Rastrejant el perímetre

Havia arribat feia poc més d'una hora. Tot el tema de la selecció per la casa havia anat bastant ràpid i m'havia pogut escaquejar cap a la que m'havien dit que era la meva sala comuna. Si ho havia dit el director, eh, amb els ulls tancats. Havia deixat les coses de qualsevol manera sobre el que suposava que era el meu llit i me'n vaig anar directe als terrenys.

Em vaig dirigir cap al llindar del que semblava un bosc. Un bosc una mica tètric pel meu gust com a humà. Era molt espès i dins el bosc s'acabava la llum de fora rapidament. Vaig mirar a banda i banda del bosc, però no semblava que hi hagués cap cartell que hi prohibís l'entrada. Em vaig esmunyir cap a darrera d'un arbre i em vaig concentrar.

Als dos segons, el lloc que ocupava el meu cos, ara l'ocupava un husky siberià de pel suau i brillant, i ulls de diferent color. Vaig moure la cua, content de poder-me transformar.

Vaig ensumar l'aire i vaig captar una olor dolça. Vaig deixar anar un petit lladruc, fluixet, content. Em vaig dirigir cap a on era l'olor i hi vaig divisar una humana.

" Maracar territori? No, malament. Mosegar? Tampoc, queda lleig com a benvinguda. Asseure't i esperar a veure què fa? Sí, bona idea."

I vaig asseure'm just darrera la humana, amb la llengua a fora i les orelles enxerinades.

" Fes-te notar"

I vaig deixar anar un petit sorollet per dir-li que era darrera seu.

Estava asseguda prenent la fresca, en una pedra gran que resultava força còmoda. Vaig sentir un gruny darrere meu i vaig veure el que semblava un llop.

"Hòstia puta, un home llop" va ser el primer que vaig pensar, perquè el fet que al Bosc Prohibit hi havia homes llop era una llegenda urbana que sempre havia corregut per Hogwarts.

Vaig preparar la vareta en un acte instintiu. Però aleshores vaig veure que no era un llop. Era un gos, un husky, i semblava d'allò més content de veure'm. Hmmm. Els gossos no acostumaven estar contents de ser al meu voltant, sempre em bordaven i em feien males cares, tot i que a mi m'agradaven molt.

-Hola, guapo...! -vaig dir acostant-me una mica a ell, però no massa, perquè havia tingut males experiències acostant-me entusiasmada cap als gossos que em trobava.

Vaig veure que la noia es tombava de seguida que va sentir el meu gruny i em mirava espantada.

Em vaig aixecar i em vaig posar a quatre potes, remenant la cua de content. D'un salt vaig pujar sobre la pedra i em vaig acostar cap a la noia. En una mà vaig veure que hi duia una bossa de galetes. D'aquí l'olor dolça. Vaig fregar el morro contra la seva mà i la bossa de galetes i vaig tornar a seure, amb la llengua fora.

Dos segons més tard em vaig posar dret sobre les potes del darrere, em vaig arrepenjar a la seva panxa i li vaig llepar la galta, saludant-la.

- Uiiii! - vaig fer quan se'm va posar a sobre, rient-. Això és per les galetes, eh? Què hi fa un gos tan guapo com tu solet en aquest bos, eh?

El vaig amanyegar una estona, abans de tornar-me a asseure i obrir el paquet de galetes. N'hi vaig donar un parell..

-Normalment no agrado als gossos, saps? Bé, només al de la Rue, però ell està ensinistrat...

Era un gos simpàtic, i estava massa net per ser un gos abandonat, però no duia collar. Em preguntava d'on hauria sortit... i si me'l podia quedar, ja que semblava caure-li tan bé.

Vaig deixar que m'amanyagués una estona. M'agradava que ho fessin, em relaxava.

Després em vaig empassar les galetes d'una mossegada i a l'acabar em vaig llepar el morro, demanant-ne més.

Me la vaig mirar, torçant una mica el cap, en senyal de que l'estava escoltant mentre parlava.

Vaig deixar anar un petit lladruc. M'agradava ser allà.

Li vaig donar una altra galeta. Era un gos molt maco.

- No et pots quedar aqui al bosc. Hi ha... bé, la pregunta seria què no hi ha al Bosc Prohibit. Si la meitat de les històries que corren són veritat, no duraries ni dos dies...

Quina monada! Es deixava amanyagar tant com volia; m'encantava.

-Em sembla que et portaré amb mi... però primer t'hauré de posar un nom. Mmmm... què et sembla "Gos"? O.O

Me la vaig escoltar mentre em proposava quedar-me amb ella. Després vaig escoltar la proposta del nom.

Vaig arrugar les celles (si es que en un gos es podia) i vaig deixar anar un gruny de disconformitat.

Com que estavem els dos asseguts, vaig tornar a llepar-li la galta, donant-li una altra oportunitat amb el nom.

- Ja, no és un nom gaire original, oi? - vaig dir notant que no li agradava-. No sóc gaire bona amb els noms.

Em vaig quedar rumiant una estona mentre li donava una altra galeta.

- Eiiii! Què et sembla Padfoot? És un nom molt important per mi... un avantpassat meu es deia així... bé, era el seu sobrenom. Què et sembla, mm?

Vaig donar-li un copet d'ànims amb el morro.

Em vaig menjar la galeta que m'apropava. Me la vaig menjar lentament, com acompanyant els pensaments de la noia. Poc després se li va encendre la llumeta.

"Padfoot. L'acceptem? Lladra en senyal d'afirmació"

Vaig deixar anar un lladruc content i me li vaig llançar a sobre, fent que es quedés d'esquenes i amb les potes a la panxa, vaig començar a llepar-li les dues galtes, tot remenant la cua de content.

- Ui! - vaig fer quan se'm va llançar a sobre content-. Aquest t'ha agradat, eh? Que guapo que ets!

Li vaig afar la cara i el vaig apartar una mica perquè em deixés respirar i li vaig fer un petó a la galta.

- Doncs apa, encantada Padfoot. Jo em dic Agatha. Black -vaig afegir amb una ganyota-. Però pels meus amics sóc l'Agatha, o sigui que per tu també.

-Guau- Vaig bordar, saludant-la.

Vaig mirar a banda i banda i vaig saltar de la pedra al terra. Vaig girar el cap cap a l'Agatha i vaig deixar anar un altre lladruc, convidant-la a baixar.

Vaig baixar amb el Padfoot, que m'esperava.

- Molt bé, guapo, però tenim un petit problema i és que al castell no hi podem entrar animals grans, saps? O sigui que t'hauràs de distreure pel jardí. Et vindré a veure de tant en tant.

El vaig acariciar i vam començar a caminar cap a la sortida del bosc.

-Però no entris al Bosc Prohibit si no ets amb mi. És perillós, i cal una vareta per entrar-hi. Tu pels jardins i els terrenys, que són molt grans i t'agradaran molt. Porta't bé. Menys amb els d'Slytherin. Als que van vestits de verd els pots grunyit, atacar i mossegar, tens la meva benedicció.

Després m'ho vaig rumiar bé.

- Bé, al Fortin no, al Fortin no el toquis -vaig somriure, no sabia qui era, el Fortin-. És el meu nòvio. Ja te'l presentaré el proper dia, d'acord?

Vaig seguir a l'Agatha pel bosc, mentre ella anava parlant i m'explicava que m'hauria de quedar pels terrenys i els jardins, que no havia de passejar-me pel bosc sense ella (i una vareta) i que als que anaven de verd els podia mossegar (si sabés que el meu uniforme el primer dia de classe també seria verd...) Vaig continuar al seu costat caminant, rementant la cua de tant en tant i deixant anar petits grunys de conformitat.

Vam arribar al llindar del Bosc, lloc on em vaig aturar i em vaig asseure. L'Agatha seguia xerrant i vaig haver de deixar anar un petit lladruc perquè se n'adonés.

No em vaig moure d'on era, perquè bé m'havia de tornar a transformar en humà si volia tornar al castell...

-Molt bé, Padfoot, doncs jo me'n vaig - li vaig dir-. S'està fent fosc i si em veuen aquí me'n pot caure una de bona.

Li vaig rascar el pèl darrere les orelles i em vaig ajupir.

-Quan vingui per aquí faré un xiulet, d'acord?

Li vaig fer un petonàs a la galta.

- Apa, que vagi bé. Demà al matí et vindré a veure, d'acord? Ara me n'he d'anar al Gran Saló, que és el primer dia de curs i no pot haver-hi festa sense Agatha!

El vaig deixar allà i vaig arrencar a córrer cap al castell. Esperava no arribar tard. M'alegrava tenir una nova mascota.

[surto del tema]

Vaig llepar-li l'orella quan em va fer el petó al que es podia dir la meva galta i vaig bordar quan ja marxava. Es va girar i em va fer un adéu amb la mà amb un gran somriure a la cara.

Em vaig esmonyir entre els arbres i poc després ja tornava a tenir l'aparença d'en Pierre Narbonne.

Vaig seguir els passos de l'Agatha, de tornada cap al castell.


[TEMA TANCAT]