar la mirada. Aquells ulls... Em portaven masses bons records com per desfer-me'n d'ells. Vaig somriure.

Li vaig començar a fer petons per tot el coll i, quan vaig arribar a l'orella, li vaig xiuxiuejar...

- Que ho celebgagem d'alguna manega? - Vaig dir, mirant-la intensament un altre cop i picant-li l'ullet.

Li vaig tornar a fer un petó, feliç.

Vaig riure i vaig apropar els meus llavis a la seva orella.

-Es clar que sí.- Vaig fer-li un petó a la galta.- Com vulguis.

Vaig apropar els meus llavis als seus i li vaig fer un petó llarg i intens.

-Et trobava a faltar...

Li vaig correspondre a aquell petò que em va fer.

- Jo també t'he tgobat molt a faltag... No saps quant... - I la vaig estrènyer contra mi, una altra vegada, amb por que marxés.

Vam estar una estona sense dir-nos res, abraçats i donant-nos petons de tant en tant. Aquells petons ja no eren els petons maldestres que ens donàvem fa dos anys...aquests petons eren el que demostraven a l'altre quant l'haviem trobat a faltar.

- Nyx... - Vaig dir, trencant el silenci - Com és que el teu page et va enviag aquí?

Varem passar una estona sense dir res, abraçats i donant-nos petons de tant en tant, fins que ell va trencar el silenci.

-Bé... mai m'ho ha dit, però crec que és per que no li acabava d'agradar Beauxbatons. Segons ell Hogwarts era la millor escola, encara que ho hagués "sang de fang" everywhere.- vaig rodar els ulls.

Vaig sospirar.

-En fi, deixem al meu pare que ja l'haig d'aguantar massa a les vacances.

- Bé... Sempge ha estat una mica gaget el teu page... - Vaig comentar, de passada.

Li vaig tornar a donar un petò, llarg, molt llarg. I dolç, molt dolç. Tant llarg i tant dolç que quan me'n vaig separar no sabia ben bé on era.

- Tenia tantes ganes de tenig-te entge els meus bgaços, Nyx... - Vaig dir, amb un sospir mentre l'abraçava - T'he tgobat tant a faltag - Vaig repeteir, per darrera vegada.

-Nah, la rareta de la familia soc jo, el Percy es com ell...- vaig sospirar.

Em va fer un petó, llarg, agradable. Vaig decidir deixar-me anar i oblidar-me de tot per pensar només en ell. Vaig acariciar el seu nas amb el meu, com els esquimals, somrient.

-Saps molt bé que jo també.- Vaig baixar el cap i el vaig repossar al seu pit.

Vaig arronsar el nas quan me'l va acariciar, com feia abans.

- Bé, gageta o no, a mi m'aggades tal i com ets, Nyx - Vaig comentar - I peg això estic aquí amb tu, aga.

Li vaig començar a pentinar els cabells, distretament, ja que ella havia reposat el cap sobre el meu pit.

Estava tant feliç en aquests moments.

Vaig sospirar mentre ell em pentinava una mica.

"No ho entens... però ho entendràs..."

Pensava explicar-li tot allò dels muggles, però més endevant, ara estava massa bé com per explicar problemes personals... a més, el millor era no dir-ho.

-T'estimo- vaig fer-li un petó.- Però crec que hauriem d'anar cap a Hogwarts ja, que es farà fosc...

Es va quedar allà amb mi, quieta, mentre jo la pentinava.

Després em va mirar i em va dir que m'estimava.

- Je t'aime aussi... - I li vaig alçar la barbeta per fer-li un petó dolç.

Vaig passar-li les mans per la cintura i la vaig mirar als ulls.

- Anem tigant, doncs? - Ella va assentir.

La vaig agafar de la mà i els dos vam començar a caminar cap a Hogwarts, amb la llum del sol que es ponia darrera les muntanyes.

[TEMA TANCAT]