Junts. Junts?

Vaig portar-la cap a la Sala de la Necessitat. Quan vam arribar a davant del mur, li vaig dir, per fi en veu alta:

- Obre-la tu. Si ho faig jo, segons què trobem a dins... bé, no vull saber com reaccionaries. Em sembla que el cabell se't tornaria roig. En canvi, si ho fas tu... Almenys sabré què m'he d'esperar.

Vaig mirar el James.
Després em vaig posar cap a la pared i vaig pensar: Mostra'm un lloc agradable per passar una estona, si us plau...

La paret es va obrir i va deixar a la vista una gran porta, vaig obrirla y a dintre es va veure un sofà, i estanteries amb llibres, amb llibres i amb articles de broma. Vaig somriure.
-Entres al que jo dic... el meu lloc preferit?- li vaig dir, somrient.

Vaig entrar, meravellat.

- Oh... - vaig veure un prestatge ple de llibres -. Lli...!

Vaig callar abans que la Lils em fes cap mirada o comentari. Encara no l'havia deixat anar de la mà, i ella tampoc semblava voler-ho. Blau elèctric i castany fosc es combinaven magistralment...

- I ara, què?

Vaig mirar una mica emocionada i una mica avergonyida al James.
-Jo...- vaig començar, peron no savia molt bé com continuar.
Vaig anar cap al sofà, i vaig acompanyar al James a asseure's al sofà també.
-Què vols fer?- li vaig demanar.

- Hmmm... Saps què et dic? - vaig somriure -. Millor tria tu, que a mi la creativitat se m'ha acabat tota amb les frases enginyoses.

Vam riure. No només rèiem per l'acudit, sinó també perquè cap dels dos acabava de fer-se la idea de què estava passant.

- Lils... Què està passant? - vaig dir-li, seriós -. Com ho definiries?

Vaig riure amb ell. m'era tot molt estrany el que passava.

-Doncs....- vaig començar.- Doncs diguemne... - em vaig possar e pblanc una estona.- Diguemne que es una ocasió especial i que tots dos som massa tímids.- vaig acabar, desviant la vista cap a una estanteria de llibres.

- Però tu ets Gryffindor... - vaig dir-li, mentre m'aixecava i em dirigia cap als prestatges -. Se suposa que ets una lleona... La valenta dels dos.

Vaig riure i vaig agafar un llibre, a l'atzar. Però no el llegiria. Aquesta vegada no. Vaig asseure'm al sofà i vaig obrir el llibre, amagant-me darrere les tapes.

- A què esperes? Tu ets la Gryffindor! - vaig dir-li, bromejant.

Vaig mirar al James. En el fons tenia raó. Jo una mica més valenta que ell tenia que ser, ja que ell era de Raven, i jo Gryffindor.
Vaig mirar-lo un moment, i vaig mirar el llibre que llegia mentre pensava.
Vaig tornar a mirar-ho. Bé era una Gryffindor, no? Bé que el barret no va dubtar ni un segón a enviar-me a Gryffindor, no? Bé que el meu patronus es un cèrvol, el mateix que tenien el Harry Potter (Tan famós s'havia tornat ell) i el seu pare, que va morir per salvar-lo, no?

I sense pensar, només impulsada per la seva imatge llegint i tots els anteriors pensaments, em vaig apropar a ell i li vaig fer un petó als llavis.

Vaig amagar-me darrere les tapes del llibre però, inconscientment, vaig acabar fixant-me en el contingut. Va ser en aquell instant de distracció que la Lils, inesperadament, va apartar el llibre i em va fer un petó als llavis.

Vaig quedar paralitzat. No m'esperava, quan li feia la broma sobre Gryffindor, que es llancés i em fés un petó. Però la paràlisi va durar poc, molt poc. De fet, tan poc que quasi no vaig tenir temps ni de pensar en res, abans de tornar-li el petó.

Els cabells se li van tornar de color blau elèctric, molt intens, i tota ella tremolava d'emoció.

- Realment elèctric, aquest blau... De fet, tant que quasi m'enrampo, amb el petó! - vaig dir-li, bromejant, mentre la mirava als ulls, a només uns centímetres...

Vaig somriure-li. Havia fet el que acababa de fer? Em pareixia increible fins i tot per a mi.
-Ja t'ho vaig dir, blau elèctric. Què no el volies veure?- vaig bromejar.
El vaig abraçar recostant el meu cap a la seva esquena.
- Des que vas dir ahir que la meva ment es interesant que he tingut el dubte de si acabariem junts així.- li vaig dir, ja que savia que era inutil intentarli amagar res al James.

- Hmmmm... - vaig quedar-me pensatiu uns segons, sense saber què dir -. La veritat és que era bastant imprevisible, això. Semblava que hagués de ser una cosa molt clara, almenys per les altres noies, però jo no ho veia clar. Mai ho acabo de veure clar...

Vaig abraçar-la, càlidament.

- Escolta, què creus que hauríem de fer...? Vull dir... Quan sortim allà fora... Què passarà?

vaig sospirar.

-Que què passarà?- li vaig demanar.- Dons que em prepararan una altra emboscada per treure'm on he sigut, que he fet, si hi eres tú...- vaig tornar a sospirar.

vaig pensar una estona. Sí, segurament farien allò. Si no em trobaven aquell dia farian al dia seguent, o el seguent. Però me les acabaria trobant demanant-me explicacions.

- I és el que vols? - vaig mirar-la als ulls un moment, somrient -. No, no ho és.

Vaig fer-li un petó curt als llavis. Bé, depenent del que entenguis per curt. Se'm feia estrany actuar d'aquella manera: contradeia en tots els sentits el que sempre havia fet. Potser per això era tan especial, ho disfrutava tant...

- M'encantes...

Vaig envermellir de vergonya i els meus cabells es van tornar mig blau elèctric mig castany obscur.

Em sentia estranya. Mai m'havia passat res així i per tant no... no ho veia del tot normal, allò.

Vaig somriure el James i vaig ferli un petó als llavis.
-Tu a mí, més.- li vaig contestar, i després em va semblar una mica cursi i tot, es a dir, allò era el que es deien els meus pares quan jo tenia cuatre anys, i em va sonar estrany.

Vaig abraçar-la de tal manera que els dos vam perdre l'equilibri i vam quedar estirats al sofà, de costat. Vaig acostar-me a la seva orella i, a només uns mil·límetres, li vaig xiuxiuejar...:

- No m'ho crec... - no vaig donar-li temps a respondre, però, perquè el sofà no va aguantar més i va desplomar-se -. Oh... Genial.

Vaig aixecar-me i vaig ajudar la Lils a fer el mateix. Vaig treure la vareta, vaig reparar-lo, i vam tornar a estirar-nos, aquesta vegada amb calma de no donar-hi cops excessivament forts.

- Què, fem un pensament? O pretens quedar-te aquí fins que es faci fosc?

Quan el sofà es va desplomar vaig començar a recargolar-me de riure, i em vaig aixecar-me gracies al James.

El vaig escoltar i vaig assentir.
-Doncs tens raó. Aviat es farà fosc.- li vaig dir.- Pot ser auriem de fer el pensament de sortir, i demà ja tornem, no?

- D'acord... - vaig aixecar-me i vam començar a caminar cap a la porta.

Vaig empènyer la porta, que es va obrir lentament. Quan anava a sortir, però, vaig quedar-me quiet a sota el marc de la porta. He fet ben fet?, em preguntava. Espero que sí...

[Tema tancat]