Benvinguts

Em vaig plantar davant la porta tancada de la meva nova botiga. Una petita part del meu cervell, molt i molt petita, odiava aquell moment, perquè encara feia més pal·lés el fet que era un EX-jugadora professional, i de tant en tant, encara em feia plorar... Però la resta del cervell es va soreposar i vaig dibuixar un somriure: almenys, havia pogut reconduir la meva vida sense deixar el quidditch del tot.

Finalment vaig obrir la porta amb aquelles claus tan divertides que m'havia regalat en John Fletcher, l'antic propietari acabat de jubilar, i vaig entrar. L'home havia anat descuidant una mica la botiga des que va decidir jubilar-se. Acumulava dos mesos de brutícia. Totes les finestres tancades i barrades per evitar robatoris... donaven al local un aire lúgubre, quan una botiga de quidditch hauria de ser alegre i estar plena de colors.

"Malament", vaig pensar, "FATAL!!!". Així que vaig treure la vareta disposada a fer dissabte (malgrat ser divendres) i fer-me meva aquella petita botigueta.

Un minuts després dues escombres i una fregona feien de les seves, acumulant matonets de pols per tot arreu, les finestres s'obrien una per una amb un estrèpit deixant anar núvols de pols, i el poc material que havia quedat de la liquidació del senyor Fletcher es va apilar davant meu, esperant ser revisat i guardat en condicions.

Era ben d'hora al matí. Ningú m'havia vist entrar, així que no esperava cap visita. O almenys, això creia...

Aquell matí m'havia pres les pastilles. Pel que semblava, feia molt que no ho feia...

Vaig veure que la Botiga del Quidditch estava potes enlaire, i que la dependenta estava agobiadíssima. Tot i així, vaig fer uns copets a la porta.

- Disculpi, senyoreta... vol que torni més tard? De fet no vinc a comprar res, només a fer uns encàrrecs, però ceig que ara mateix està un pèl atrafegada...

Em vaig endur un ensurt de mort. Per culpa del soroll de les escombres no havia sentit la porta i em vaig espantar quan vaig sentir que algú deia:

- Disculpi, senyoreta... vol que torni més tard? De fet no vinc a comprar res, només a fer uns encàrrecs, però ceig que ara mateix està un pèl atrafegada...

Em vaig girar amb cara d'esperverada. El llum sobtat que entrava per les finestres acabades d'obrir em feia veure puntets de colors i em va costar distingir la cara d'aquell home gran...

- PER LES CALCES DE MERLÍ!!! Si és el professor Dumbledore! No se'n recorda de mi, professor? Quina alegria!!! Gemma Gudgeon, senyor! Vaig acabar l'escola ara ja fa set anys, però ho recordo tot com si fos ahir! Passi, per favor! Acabo en un moment! -vaig fer aparèixer una butaca flonja i còmode del no-res. No podia permetre que el meu antic director, un dels que m'havia fet riure més, seiés en una dura cadira de fusta. - Què el porta per aquí? Esperava que algun dia em passés a veure!

- Oh, senyoreta Gudgeon, no l'havia reconeguda! - vaig dir, encantat de trobar una antiga alumna-. Vaig sentir que havia hagut de deixar el seu equip de quidditch, no sap com ho lamento... En fi, jo tampoc no puc jugar a quidditch amb aquesta cadera, si li serveix de consol.

Vaig somriure, i em vaig asseure a la butaca que havia fet aparèixer.

- M'havien dit que hi havia un propietaria a la botiga, i bé, resulta que amb el sr. Fletcher teníem una mena de tracte, ell venia un parell de vegades al mes per l'escola, per fer una revisió de les escombres i a canviar pilotes que s'havien trencat, a portar papallones daurades noves per a cada partit i a renovar l'equipament pels membres dels equips de quidditch... li porto una comenda de tot el que necessitarem aquest curs -vaig dir, traient una llista-. I també per preguntar-li si seria tan amable de passar de tant en tant per revisar les escombres i tot això.

Vaig deixar anar una gran riallada amb allò de la cadera. Realment, seguia sent el meu director preferit. Bé, EX, com últimament no parava de repetir...

- El Sr. Fletcher me n'havia dit alguna cosa. Ja hi pot comptar! N'esataré encantada! Com podria negar-me a tornar a Hogwarts, encara que sigui dos cops al mes? -m'acabava d'alegrar el dia. M'apassionava sentir que estaria ben ocupada. Potser així deixaria de banda alguns mals records durant llargues estones.- Perfecte! Quan vol que comenci? Bé, m'hauria de deixar una setmaneta per tenir la botiga a punt del tot, però començaré immediatament a fer comandes per estar preparada.

Em vaig parar a pensar un segon...

- De fet, si no recordo malament, estan a punt de fer-se les proves per als equips, no? Normalment eren per aquestes dates...

- Sí, de moment encara estem triant els capitans, però hi ha un parell de residències que ja tenen l'equip pràcticament muntat... Saps què se m'acaba d'acudir? - vaig dir de sobte-. Podries venir de tant en tant a donar alguns consells als nois de l'equip, als que en saben de veritat, vull dir, i potser fer-los alguna classe a nivell professional? Ja tindrem un professor a nivell general per la resta d'alumnes, però... una jugadora de les Holyhead Harpies! En sé de m'és d'un que estaria encantat! Potser els podries donar consells o ensenyar-los tàctiques... què me'n dius?

Acabava de sentir, de veritat!!!, el que m'acabava de dir el professor...? FER CLASSES DE QUIDDITCH A HOGWARTS??? No em podia creure que tot m'estigués sortint tan rodó.No sabia què dir, tampoc volia pensar que ho feia per pena o... què coi!

- M'encantaria, professor! De veritat que em fa molt feliç que vostè em demani això! I estaré encantada d'ensenyar tot el que he apres amb les Arpies als futurs professionals del Quidditch. Li estaré eternament agraida, professor Dumbledore. -vaig haver de callar perquè no se m'escapés la llagrimeta. Quidditch i Hogwarts un altre cop...

Era realment feliç de debó.

- Molt bé, professor -vaig dir al cap d'una estona de conversa.- Li prenc nota dels encàrrecs i tan bon punt els tingui aquí i tingui temps, li enviaré un mussol per venir a dur-ho tot a Hogwarts. Què li sembla?

- Fantàstic, noieta ^^ - vaig dir agafant-li la mà i fent-li uns afables copets d'ànim-. Deu haver estat un cop dur haver de deixar el quidditch professional, però pensa que vas tenir sort, vas jugar en un molt bon equip; vas arribar allà on volies, i encara que s'hagi acabat, no tothom pot dir el mateix. A més, potser descobriràs que també t'agraden altres coses, com ara el contacte amb la gent, en comptes de la fama. És molt aborrit estar tota la vida fent el mateix.

Vaig donar-me la volta i vaig mirar la botiga. Entrava una agradable llum per les finestres, i semblava que la pols que emboirava lleugerament la sala fos... pols màgica.

- Ara tens el treu propi negoci, i ets el teu propi cap. Aprofita el que et brinda la vida en cada moment, i recorda que quan es tanca una porta, s'obre una finestra.

Li vaig dedicar un somriure abans de marxar.

- Ens veiem a Hogwarts, jove. Ets benvinguda sempre que vulguis, i serà un plaer tenir-te allà.

[surto del tema]