Habló de putas la tacones.

Acabava de tornar de vacances i acabava d'enterar-me que havia d'ajudar a els meus pares a fer la mudança i que necesitaven no se quines caixes que hi havien en una tenda que eren lo bastants resistents per a posar moltes coses i que no es trencaren.

Al acabar d'eixir de la tenda amb les caixes dins de la motxilla, em vaig parar en un dels aparadors a vore un nou equip que acabaven de treure i que no tenia pinta de ser molt car. Encara que em quedaven diners, aixi que em vaig dirigir a entrar a la tenda quan vaig sentir com una rialla o algo per l'estil raere meua, cosa que va fer que em girara.

Havia sortit de l'escola sense que em veiés ningú. Volia tenir una estona per a mi sola. Així que vaig decidir anar a la Ronda d'Alla. En aquell petit carrer sempre se'm passaven les males estones que acumulava al castell.

De sobte, vaig veure com algú, més aviat alguna, rossa i prima, sortia carregada amb el que semblaven caixes de cartró. Ho sabia perquè sobresortien de dins la motxilla que portava penjada a l'esquena. Aquella esquena i aquells cabells me'ls coneixia la mar de bé. M'havia barallat amb ells un munt de vegades.

Vaig veure com la Samantha Williams es parava davant la botiga d'equipament de Quidditch i mirava el nou equip que havia sortit.

Vaig deixar anar una rialla sorneguera, cosa que va fer que ella es girés i se'm quedés mirant.

- Veig que a casa teva no teniu prous diners per gastar en caixes que no siguin de cartró, no? - Vaig dir, divertida - I què estàs fent amb l'equip? Analitzant-lo mentalment per poder-lo fer a casa? - Vaig riure.

Em vaig quedar mirant-la.. es pot saber que cony feia aci?

- Veig que te has escapat... uix que malaaa.- vaig dir.- Qui et diu que no puc comprar-me? A diferència teua la meua familia es pot permetre comprar-se coses, ja se que els vostres han de passar-se la roba de cosins a cosins, mira tu, igual que les relacions sexuals.- vaig dir amb sorna.- Encara que vosaltres amb aquestes caixes segur que vos munteu un bon xalet amb piscina inclosa. Si necesites roba, crec que tinc roba vella en algun lloc, si vols en Setembre et dure algo.

-Si, i tant! Siusplau, porta-me-la! La teva roba m'aniria fantàsticament bé per donar-la a l'orfenat i que en fessin una foguera, segurament cremaria durant mesos i mesos, de lo dolenta que és.- Vaig dir, amb fàstic.- I per si t'interessa, a la nostra família no fem servir la roba més d'un mes seguit. Potser la roba que et compren els pares són la que nosaltres hem deixat a les escombraries...Ai! Però que dic! - Vaig fer, com si me n'adonés del meu error - Si els teus pares no compren, ells reciclen!

Vaig fer una ganyota sarcàstica i em vaig posar en tensió. Sempre que em trobava amb la Williams acabavem malament.

Per que havia de trobar-la ara!? Amb lo tranquil·la que estava jo aquestes vacances i pam tenia que apareixer ella.

- Mira, de primeres la meua familia te la suficient pasta com per a viure d'ella durant anys, aixi que no em vagis diguent que soc pobre.- vaig dir apuntant-la amb el dit.- De segones no em vigues insultant la meua roba perque et puc asegurar que a diferència de la teua, la meua no ha sigut feta per elfs domestics tancats en un soterrani, il·luminats amb una simple espelma i morts de fam.- vaig dir.- I de terceres... no veus que estem de vacances? Que no tens suficient a Hogwarts?- vaig dir.

Me la vaig quedar mirant, per la cara que posava se estava començant a calentar. Em donava igual si ella començava, jo continuaria.

- Ja, sí, clar. El que tu diguis. - Vaig fer, irònica.- Ja es veu ja, que no està feta per elfs domèstics...-Vaig fer una ganyota de fàstic i em vaig mirar la roba de dalt a baix - Bé, però això no es pot remediar. I a mi, guapa, no se t'acudeixi tornar a apuntar-me amb el dit, perquè sinó, te'l tallo.- Vaig dir, apartant la seva mà d'un cop.- I tampoc et pensis que et segueixo, no voldria pas que em confonguéssin amb una de vosaltres...

Ja li havien sortit els colors a les galtes, això volia dir que no faltava gaire perquè explotés...

- Ah! Clar, tens por de que et confoguen amb un persona amable i bondadosa que és simp`atica amb tots i que no trata als demes com a merda.- vaig dir.- I te apuntare amb el dit les vegades que em doni la gana, quants cops te dit que tu no ets ningú per dir-me el que he de fer?- li vaig aguantar la mirada. Notava la vareta en la butxaca preparada a ser usada si feia falta.

- Tinc por de que em confonguin amb algú com tu, res més. D'amable i bondadosa ja ho sóc amb les persones que s'ho mereixen. I tu, no n'ets una d'elles. - Vaig dir, descaradament.

Vaig agafar la vareta que portava a la butxaca de darrera dels pantalons i...

"Diffindo!" Vaig pensar, en direcció a les dues tires de la bossa. Cosa que va fer que la motxilla es trenqués i caigués a terra.

-Veus que passa si recicles coses en mal estat o si compres coses que no estiguin fetes per els elfs domèstics? - Vaig dir, mofant-me'n.

Em vaig mirar la motxilla. La meu motxilla, la meu meravellosa motxilla O.O

La vaig agafar i vaig vore que les tires eren f`acil d'arreglar, ho vaig fer amb un simple cop de vareta i va quedar com nova. La vaig deixar damunt d'un banc per a que no es trencara més.

Em vaig quedar mirant la Black, treia la vareta o li donava un bofetada? Vaig optar per la segona opció.
Al apropar-me a ella li vaig donar un bofetada que va resonar per tot el carrer.

- crec que tu mai has sigut bondadosa ni bona. És més tu mai seras una bona persona.

"Auuu!" Vaig pensar, en rebre la bofetada. No l'havia vist venir, la veritat.

-Hà! Va parlar la que s'encén perquè la seva motxilla s'ha trencat...-Vaig dir, amb fàstic.

Com que encara tenia el seu braç aixecat després de donar-me la bufetada, vaig agafar-li la mà i després el dit amb el que m'havia estat apuntant. Li vaig torçar fins a sentir un "creck" força lleig.

-Ai! Veus! Si fins i tot, tota tu ets de mala qualitat. Qui ho hagués dit, eh!?- Vaig dir, posant-me a la defensiva.

Ella tornaria a atacar, no n'hi havia dubte.

Em va trencar el dit... be em donava igual, al ser jugadora de quidditch estava acostumada a trencar-me coses pitjors que un dit.

Amb la m`a esquerra li vaig donar un cop de puny que li va anar a parar a la mandibula, on es va sentir un creck.

- Vaja tu, i mira que jo apuntava al nas... I diu que m'encenc la que per una petita tira trencada de la sabata, es capaç de cremar tot Hogwarts.

OFF: Yo por mis Zapatos, MA-TO xDD

ON:

-AAAAAHRG! - Vaig cridar, de dolor.

"Episkey" Vaig pensar, en direcció a la meva mandíbula, que es va tornar a posar a lloc.

-Seràs mala puta! - Vaig dir, rabiosa. Vaig tancar el puny amb fúria i li vaig donar un cop al pòmul, que va començar a sagnar de valent.

Llavors em vaig enretirar uns passos i vaig treure la vareta. Em vaig posar en posició de defensa. Just in case...

- L'única puta aci ets tu!- Vaig dir traguent la vareta Em vaig apuntar a la cara i la ferida va deixar de sangrar. Després li vaig apuntar a ella.- Desmaius!

Va parar l'encanteri amb un cop de vareta, per`o abans que poguera fer res més vaig tornar a apuntar.

- Expelliarmus!

Vaig parar l'encanteri que em va llançar però no vaig veure l'expelliarmus que em va llançar després. Val, m'havia quedat sense vareta.

"Ur, pensa. Ràpid" Vaig dir-me.

Com que estavem a poca distància l'una de l'altre, vaig impulsar-me cap endavant i li vaig fer un placatge, fent que caigués al terra i piqués al amb el cap. Allò havia d'haver fet mal si o si.

Aprofitant que era al terra vaig pegar-li un altre cop de puny. Aquesta vegada al nas.

El colp al cap va fer mal.. molt de mal. Però no em vaig quedar parada. Com vaig poder em vaig guardar la vareta en els pantalons i em vaig intentar llevar la Black de damunt.
Com que no podia li vaig donar una patada als turmells, cosa que va fer que es doblegues i va ajudar a que me la lleves de damunt. Em vaig arrastrar i em vaig alçar com vaig poder, em feia mal el cap, però no anava a parar.
Li vaig donar un cop de puny a la panxa. Després vaig alçar els punys en posició defensiva.

Em vaig doblegar de dolor al rebre el cop de puny a la panxa. La mala puta sabia on picava. Em vaig arrepenjar a la paret, per agafar aire i recuperar-me. Em costava una mica respirar.

Me la vaig mirar amb odi.

-No en tens mai prou, eh.- Li vaig deixar anar, amb mala hòstia.

Em vaig posar recta, el mal a la panxa havia baixat una mica, però encara seguia allà.

Vaig veure que estava en posició d'atac, així que jo vaig fer el mateix. Vaig alçar els punys i m'hi vaig encarar.

Vam començar a fer voltes com si estiguéssim en un camp de batalla. Mirant-nos l'una a l'altra. Analitzant els moviments de la contrincant.

-I ara què, Williams. Ens endinsarem en una batalla èpica fins que una de les dues es rendeixi? ¬¬'

- Va, vinga rendeix-te i fare com si aço no haguera passat mai, no ho contare a ningú- vaig dir sense deixar de donar voltes.

En el fons tenia raó, cap de les dos anava a rendir-se, cap volia admetre que era inferior i que havia perdut contra l'altra.

-Bé, com que veig que no et vols rendir, continuare donant voltes.- vaig dir.

Aleshores en un moment que estava distraguda em vaig tirar damunt d'ella, amb la intenció de donar-li un cop de puny.

Es pensava que estava distreta, per això es va llançar damunt meu. Però tenia els cinc sentits posats en ella, així que em vaig ajupir i quan va ser ben a prop, la vaig emputxar perquè caigués uns metres més enllà. Vaig anar cap a ella i li vaig trepitjar amb fúria la cama, fent que es trenqués. Després...

Llavors la vaig veure. La meva vareta, a dos pams del meu peu.

Em vaig ajupir per agafar-la i atacar la Williams. Ara que estava a terra sense poder-se moure, aprofitaria.

Però llavors...

- Outside there's a box car waiting... Outside, the family stew, oh oh oh!- era el que anava canturrejant tot feliç mentre mirava aparadors a Hogsmeade. De cop, però, alguna cosa em va aturar.

Eren dues noies... matant-se. Literalment. Sense perdre temps, vaig treure la vareta i vaig crear una barrera entre les dues; allò les aturaria una mica.

- Eh!- Vaig cridar, acostant-m'hi corrents- es pot saber què feu? Ja sé que el Gòblin que treballa a la papereria és molt guapo, però noies... No cal posar-se així- vaig dir, sarcàstic, i em vaig mirar el panorama. Totes dues estaven d'hospital...

- Val- Vaig dir, posant-me pràctic- Crec que la que necessita més assistència mèdica és la noia rossa; Vostè, Black, vindrà amb mi a Hogwarts, on, després de ser curada per Madame Pomfrey, rebrà un càstig per sortir de l'escola sense permís. Ho sento, però són les regles. Escolta- Vaig dir-li a la noia rossa- Creus que podries aguantar deu minuts, fins que torni, i llavors t'acompanyo a St. Mungo?

La molt puta em va trencar una cama, i quan anava a respondre o almenys intentar-ho va apareixer un xic, em sonava d'haver-lo vist en alguna banda.

- Llastima Black, no podras tornar a eixir de Hogwarts...- vaig dir de tal manera que sols ella ho poguera escoltar. Em vaig girar cap al xic.- Clar, em puc esperar en aquell banc.- vaig dir senyalant el banc on estava la meua motxilla.- I soc Sam, Samanta Williams.

Estava clar que havia d'anar a Snt Mungo, ma mare em curaria, i em tiraria la bronca de pas.

- No tinc presa, no em vaig a menejar d'aci.- vaig dir somrient.