Si dic que entro, és que ENTRO

Vaig entrar al Periòdic Profètic com si me l'acabés de comprar. No era el cas, però gairebé. Havia guanyat una petita batalla. Anava amb una motxilla a la que li havia fet en encanteri amplificador d'espai, per poder carregar tots els diaris que necessités.

Em vaig dirigir al despatx del Jason Rook, perquè em digués on era l'hemeroteca i em donés el passi, les claus o el que fos que necessitava per entrar-hi.

Vaig entrar al despatx com qui no vol la cosa i vaig fer un gran badall, tapant-me la boca amb una mà.

- I bé? -vaig fer-. Cap on he d'anar? ^^

- Bon dia, Lady Agatha - vaig dir, impassible.

Vaig aixecar-me amb una clau vermella a la mà, i li vaig allargar.

- Al final d'aquest passadís, a la dreta. Es veu clarament, posa "Hemeroteca del Periòdic Profètic" a la porta. Despres del temps determinat la clau desapareixerà, així que li aconsello que hagi sortit ja. Que ho passi bé, Lady Agatha.

Vaig agafar la clau vermella que m'allargava amb un somriure.

- Oh, jo sempre m'ho passo bé, senyor Rook...

Vaig marxar del despatx i vaig tancar la porta darrere meu. Vaig caminar fins al final del passadís, on hi vaig trobar la porta que m'havia indicat el Rook.


Genial. Vaig ficar la clau al pany, li vaig donar dues voltes i vaig obrir la porta, que va produir un xerric.

Era una sala immensa, ben il·luminada i plena de prestatgeries amb estanteries que gairebé arribaven fins al sostre, que era ben alt comparat amb la de la resta de l'edifici. Miressis on miressis, a tot arreu hi havia diaris escrits, les portades dels quals et retornaven la mirada, curiosos. Segur que hi entrava molt poca gent, allà.

"I menys que hi entrarà XD" vaig puntualitzar després. Documents privats... ja us donaran.

Però el primer era el primer. Em vaig treure la motxilla i la vaig obrir. De l'interior en vaig treure una ampolleta d'alcohol i dos pots de vidre del tamany d'una bomba de quidditch, i els vaig deixar en una taula que hi havia al centre de la sala. Allò devia ser el buscador. Vaig treure la vareta i la vaig posar en un forat que hi havia a la taula, i després vaig desplegar un paperet amb una llista de cognoms.

- Davies. Possesseur. Luchgarden. Narbonne. Darkwood. Fox...

A mida que anava dient les paraules clau, desenes de diaris levitaven i es posaven en un pilonet sobre la taula.

-Matthews. Autumn. Lestrange. Malfoy. Zabini...

Vaig acabar de recitar els noms de la llista i em vaig desar el paper a la túnica. Vaig apuntar amb la vareta el volum de diaris.

-Gemino.

Els diaris es van duplicar, i vaig fer que les còpies es fiquessin dins de la motxilla. Després vaig tornar a posar la vareta al buscador.

-Vint-i-vuit de setembre del dos mil quinze.

Un diari va volar fins a mi. El vaig agafar amb un somriure, en vaig fer una còpia i me la vaig desar també a la motxilla. Amb un moviment de vareta vaig fer tornar tots els diaris menys un al seu lloc.

El que quedava el vaig embolicar formant un tub, vaig murmurar religo, i el vaig lligar amb un extrem de la corda, que era molt llarga. L'altre extrem el vaig fer levitar perquè passés per sobre d'una viga del sostre i després el vaig enganxar sota una prestatgeria, de manera que el diari enrotllat va quedar penjant. Aleshores vaig anar a agafar els dos pots de vidre.

-Lacarnum inflamarae.

Una flama va parèixer dins dels dos pots, que vaig fer créixer fins la mida exacta que ja tenia agafada; havia fet aquell truc vàries vegades. Un dels pots el vaig col·locar dos metres sota el diari enrotllat, i l'altre sota la corda, a un pam. La mida exacta. La corda trigaria una hora i mitja justa a trencar-se. El diari cauria a sobre l'altre pot i cremaria. Com que en aquell moment ho estava ruixant tot amb alcohol... en fi, l'incendi seria molt ràpid. I tot aquell paper sec cremaria tan bé...!

Vaig mirar-me el rellotge. Un quart de set. A tres quarts de vuit s'iniciaria l'incendi. I a les vuit, els dos pots desapareixerien i apareixerien a la meva habitació, la corda s'hauria consumit amb el foc i no hi hauria cap prova. A més, com que se sabria que l'incendi hauria començat una hora mitja després que jo marxés, no m'hi veuria implicada. En Rook ho sospitaria, probablement, però no en tindria cap prova.

"L'hora de la veritat, Agatha. Ho vols fer de devò?"

Vaig mirar a la meva esquerra, on hi havia un dimoniet.

"És clar que sí! Ja els vas sentir! No et volien deixar entrar! A tu! Ho penses cnsentir? I tenen informació "important" que no pot veure la llum. Fot-li!"

Després vaig tombar el cap cap a la dreta, on hi havia l'angelet, que em va mirar fixament.

"Bah, son del Periòdic Profètic! Que els donguin pel cul fins que es morin!"

-Ben dit -vaig assentir, i em vaig concentrar en les vuit del vespre-. Portus specificæ. Portus specificæ.

Apa. Pots de vidre convertits en portarreus. Fet!

Vaig sortir de l'habitació, vaig deixar que un home hi donés un cop d'ull per sobre per comprovar que no ho havia deiat tot escampat, i vaig tancar la porta amb clau. Vaig tornar al despatx del Rook.

-M'ha sobrat temps i tot -li vaig dir-. Aquí té la clau. Que tingui bona tarda, senyor Rook.

I vaig marxar de la Redacció.

Al cap d'una estona va tornar amb la clau.

"Més et val que estigui tot impecable, nena..." vaig pensar, arrufant el nas.

Vaig deixar la clau en un pot, i vaig somriure-li de manera exagerada.

- Que acabi de passar un bon dia, Lady Agatha...

I va marxar. Bah! Joves...


[TEMA TANCAT]