Capitania

Vaig entrar al vestuari de Ravenclaw. Feia sis anys que, de manera gairebé diària, entrava en aquell vestidor. Sis anys dutxant-me en aquelles dutxes; sis anys fent servir aquella taquilla rovellada; sis anys lluint aquells colors.
I el que era més important, sis anys competint pel trofeu. I, els dos últims, com a capità.

Era incapaç de recordar uns anys tan esplendorosos com aquells últims. Havíem estat un dels millors equips de la història de Ravenclaw. El primer any com a capità ens havíem endut el trofeu. El segon any no havíem acabat el campionat...

Vaig agafar el braçalet de capità, on hi havia dibuixat l'escut de la residència. Em duia molts records, aquell braçalet. Era un consol saber que, qui la duria, ho faria encara millor.

Vaig entrar al vestidor i em vaig trobar al James que es mirava el braçalet de capità. Vaig somriure, no esperava trobar-me ningú i menys a ell. Me'l vaig mirar- Ho trobaràs a faltar, veritat? - Vaig fer un gest amb el cap, referint-me a tot en general. -El Quidditch, els partits, els entrenaments, cridar-nos fins a quedar-te afònic...- Vaig enumerar, amb un somriure.

- Han estat bé, aquests anys...- No sabia gairebé què dir. Em sentia com si li estigués traient la capitania de les mans. Ja sabia que no hi podia fer res, que ja no podia estar a l'equip, però em sentia molt cruel...

Llavors va entrar l'Eileen. La nova capitana. Estava convençut que ho faria molt bé.

- Sí... La veritat és que sí que ho trobaré a faltar. - vaig dir, gairebé sense aixecar la veu -. Els dos següents seran encara millors, ja ho veuràs.

Vaig girar-me cap a ella, encara amb el braçalet a la mà.

- Estic convençut que els passaràs la mà per la cara a tots. - i li vaig posar el braçalet -. Veus? I el braçalet et queda bé!

Un cop dit això, vaig girar-me cap a la taquilla una altra vegada i vaig treure'n els trastos que encara hi havia.

- No sé si sabré cridar als altres tan bé com tu...- Vaig dir, amb un somriure trist. "Eileen, controla't, com et posis a plorar aquí t'ordenaré suicidar-te". Vaig mirar-me el braçalet, que el James m'havia col·locat al braç. L'any passat ho hauria donat tot pel braçalet i aquest any no sabia si preferia que ell se'l quedés- Et trobarem a faltar- Vaig evitar dir-ho en singular.

-Aquest anys hem guanyat una copa i hem estat a punt de guanyar l'última i... - Vaig respirar fons- I jo no sé si ho podré fer igual de bé...- Vaig acabar dient.

Vaig tenir la sensació que se m'estava a punt de posar a plorar.

- Eileen, va... Ho faràs bé, de veritat... I si em dónen la feina de professor, demanaré que em posin de cap de residència i us vindré a donar un cop de mà; no et penso deixar tirada, a la teva sort!

Vaig asseure'm a la banqueta del vestidor.

- I anima't, dona, que sé que te'n mories de ganes, de ser capitana!

- Més val que et passis a ajudar-nos, si ens guanyen els Slytherin em suicido, eh? - Vaig tornar a mirar-me el braçalet. - Així que ara sóc capitana... Tinc el dret de fotre la brona a tothom! ^^- Vaig fer, amb un somriure.

Vaig agafar l'escombra que tenia guardada al vestidor i vaig somriure al James, ensenyant-li el braçalet - M'ajudes a estrenar-lo? No hi ha ningú volant al Camp- Aquell estiu gairebé no havia agafat l'escombra encara, i me'n moria de ganes...

- Vinga, estrenem el braçalet. - i, dit això, vaig agafar l'escombra -. Vols jugar o prefereixes anar a fer voltes sense solta ni volta?

La veritat, estava una mica espès com per posar-me a jugar, ara. Però ara manava ella, no? Doncs que decidís ella.

- I sí, tindràs dret a fotre bronca a tothom... excepte al professor Bohr, no? I menys si acabo essent cap de residència - vaig dir, burxant-la.

-No, al professor Bohr també li fotré la bronca... Quan no em vegi cap altre professor, clar - Vaig dir, mentre obria la porta i sortia a fora- Perquè, accepte'm-ho, James, seràs el professor menys respectat de la historia ^^ - Tothom li acabaria dient James per la costum i un noi amb qui t'has discutit tants cops, no imposa, la veritat...

Vaig pujar-me sobre l'escombra, vaig sonar un cop de peu al terra i vaig enlairar-me - Ah, i és més divertit si fem voltes. L'altre dia vaig intentar posar-me de peu sobre l'escombra, com fa l'Agatha - Em vaig estalviar la part de que m'hauria matat si no hagués estat a només tres metres del terra- Però suposo que això els hi serveix més als caçadors que no pas als encistelladors...

- Oh, això del professor menys respectat de la història s'hauria de veure... Dependrà de la primera classe. - vaig riure, mentre pensava en el meu futur com a professor -. Nose, en el fons us alegreu de que em quedi... Així em podreu veure.

Vaig sortir a fora.

- Doncs vinga, a fer voltes - em vaig enfilar a l'escombra i vaig començar a volar -. Així, et vas posar dreta? I no vas caure?

- Caure? Jo? Què va...- Vaig quedar-me en silenci una estona- Val. Sí, vaig caure - Vaig fer, ensenyant-li un blau que encara tenia al braç- Però de poca altura, deurien ser uns tres metres només.

Vaig mirar-me el James, que volaba a la vora - Alegrar-nos? Bé, en realitat no et volem, però no trobem la manera de dir-t'ho. Ho sento.- Vaig acabar dient, encongint-me d'espatlles i rient-me.

- Ah, molt bé...! Touché. - vaig dir, mig rient -. Bé..., em sembla que hem parlat massa, ja. Encara no m'han donat la feina, però espero que m'ho confirmin aviat.

Havia d'anar a parlar amb el professor Dumbledore. Esperava no trobar-me'l en un dels seus "moments xungos", d'aquells que li agafaven quan no es prenia les pastilles.

- Què, una cursa fins al llac, i tornar? - el Llac estava a l'altra punta dels terrenys de Hogwarts, amb el castell entre el camp i el llac.

- Prepara't per perdre, professor Bohr - Vaig sir, mentre estirava el braç per agafar-li la mà i sellar el pacte, en pla solemne- Ja m'explicaràs que es sent quan perds davant d'una alumna, bé, futura alumna o el que sigui.

-Preparat?- Vaig preguntar-li, amb un somriure i vaig començar el compte enrere -3, 2, 1 i... Ja! - Vaig accelerar l'escombra, movent el mànec una mica cap avall.

Va sortir a tota pastilla cap al castell. No sabia si pensava passar per damunt o si pensava fer la volta, però jo vaig decidir anar pel mig. No pas per damunt del castell, no... PEL MIG. En realitat no estava prohibit, i a ple estiu no molestava ningú... Mentre no entrés a dins, podia passar per tots els camins exteriors, arcs, ponts i patis interiors.

- Fins ara, Eileen! - vaig cridar quan la seva trajectòria es va començar a separar de la meva.

Vaig mirar-me el James, que entrava per un finestra per travessar el Castell per dintre - Eh!- Vaig queixar-me, quan encara em sentia- Això és trampa! Així et mengis una armadura, James! - Vaig accelerar, pujant una mica per no xocar contra una torre, pensava anar per sobre que era més ràpid que donar la volta, però tot i així si ell anava per dintre arribaria abans...

A no ser que posés en marxa un pla de distracció ^^. Vaig somriure, mentre continuava volant per sobre el castell, encara no veia que el James hagués sortit per l'altra banda del castell, però segur que anava més endavant.

[OFF: Ja veurem qui guanya, James ^^]

Em vaig començar a allunyar d'ella. Vaig travessar el pati de davant la Torre de Ravenclaw i vaig sobrevolar el pont.

Ella havia optat, en canvi, per anar per dalt. Allò ho tenia guanyat... Vaig accelerar una mica, inclinant-me endavant, mentre diversos alumnes se'm miraven quan passava per la torre del rellotge.

- Au, va, James... que això ja ho tens...!

Vaig veure com el James sortia per una finestra i s'apropava cada cop més a la riba del llac, cada cop baixava més i més i estava molt aprop del terra

"Val, Eileen, aquest és el moment"- Vaig descendre una mica, quedant-me una mica més llun del Llac, però suficient a la vora. Vaig posar-me de peu sobre l'escombra, vaig agafar aire, i em vaig tirar, donant-me impuls suficient amb l'escombra per poder caure dintre el Llac.

"Xof!" Vaig caure dintre l'aigua en plan bomba, vaig sentir l'aigua fred de cop i com em quedava sense aire. Vaig pujar a la superfície, vaig treure el cap i vaig agafar aire- Una entrada espectacular ^^

Em vaig quedar bocabadat. En un tres-i-no-res, va aparèixer per sobre meu i es va posar dreta sobre l'escombra. Jo, tot i anar avançat, em vaig distreure mirant què feia i, abans que me'n pogués adonar, va saltar de l'escombra i es va tirar a l'aigua.

- Merda! - vaig dir quan va submergir-se.

No sé si va ser per la sorpresa, pel fet d'haver perdut, o per qualsevol altra cosa.

- Au, va...! Surt de l'aigua, m'has guanyat! - vaig dir mentre transfigurava una pedra en tovallola.

Vaig apropar-me a la vora de la riba, somrient, i vaig sortir de l'aigua.- Gràcies - Vaig dir, mentre agafava la tovallola que m'oferia i m'hi vaig embolicava. Era estiu... Però ben freda que estava, l'aigua - Què? T'has menjat una armadura pel camí, James? - Vaig preguntar-li, senyalant la finestra per la que había sortit.

-I...- Vaig afegir- No tens calor, per casualitat?- Vaig preguntar, amb un somriure innocent, mentre m'apropava a ell per l'esquena, en plan maligne. - Vaig acabar donant-li una empenta, que el va fer desequiblbrar i caure a l'aigua.

Es va embolicar amb la tovallola i, innocentment, em va tirar a l'aigua. A mitja caiguda, vaig agafar-la com vaig poder i la vaig arrossegar amb mi, caient els dos a l'aigua.

- Brhglhgbrg. - vaig dir quan quèiem i ens enfonsàvem a l'aigua -. Puagh, m'he empassat com a mínim mig litre d'aigua...!

Després de tossir una mica, vaig començar a nedar en cercles al seu voltant.

- Que sàpigues que això de tirar-me ha estat un cop baix...

- Que sàpigues que tirar-me amb tu ha sigut la cosa menys cavallerosa que podries haver fet - Vaig contestar, amb un somriure innocent, desprès de treure el cap de l'aigua. Vaig acostar-me nedant a la riba del llac i vaig sortir a fora de l'aigua.

Vaig treure la vareta de la butxaca i vaig apuntar-me per secar-me la roba - Ah, per què està tan freda? En teoria, és estiu - Vaig dir, mirant malament al Llac. El setembre passat estava millor que ara, fins i tot.