Round 3- KO!

Feia uns dies que tossia i tossia i tenia menys ganes de moure'm que mai. Avui no era una excepció. Vaig llevar-me ja tossint, i no m'havia mogut del llit en tot el dia. Quan vaig aconseguir moure'm una mica, només vaig arribar fins als passadissos.

Tot el que havia passat ultimament no m'animava molt. La Dianne havia deixat la seva feina per venir i... suposo que estar amb mi, el que em feia que recordés que estava malalta, i que cada vegada anava a pitjor. El James tenia una espècie estranya de vincle amb mi que feia que no poguessim ser amics, però tampoc enemics, ja que ell estava malament fent una, o l'altra cosa...

Vaig començar a tossir de nou, i vaig possar una mà a la paret, intentant acabar amb l'atac de tos mentre lluitava també per respirar.

Anava passejant tot submergit en la lectura que portava, quan el so d'una noia tossint molt fort em va treure a la superfície.

vaig aixecar el cap. Era de Gryffindor, em sonava que faria setè. La coneixia d'haver vist per la sala comuna.

La pobra noia estava fatal: no parava de tossir agafada a la paret; gairebé no podia ni respirar.

M'hi vaig acostar corrents immediatament.

- Hey- vaig dir-li- estàs... Bé no, ja ho veig, però... Vols que t'acompanyi a l'infermeria, o...?- vaig dir, espantat. No semblava pas estar gaire fina.

Vaig cridar l'atenció, com no, d'un noi que passava, em sonaba... ¿No era el germà d'en Thom? Vaig ferli un gest amb la mà, com dir-li que estava bé, com sempre. Ja podia estar amb un tret a la cama que diria que estava bé. L'Atac de tos no parava, així que ni podia parlar ni respirar. Vaig seguir tossint sense poder-ho evitar.

Vaig poder comprovar que la noia no estava bé. Vaig insistir.

- Escolta, et portaré a la inferemeria, sembla que has agafat alguna cosa- vaig dir- Et fa mal alguna cosa, a part d'això? Només cal que assenteixis- vaig dir, en veure que no samblava que pogués parlar.

Vaig començar a caminar, esperant que em seguís.

Vaig negar amb el cap. No, a la infermeria no... això passaria...

Vaig seguir tossint fins que em vaig adonar de que no passaria, però que a la infermeria pot ser tampoc em podrien ayudar. Vaig intentar agafar aire, necessitava oxigen... y vaig caure al terra, inconscient

Oh, déu. mare meva. La noia s'acabava de quedar inconscient.

Estava espantat, però havia de clamar-me. Vaig respirar fons. Què havia de fer ara? Havia de buscar algú... El despatx que més a prop quedava era el del nou professor de defensa, el professor Bohr... Val, allà anava bé. Ara l'havia de dur allà i... merda, m'havia deixat la vareta a l'habitació! Anem bé... vaig mirar al meu voltant. Estava completament sol. Geniaaaaal u.u'

Val, doncs. Vaig respirar fondo, i fent ús de tota la meva força (que no és gaire ) vaig agafar-la. Vaig començar a caminar cap al despatx del professor, tot pregant que sabés fer alguna cosa per ella.

[TEMA TANCAT]