Pasta Italiana

Vaig entrar a la cuina amb un somriure a la cara. Aquells dies hi havia poques coses que em fessin somriure. La música, la cuina i... Bé, també m’havia sentit bé amb el Matt. Perquè estar amb ell havia estat com ser a casa de nou.
Vaig mirar-me els elfs (sempre m’havien fet molta gràcia) i vaig dir-li a un que passava per allà:

- Hola, petit!

- Hola, senyoreta. Com es diu, senyoreta?

- Bianca, molt de gust. Escolta... Que em deixaríeu cuinar alguna cosa?

- Realment vol cuinar, senyoreta? - va preguntar, com si no acabés de creure-ho.

- Sí... És dolent? Vull dir... A mi m'encanta cuinar, per això he vingut, però si no puc marxo, eh?

- No, no marxi, senyoreta! - va exclamar -. És clar que pot! Vingui amb mi...

Vaig seguir l'elf fins a una cuina enorme, i em va dir:

- Vostè mateixa, senyoreta. Agafi el que necessiti, i a cuinar!

Vaig somriure, feliç, i em vaig posar a preparar uns Penne Rigatte a la salsa funghi. Allò ja començava a olorar com a casa i tot...

Vaig entrar a la cuina de pressa i corrent.

-Hola! -vaig exclamar-. Bona tarda, nois. A veure, necessitaré una festa muntada a la sala comuna de gryffindor per dilluns a la nit. Crec que deuré un favor a molta gent, i als amics se'la ha de cuidar... Creieu que us en podrieu encarregar?

-Ês clar que si, senyoreta!- va exclamar un elf-. Si ens pot dir el que vol que hi tinguem...

-Guai! -vaig fer, i aleshores vaig olorar- uuuuuuhhhhh, hi ha macarrons per sopar?

Vaig veure la noia que els estava cuinant i m'hi vaig acostar. Era una alumna! Nova? Que hi feia cuinant? Que treballava, tambe? Potser no tenia diners per pagar-se l'escola... Pero tenia entes que hi havia facilitats pels orfes i aixó...

-Perdona, pero em sembla molt fort que et facin cuinar -li vaig dir-. I tot i que m'encanten els macarrons, hauries d'exigir una beca d'estudis!


OFF; si ets l'allie... VULL LA NOTICIA! XDl

Vaig esclatar a riure en sentir aquella veu darrere meu.

- Et sembla fort que em facin cuinar?

No vaig poder evitar seguir rient. Vaig acostar-me a ella, i li vaig allargar la mà, despres de netejar-me-la amb un drap.

- Bianca. Sóc italiana, un dels meus hobbies és cuinar. I com que no se'm dona pas malament, doncs... Aprofito. I tu ets...?

-Aaaaahhhh! -vaiig fer mes elleujada-. Jo em dic Agatha, soc anglesa i a mi el que m'agrada es menjar.

Li vaig estrenyer la ma.

- Un plaer. I veig que vas a Gryffindor! Ben fet. Eis, doncs guai que sapigues fer macarrons, jo no em se ni fregir un ou... T.T Be, a veure, que vaig a encomanar càtering per la festa de dilluns...

Vaig tornar cap a la paella on es coïen els xampinyons amb la ceba, i hi vaig afegir la crema de llet. Em vaig girar, sobtada, en sentir la paraula 'festa'.

- Festa? Quina festa? - vaig preguntar, encuriosida.

Vaig agafar una cullera de fusta i vaig remenar el sofregit de manera distreta, mentre amb una altra cullera a l’altra mà evitava que els macarrons s’enganxessin al fons de l’olla on es bullien.

- La que organitzo per tenir-vos contents quan us fiqui en problemes pròximament... -vaig dir, distreta, mentre buscava un ploma per fer una llista-. Dilluns probablement m'haureu de fer un favor a classe de pocions, de manera que sóc previsora i vaig preparant la festa per donar-vos les gràcies...

Vaig asseure'm en una cadira, per apuntar.

*canapès
*batut de bescuit
*refrescos variats

- Suposo que no podreu colar-nos alcohol, oi...? -vaig preguntar a un elf.

- No ¬¬.

- Molt bé, s'això me n'encarregaré jo.

*un munt de granotes de xocolata
*piscolabis variats
*muffins coberts de crema
*casquets de melassa

- Fa molt bona olor, per cert, Bianca... quin curs fas?

Vaig abocar un pot de crema de llet al sofregit, i em vaig girar cap a l'Agatha, divertida.

- Així que, només arribar, ja em ficareu en embolics? Mola - vaig comentar, amb un somriure als llavis.

Vaig olorar. Realment feia molt bona olor.

- Faig sisè. I tu?

- Setè -li vaig contestar-. I estàs en una residència genial per ficar-se en embolics, si és que t'agrada.

Vaig acabar la llista i la vaig donar a l'elf domèstic.

- Tinc tendència a ficar la gent del meu voltant en problemes, normalment... però com que ja m'ho sé, també dono bones recompenses. Però això tothom m'estima - vaig afegir amb un somriure feliç-. Bé, tothom, tothom, no, però de subnormals n'hi ha a tot arreu.

Em vaig aixecar i vaig anar a buscar una muffin de xocolata.

- Encantada de conèixer-te. Ara t'hauria de deixar per anar a delinquir una mica. El deure em reclama... ^^

- Oh, si dones bones recompenses a mi ja em pots ficar en tots els embolics que vulguis - vaig comentar, rient.

Vaig colar els macarrons, i vaig treure la salsa del foc. Vaig col·locar-ho tot dins una safata de vidre, i vaig posar formatge de gratinar per sobre. Vaig posar-ho en un dels forns, i em vaig recolzar contra ell.

- Voldras que te'n guardi uns quans? - vaig preguntar, somrient.

- Ohhhh, si me'n portes alguns que et sobrin a la Sala Comuna per més tard, donaré la vida per a tu. De veritat.

Vaig treure'm un pergamí de la butxaca i vaig murmurar:

- Juro solemnement que vull fer una malifeta... - segons de silenci-. Perfecte, no hi ha moros a la costa... apa, sort amb el gratinat, vaig a fer feina. Ens veiem a la Sala comuna... o a classe, és clar!

I vaig marxar "a delinquir una mica".

[surto del tema]

- Adéu!

Va marxar, i jo vaig acabar de cuinar. En acabar vaig demanar als elfs que ho servissin a la taula de Gryffindor per dinar, i vaig marxar.


[TEMA TANCAT]