El que anava a ser una vesprada normal.

Estava passejant per els jardins quant vaig arribar al llac. Era un dia fred i pareixia que anara a nevar d'un moment a un altre.

Em vaig sentar en la gespa recolçant el cap en un abre, mirant el paisatge quan aleshores vaig vore que venia algú. Em vaig fixar i em vaig donar compte de que era un sly. Perfecte, jo que hui volia tranquil·litat. Aleshores em vaig donar compte de el que havia dit, qui ets tu i on està Sam? Em vaig posar a riure.

Estava bastant aborrida, la veritat és que estava molt aborrida, però per alguna raò no em venia de gust llegir. Així que vaig sortir del castell anant cap al llac, a emprenyar el calamar gegant. Però en un arbre vora la riba hi havia una Ravenclaw assentada rient...

-Pobreta, hauries de saber que anar amb sangs de fang pot produir danys cerebrals... -vaig dir amb to burleta mentre m'acostava per darrere seu.

Em vaig girar i vaig vore un sly, em sonava de haver-la vist per ahi. Si, també perque era suplent del equip sly.

-Si? Crec que te estas equivocant.- vaig dir mirant. La tipica que es creia que els de sang pura eren millor. Hi havia pocs com jo, de sang pura que no ho pensaren.- Deuries de saber que reproduir-se entre germans i cosins per a mantindre la puresa també produeix danys cerebrals.

Me la vaig mirar esperant.

- Et pots llevar del mig? Em tapes la llum.

Anava passejant pels jardins quan em vaig trobar a la Williams i a la Rosalie. Perfecte! No em podia trobar a gent simpàtica, per variar?
Vaig optar per saludar, no tenia res que fer.

- Hola, noies...

-Tu em veus a mi rient sola? Tu em veus a mi casant-me amb un familiar? Dons perquè no calles? -vaig dir amb fàstic- Els descastats, teniu un cervell digne de muggles... No sé com us poden acceptar a Hogwarts. -no em vaig moure gens de lloc, en ralitat si, una mica cap a la dreta per tapar una mica més la llum.

Després va arribar la Posesseur, vinga, ara només faltaven les altres dues desgràcies.

-Adéu. -vaig dir en to aixut sense ni mirar-la.- Aquí sobres, de fet sobres a tot arreu, ja pots marxar, andando.

Em vaig girar i vaig vore que arribava la Posseseure. La que faltava.

- Descastada? Jo?- vaig dir somrient.- Ho sent, però això a la meua familia no existeix. I et puc dir que soc molt més intel·ligent que tú- vaig dir. Vaig vore que es va posar en un lloc on tapar-me més el sol.- Creus que me importa que em tapes el sol? No m’agrada molt que digam.

Vaig sortir del castell, seguint a la Gis, que l'havia vist sortir per la porta, molt decidida. La vaig veure uns metres més enllà, parlant amb el que semblava...la Rosalie (perfecte...U.u') i la Ravenclaw amb la que vaig tenir la baralla al GS...(perfecte, perfecte...)

Vaig arribar fins on eren elles i em vaig aturar. Vaig decidir ignorar les altres dues i saludar només a la Gis. No necessitava malgastar saliva.

- Hola Gis ^^ T'he vist sortir i he pensat que podriem anar a passejar i xerrar una estona, però veig que estàs amb "bones" companyies - Vaig dir, amb despreci, l'última frase.

- Ur! - vaig fer, abraçant-la.

"Gràcies a Déu que has vngut, tia, ja feia falta una mica de companyia potable per aquí..." I vaig afegir, posant un to sarcàstic als meus pensaments "És clar que no canviaria maaai de la vida tan agradable companya per la teva, Ur..."

Vaig mirar a la Williams, i despres a la Rosalie. Vaya par de dos!

Em vaig mirar la Black, la que faltava.

-Oh! Que bonic! Totes les putes juntes.- vaig dir mirant-les.- Vos podrieu unir i formar un grup.- vaig dir amb sorna. Que es pensaven que eren? El centre del món?-També ets amiga d’aquesta?- vaig dir rient.- me les vaig mirar, que gent.- Encara que clar la gent com tu se junteu amb gent pareguda per a no semblar tan.... si, ara entenc com la gent com tu te amigues.

Jo que volia descansar.

- Heu vingut per algún motiu o simplement busqueu brega? Perque no estic d'humor hui.

Vaig apretar carinyosament el braç de la Gis i vaig guinyar-li un ull, en resposta als seus pensaments i per fer-li saber que ho havia sentit.

-Algú t'ha demanat opinió, Williams?- Vaig dir, amb despreci - No en vas tenir prou al GS? I...-Vaig dir, mirant a la Rosali - Per la teva informació, raven, més li agradaria a aquesta que la incloguéssim al nostre grup. Per sobre el meu cadàver.

Vaig mostrar el meu millor somriure de Ni Ganes De Seguir Amb Aquesta Conversa I Menys Amb Vosaltres...

S'em va plantejar un dilema intern, a qui odiava més, a les putes o a les traidores de la sang?

-Perdona, però aquí la Williams i jo estavem molt bé fins que heu arribat, així que agrairia que si tant odieu la nostra companyia marxessiu -vaig dir amb un to fred- Perquè tal com la Williams ha dit, us ajunteu entre putes perquè ningú us vol, i que estigueu juntes no farà que de cop ens deixeu de fer repelús. Així que andando -vaig dir fent com si espantés mosques- vinga fora, que no m'heu sentit?

Vaig mirar-me a la Williams donant-li a entendre que l'ajudaria contra les putes, però que igualment em queia malament.

- Uh, Rosalie, si no ho veig no ho crec. T'estàs aliant amb ella? - vaig fer, assenyalant a la Williams amb menyspreu -. Cada dia anem pitjor, Rose... Ah! - vaig treure la vareta i la vaig apuntar al coll -. No. Ens. Tornis. A. Dir. Putes. Mai. Més! - vaig dir-ho molt a poc a poc -. O patiràs les conseqüències. Ja la conec, jo, a la gent com vosaltres... Insulteu a noies com nosaltres, dient-nos putes, perquè us sentiu massa indefenses. I ho sento, de veritat, però no podeu guanyar.

Vaig mirar a la Ur, esperant que fes o diguesalguna cosa.

-Ah, ja no hi pensava, tu de puta ni un pèl, tu ets la solterona, no? Si vols t'ensenyo un conjur que fa tornar als nois cecs, així ja no es fixaran amb el cardo que ets... I a tu també t'aniria bé pels paparres, -vaig fer mirant a l'Ur- així no te'ls hauràs de tirar a tots... -vaig dir burleta, sabent que em diria que jo tampoc tenia cap parella, però en això s'equivocava... massa que s'equivocava...- I no, ho sento, però no penso participar en el vostre estúpid pla per separar-les -vaig continuar amb veu alta, sabia que les fotria que la Williams ho sentís- jo no faig amigues a les altres residències per separar-les, però si vull parlar amb alguna noia amb cervell, ja us dic jo que a Slytherin no en trobaré cap. Així que no us hauria de semblar tan estrany que parlés amb alguna ampollona de Ravenclaw.

- Vols un parell de consells, Rosalie? Primer, si vols fer amics, no els diguis empollons. Segon - vaig apretar-li encara més la vareta contra el coll -. A les meves amigues no els diguis putes ni de conya.

Vaig separar una mica la vareta del seu coll, plantejant-me de fer-li un malefici.

- Ah! I em sembla que et donaré un altre consell. No tornis a parlar mai més de coses que desconeixes, val?

-Primer, no vull els teus consells: segon, no vull fer amics, perquè no serveixen per res: tercer, jo parlaré del que em doni la gana, com si ara em vull posar a parlar de la "increïble" tecnologia dels muggles -vaig dir amb fàstic- si no em vols escoltar, t'en vas. Ah, i agrairia que aprenguessis a parlar sense treure la vareta ni amenaçar, no has sentit mai que el primer que crida o perd el control és el que no té la raó? -vaig dir amb la meva millor expressió de professora de parvulari que explica, a un nen completament idiota a qui odia, alguna cosa obvia.

Em vaig estar una estona mirant com la Barbie i la Gis s'insultaven mutuament. Ja en tenia prou, aquella tia s'estava passant, i moltissim.

Vaig anar cap a elles i em vaig encarar a la Rosalie, fent un senyal a la Gis perquè baixés la vareta.

-Aviam com t'ho explico perquè ho entenguis...-Vaig dir, "armandome de valor"- Si no vols sentir-nos parlar, no ens dirigeixis la paraula, anirem molt millor tots sense sentir la teva veu per tota l'escola. Si no vols que t'insultem i no t'amenaçem, no ho facis, perquè, crec recordar que ets tu la que sempre ens insulta sense venir a cuento. La nostra reputació, que si tu creus que és d'una manera (no ens hi posarem en això) és problema nostre, no teu, i el fet de creure't la reina de tot, no et dóna dret a questionar-nos la nostra personalitat i honor.

Me la vaig mirar amb despreci, de dalt a baix, com qui veu un homeless tirat al carrer.

- I que sàpigues que t'estàs contradient a tu mateixa. Fa uns dies estaves despotricant contra la gent d'altres residències i ara estàs intentat, i sense èxit, diria jo, aliar-te amb una d'aquestes. Psé! Ah! I la gent amb cervell no està fora d'Sly, ÉS Sly...tot i que tu no t'hi consideris, que ja ho trobaria normal...

Em vaig mirar a la Gis i li vaig guinyar l'ull.

-Ara seré jo qui et doni el consell: No. Tornis. A. Parlar-nos. D'aquesta. Manera. Ho lamentaràs...

Vaig fer servir el mateix tó de veu que havia fet servir ella moments abans per dirigir-se a la Gis, però posant-li una nota més de despreci.

Em vaig quedar mirant com discutien, se havien oblidat de mi, però vaig captar el que va dir la Lestrange, jo no faig amigues a les altres residències per separar-les. Em vaig quedar pensant eixa frase, aleshores em vaig recordar, podia demostrar el comportament de la Rapunzel al bany, que es fera amiga meua tan ràpidament. val, havia de parlar amb algú.
Aleshores es varen apuntar amb la vareta, jo no tenia res que vore en la seua pelea, tal vegada seria millor anar-se'n, però jo havia vingut abans.

- Em pareix mooolt bé que discutiu entre vosaltres, però heu de fer-ho aci, estava descansant. I perdona.- vaig dir mirant la Black.- Crec que convenient dir que la gent amb cervell no és sly. Però vosaltres, seguiu.- vaig dir. Vaig posar la mà en la butxaca agafant la vareta, no anava a traure-la, però per si de cas em vaig protegir amb un Protego.

Em vaig girar cap a la Williams, passant olímpicament d'elles, a veure si era veritat que si no els hi feia cas callaven, si ho era, acabava de fer el millor descobriment de l'any.

-Ho sento Williams -vaig dir a la Ravenclaw- a les putes de Slyhterin no els hi agrada que la gent a qui no poden considerar inferior els odïi, la seva autoestima només es basa en la sang pura i la reputació entre els que la tenen (si no són descastats, és clar), així que no t'estranyis, és normal... -notava que estava molt sorpresa perquè li parlés així, però abans parlar amb una descastada que amb aquelles putes.

Vaig assentar-me al seu costat, sense poder evitar pensar que segurament feia poca estona havia estat amb segons qui...

Vaig aixecar una cella en senyal de menyspreu. Vaig mirar a la Lestrange, i vaig dir:

- Lestrange... Saps què? L'altre dia a la Sala Comuna em vaig oblidar de dir-ta això, senyoreta perfecta... Portar ralles als mitjons i a la corbata i quadres a la diadema NO combina gens. Així que preciosa, jo de tu em faria una reforma de vestuari.

Vaig mirar a la Williams, i vaig dir:

- Sento haver de deixar-te amb Miss. Perfecció, però em sembla que hem de marxar, oi, Ur? - vaig preguntar-li, desitjant marxar d'allà.

"Ur, la Lestrange em posa dels nervis, marxem d'aquí..." vaig pensar.

-Sento dir-te que a part que no tens gust, i que ben portat es podia dur fa uns mesos, ara no està gens de moda combinar estampats... jo de tu provaria amb els jerseis i bufandes de punt o de llana. Això si no vols posar-te roba de muggles un altre cop. Però siusplau, intenta no fer gaire el pena, que després la mala fama se l'emporta tota la residència. -merda, comprovat, ignorar-les no feia que et deixessin en pau.

Em vaig girar cap a la Williams i vaig rodar els ulls amb desdeny, eren tan infantils...

-Si Gis, marxem d'aquí, que potser se'ns encomana alguna cosa i tot...

Vaig girar-me per marxar, però m'ho vaig pensar millor i em vaig girar a parlar a la Williams.

- Em sap greu que t'hagis de quedar amb segons qui, Williams- Em vaig mirar la Rosalie amb desdeny - I tu, Barbie, aprendria a agafar-me més seriosament els consells que l'altre gent et fa. Ignorar-nos significa NO fer-nos cas, ni mirar-nos, ni pensar en nosaltres, ni parlar de nosaltres amb ningú, perquè clar està que si en parles, i a nosaltres no ens agrada, contestarem, això tingue-ho clar.

Vaig mirar-me a la Gis.

- Jo marxo, vens?

I em vaig girar, aquest cop sí, per marxar.

Vaig llançar una mirada de superioritat a la Baribe, i després vaig mirar a la Ur.

- Si, clar que vinc...


[Sortim del tema?]

Per fi van marxar, no sabien les ganes que tenia de fer algun petit encanteri i que acabessin a la infermeria, però atacar per l'esquena és de covards, i mai em rebaixaria al seu nivell d'estupidesa. Així que em vaig aixecar, apartant-me fastiguejada de la Williams.

-Ho lamento molt per tu, però quan no hi ha ningú pitjor que tu a qui putejar, et segueixo odiant i trobant totalment idiota per anar amb sangs de fang. Perquè encara que la teva família no et consideri una descastada, espero que sàpigues que els Weasley tampoc s'hi consideren entre ells, però això no treu que siguin uns descastats a l'altura de sangs de fang.

Vaig veure que tenia la vareta empunyada, però amagada, així que em vaig posar amb la mateixa posicó per pura precaució, sense poder evitar desitjar demostrar-li a aquella descastada que ser sang pura (i no anar amb sangs de fang) si que et fa superior.

[Si no hi ha res mes, si sortim del tema ]

Varen continuar discutint entre elles. Jo continuava pensant en les paraules de la Lestrange. Quan vaig vore que la Black i la Posseseure marxaven.
Aleshores em vaig fixar en l'hora que era.

- Crec que jo també marxare, he de fer coses abans de la festa.- en vaig girar cap a la Lestrange.- Fins un altre dia.

I vaig marxar.

[Isc de tema]