Golden Slumbers

feia dies que havia plantat unes flors vora el pont, ja que hi havia una zona força deserta. Per això aquell dia vaig baixar als jardins, eines en mà, disposada a cuidar les plantetes aquells primers dies que encara necessitaven protecció.

No em vaig sorprendre de veure la sam asseguda al pont. El que sí que em va sobtar, però, va ser que estava cantant. Era la melodia de Golden Slumbers... I la cantava molt, molt bé.

Vaig abstenir-me de saludar-la i vaig escoltar fins que va acabar de cantar. Tenia llàgrimes als ulls.

- mare meva... - vaig murmurar, secant-me-les ràpidament.

Em vaig girar sopresa al vore que hi havia algú raere.

- Erin!- em vaig posar roja.

Val, perfecte m'havia sentit cantar, jo que cantava com el cul i va i m'escolta, jo que odiava cantar en públic. Sincerament no se perque cantava, hi havia moments en que m'eixia i no podia evitar-ho.

- Veig que de lo mal que cante et faig plorar i tot.- vaig dir mirant-la.

La boca se'm va obrir un pam.

- Com que cantes malament? Però tu t'has sentit? Mare meva, com no m'ho havies ensenyat abans? - vaig secar-me les llàgrimes d'una revolada - verge santa.... - no m'ho podia treure del cap. Era preciós.

Vaig riure.

- Que jo cante bé? Vinga Erin, no em fases riure..que cante bé, diu.- vaig dir somrient.- Cante fatal, i per aquest motiu no ho faig davant de ningú i continuare sense fer-ho, no fa falta que em fases la pilota dient que cante bé.

Vaig tirar una pedreta al riu, que cantava bé deia.

- Doncs sí - vaig dir, seriosa - No em creguis, si no vols. Mare meva, i després la gent diu que jo ho faig bé... - vaig murmurar això últim per mi mateixa, asseient-me amb ella.

- Què feies? - vaig canviar de tema.

- Doncs aleshores gracies Erin.- vaig dir fent-li una abraçada.

Em va preguntar que feia.

- Doncs a part de cantar, no molt més.- vaig recordar la carta.- Bé i llegint una carta, bé...no se li podria dir carta, de la meua cosina petita, dient-me que esta super emocionada perque va a vindre a Hogwarts.- em vaig mirar l'Erin rient.- Jo de vosaltres tremolaria.

Vaig riure.

- Una altra Sam... Youpie - vaig ironitzar, somrient al final - Doncs mira, una altra consciència que hauré de ser. Ni que em vingués de nou. Com es diu, la teva cosina? - vaig preguntar amablement.

- No crec que pugues ser la seua consciencia...és molt..no se com descriure-la, per`o ja sabras a que em referisc quan la vejes. Per a ella soc el seu exemple a seguir.- vaig dir rient.- É s diu Cassandra.