El que s'ha de fer aconseguir el que un vol...!

Em vaig parar davant de l'edifici del món màgic que més ràbia em feia: la redacció del Periòdic Profètic, llar de sensacionalistes, alarmistes, manipuladors i mentiders. Benvinguts a l'era de la desinformació.

I jo ara els necessitava. Ja era trist.

Vaig entrar i em vaig dirigir cap al despatx del periodista que en aquell moment dirigia el diari. Era un home que havia estat un respectable escriptor (i prou bo, de molt renom), de qui havia llegit un parell de llibres feia temps. Després havia deixat d'interessar-li la ficció i s'havia posat i ficar el nas en les vides dels altres per publicar les seves penes en un diari on, de tota la vida, el que un no sabia, s'ho inventava. I així anava el país.

Toc, toc, toc.

Vaig esperar a la porta, mirant-me les ungles amb expressió de menyspreu i fastigueig, però a punt per canviar-la quan s'obrís la porta.

Vaig sentir com trucaven a la porta, i, deixant l'exemplar de Naked Heat que tenia a les mans, vaig anar a obrir.

- Endavant, senyoreta.

Vaig col·locar-me a un cantó de la porta. deixant que la noia de cabell negre entrés. Vaja, quantes visites de noies joves ultimament. Però aquella no tenia precisament pinta ni de voler feina ni de ser una fan.

La porta es va obrir i en va sortir el Sr Rook. Era atractiu, i s'ho creia molt. Generalment això m'agradava, però no era allà per flirtejar. Bé, si calia, sí.

- Bon dia, sr Rook, és un plaer conèixer-lo -vaig dir amb un posat serós però afable, que porques vegades havia servir-. Sóc lady Agatha, de la família Black. Segurament ens coneix.

Anava vestida amb una túnica molt elegant, com anava normalment vestida la mare, amb unes sabates de tacó i un petinat de dretes.

- Si és tan amabale de concedir-me cinc minuts, li podré explicar ràpidament l'objectiu de la meva visita, i després el deixaré seguir amb la seva feina, que entenc que és de gran importància. Me n'hagués encarregat de tot, però m'han dit que li havia de demanar-li permís. Un mer tràmit, suposo.

Em vaig dirigir amb expressió altiva però educada cap al seu escriptori i em vaig asseure amb les cames creuades, com una senyoreta.

-Prendré un te, si no li importa.

Exacte, com una Black. Amb educació i elegància, però deixant clar que tinc tot el dret a ser allà i a exigir el que vull fent veure que demano permís.

Vaig alçar les celles, divertit, mentre observava com la Lady Agatha, dels Black, entrava amb posat arrogant. Bé, si era dels Black, s'entenia perfectament. Vaig seure davant seu, i vaig exclamar:

- Myrle! - crack, l'elfa va aparèixer -. Dos tes, per favor.

- De roses, o te verd, senyor Rook? - va preguntar.

- De roses, si us plau - vaig dir.

Segons despres l'elfa va aparèixer amb una safata que contenia tot el necessari. La va deixar sobre la taula i va desaparèixar. Jo vaig agafar una tassa, i em vaig servir.

- Seveixi's vostè mateixa, Lady Black - vaig dir, no sense un punt de sornegueria -. I doncs, per què volia veure'm?

Va fer portar te i em va dir que em servís jo mateixa. Aquí la mare hagués dit alguna cosa com...

-Que progressista, senyor Rook. Ès clar que no esperava menys d'un periodista.

Vaig fer un somriure, i vaig fer un glopet al te, alçant el dit petit, tal i com m'havien ensenyat.

-El fet és que estic realitzant un treball especial per a classe d'História de Màgia -vaig explicar-. Estic fent seté a Hogwarts, i l'any que ve entraré al gremi d'historiadors; és la meva passió. Peró per accedir-hi em demanen una carta de recomanació i la presentació d'un estudi de recerca. Per la carta no hi ha problema; qualsevol professor de Hogwarts estarà encantat de redactar-me-la...

"Hahahahahaha. Ai, que em pixo...!"

-... Peró la part del treball m'està portant més feina. L'estic fent sobre genealogia i heràldica de les nissagues de families màgiques de més prestigi. Ês molt interessant, peró potencialment problemàtic a l'hora de fer la recerca, ja que a la biblioteca no hi ha massa llibres sobre personalitats de la comunitat mágica actual. De manera que havia pensat que la forma més ràpida i acurada de trobar la informació seria en una hemeroteca, on pogués buscar els cognoms que m'interessen al llarg de la história, i poder desenvolupar arbres genealógics i veure quins actes van dur a terme aquests respectables membres de la nostra comunitat.

Vaig fer una pausa per fer un altre glop de te.

-Només necessito permís per poder accedir a l'hemeroteca per trobar la informació que necessito. Evidentment ho deixaré tot tal i com està, faré cópies dels originals i, és clar, els permetré conservar els originals.

"Els ho permetré, com si fossin meus per dret" vaig pensar "Ben dit".

- Baixi els fums, senyoreta - vaig dir -. I sí, digui-li progressista. Jo en dic observador. Pel que puc veure, no és pas manca, vostè. Pot fer servir les dues mans amb perfecció.

Vaig escoltar tota aquella història sobre el treball de genealogia i heràldica.

- A veure... Per accedir a l'hemeroteca necessitaria un full amb les seves dades. Ompli això, per favor:

Vaig treure un full on posava el següent:


Nom:

Edat:

Ocupació:

Finalitat del treball:

Temps aproximat durant el qual necessitarà tenir accés a l'hemeroteca:


En el cas que es tracti d'alumnat de Howarts, escola de màgia i bruixeria

Residència i nom del cap de residència:


- Comprendrà que necessitem tenir accés a totes les dades possibles per si hi hagués algun problema, oi?

Vaig allargar-li el full, i vaig dir:

- No intenti mentir amb l'edat ni amb res, es comprovarà tot abans de permetre-li l'accés a l'hemeroteca. Tingui en compte que hi ha informacions importants on no volem que gent no adeqüada hi accedeixi.

"Fill de la gran puta!"

M'estava tement una cosa com aquella. Investigació abans de deixar-te passar. Informació important... Però si era un puto diari que es cobrava a 5 sickles i per a tothom! Cony de comunitat màgica dels pebrots! Allò al món muggle no passava; un es podia descarregar d'internet els diaris de 1830, si volia! Puta màfia del profètic.

Vaig fer un somriure encantador. S'havia pres a la defensiva el meu comentari sobre el te.

-En primer lloc, no m'he queixat pas del fet que m'hagués de servir el te, que jo sàpiga. Només he dit que ho trobava progressista, i crec que això no ès cap insult. Ho considera vostè un insult, senyor Rook?

Li vaig clavar una mirada. Estava obligat a dir que no.

-Doncs ja està, no es preocupi -vaig dir, sense donar-li temps a contestar-. I... Està completament convençut que he d'omplir aquest paper només per revisar uns diaris antics? Creia que els diaris servien per informar al públic. En públic. Perquè necessito omplir res amb dades personals meves? I exactament... Qui és la "gent inadequada" que no pot accedir a les noticies del diari?

Vaig somriure mirant de rebaixar el to.

- Ês evident que no està insinuant que hi ha informació confidencial que el públic no pugués saber, perquè tothom sap que vostès els periodistes viuen per portar la veritat a les masses, i que la informació no sigui només d'uns pocs. Oi, senyor Rook?

Li vaig aguantar la mirada. Ara alló ja no em venia de lady Agatha. Allò era l'Agatha Black cabrejada amb tots els periodistes del món.

Vaig restar impassible davant el seu comentari del te, i vaig aguantar-li la mirada de manera severa. Qui cony es creia que era?

- Miri, senyoreta Black, no és discutuible. O omple el questionari o no hi ha hemeroteca que valgui. I no és problema meu si no em soporta, crec que podré superar-ho, però pari ja. És el protocol.

Vaig sospirar, i vaig dir:

- Fa amb prou feines tres mesos que he arribat al periòdic profètic, Senyoreta Black. No sé ni jo la informació que pot haver-hi a l'hemeroteca, però els propietaris del periòdic sí que ho saben, i si no volen que es comparteixi amb tothom és per alguna bona raó, però no sé quina.

Vaig assenyalar-li el full i vaig dir:

- El que no deixaré és que el meu lloc de treball se'n vagi a la merda obrint l'hemeroteca lliurement al primer que passi.

"Oh, merda! Ara resulta que és un mandao!"

Em vaig deixar caure sobre la taula, abatuda, tota la fatxada de Lady Agatha sobrava. Em vaig desfer el pentinat i vaig descreuar les cames.

-Si hagués començat per aquí, m'hagués estalviat el paperet -vaig dir, tornant al meu to de veu normal, deixant estar l'altives ai l'afectació, però decidida a tenir el que volia. Molt bé, a veure, senyor Rook, entraré a l'hemeroteca. Tinc tres opcions. Una: em posa vosté en contacte directament amb els seus superiors. Dues: li omplo la fitxa a la meva manera. Tres: me'n vaig d'aquí al Departament de bruixijustícia, dic que al Periódic s'hi amaga informació d'ineterés públic i llavors o bé torno amb un permís o bé se'n van a judici, això ja ho decidiria el Thomas Clearwater, que és bon paio.

Me'l vaig quedar mirant.

Hi hauria una quarta opció. Em deixa entrar ara, faig el que hagi de fer, jo no dic res, vostè tampoc, i aquí no ha passat res. A canvi deixarè de fer-li la mala publicitat que faig dels seus llibres des que es va posar a treballar aquí - vaig afegir amb un somriure sincer.

- El Thomas Clearwater? Ja ho sé, que és bon paio, és un bon amic meu.

Vaig posar les mans sobre la taula, i em vaig aixecar.

- No, noia, jo et dic el que farem. No entraras a l'hemeroteca a no ser que deixis de mentir. No veig per què no vols omplir la fitxa. Perquè et fa por que vaig a parlar amb el teu cap de residència i em digui que no estàs fent un treball de no-se-què? O potser perquè no se t'acut la finalitat del teu treball? O potser perquè ets una mentidera? - vaig mirar-la fixament -. Si no omples, no entres. Punt.

Vaig negar amb el cap, alçant els ulls al cel.

- Mare de déu, em pensava que les meves èpoques de discutir amb Slytherins ja havien acabat.

Mala mirada. Acabava d'insinuar que anava a Slytherin? ¬¬'

-En primer lloc no sóc d'Slytherin. Més voldrien. Dos, En cas que mentís, que no és així, crec que podria fer-ho perfectament, perquè mentir no és cap delicte. I més a més els senyors del diari no n'han de fer res, de per què vull aquests diaris. És informació pública, i no són ningú per anar destriant qui es mereix la informació i qui no. I tres, ni se li acudeixi tornar a insinuar que em fa por res. Vostè a mi no em coneix. Vol que li ompli el paper? Li omplo. Però doni'm també un full de reclamacions, siusplau.

Vaig agafar el paper i vaig començar a gargotejar-hi.

Nom: Agatha Black

Edat: 17

Ocupació: Estudiant

Finalitat del treball: Recerca per a un treball extracurricular.

Temps aproximat durant el qual necessitarà tenir accés a l'hemeroteca: Dues hores i trenta-set minuts.


Així, tocant els collons. I ara venia la part on me la jugava. Em mataria. En fi. Ràpid Agatha, decideix-te ja...

"Molt bé, anem a veure com d'amiga seva em considera... "

En el cas que es tracti d'alumnat de Howarts, escola de màgia i bruixeria

Residència i nom del cap de residència: Ravenclaw, Pr. James Bohr

El vaig aguantar un moment, mig-patint, i després li vaig allargar el paper.

- I un full de reclamacions, siusplau. Ja el tramitaré jo, no li voldria fer perdre més el temps.

Vaig mirar-me el full que em va allargar.

- Ravenclaw? - vaig preguntar, sorprès -. És estrany, sempre havia pensat que em portaria bé amb els alumnes de Hogwarts que haguessin anat a la mateixa residència que jo.

Vaig agafar un full de reclamacions i li vaig allargar.

- T'aviso, els meus superiors no fan gaire cas a les reclamacions que fan lectors o clients.

Vaig agafar el paper que havia omplert i el vaig deixar amb un munt de papers a sobre la taula.

- Rebràs un mussol quan s'hagi revisat la teva informació.

Vaig agafar una ploma i em vaig posar a escriure, passant de la seva presència allà.

- Sé que les reclamacions no acostumen a importar a gent que té redaccions de diaris, però per algun lloc s'ha de començar. M'agradava vostè més quan només escrivia ficció -vaig dir, agafant el paper que m'allargava i alçant-me-. Potser s'hauria de replanteja per a quina mena de gent treballa, ara. Amb tots els respectes, però sembla vostè intel·ligent, per treballar aquí.

"Vols saber qui sóc en realitat, Jameson Rook? Sóc la que un dia acabarà amb el Periòdic Profètic".

Vaig agafar la porta i vaig marxar, cabrejada i mig patint per com li explicava allò al James.

Vaig negar amb el cap, somrient, mentre veia com marxava.

- Potser el que no saps, Agatha, és que jo sóc la persona que està intentant canviar aquest diari...

Vaig mirar com sortia per la porta amb posat cabrejat.

"Joves..." vaig pensar, rient per dins, i concentrant-me en el meu article.


[TEMA TANCAT]