Exili, dolç exili...

Vaig sortir de Hogwarts amagada, fent camí cap a Hogsmeade amb una idea fixa al cap, escapar, fugill lluny de tot, de les mentides dels mals rotllos...

Vaig arribar a Hogsmeade i un cop allà vaig apareixer a la Marmita Foradada de la Ronda d'allà, ja era fosc, de fet, negra nit. Li vaig demanar a l'empleat una habitació per mi, em va mirar amb cara extranya però hi va accedir.

Vaig pujar les escales i em vaig instalar, un cop fet això em vaig asseure al llit, pensant, sense poder deixar de pensar, vaig agafar paper i ploma i em vaig posar a escriure una carta.

Estimades Ursula i Gisèlle

He marxat, necesitava un temps lluny de tot l'agobi del castell i de tot el que està passant, sóc a la Marmita foradada, no li dieu a ningú siusplau, podeu venir sempre que vulgueu, us prometo que tornaré, només necesito temps.

Sento ser tan breu, però estic agotada

Molts records
Ra

PD: Cremeu la carta després de llegir-la, no vull que ho sapiga ningú més.

Vaig lligar la Carta a la pota del meu mussol i la vaig enviar, amb l'esperança de rebre resposta.

Vag arribar d'avant la porta que m'habia dit el de "recepció". I vag entrar, però pre la meva sorpresa viag veure la Prinzazeta d'Sly al pupitre amb un ploma al costat. Sense pansar la vaig apuntar amb el dit.
-Invasora! Sabia que no podies viure sense mi, estic alegada. Però aquesta nit penso emborratxerme a sac, així que si despres d'una estona no vols "cuidar" d'algú que no sap ni aguantar-se dret millor que fugis, és el més sensat. I que consti que te donat avantatge

-Perdona.- vaig fer quan aquella noia va entara a la meva habitació i em va dir tot allò.- em sembla que t'equivoques de cambra, aquesta es la meva i he pagat per ella.- vaig dir amablement però taxativa.- així que si em fas el favor marxa, que estic molt cansada i m'agradaria anar a dormir.

Me la vaig quedar mirant fixament, esperant a que s'adonés de que no tenia ganes de parlar ni estar amb ningú, que habia marxat perque volia estar sola.

Vam arribar a la Ronda d'Alla cap a les 5 de la matinada. Ens vam dirigir cap a la Marmita Foradada i vam donar una volta per tot l'edifici, buscant la Ra.

La vam localitzar al pis de dalt de tot.

- Millor que entrem per la finestra, no? - Li vaig dir a la Gis. Amb un moviment de vareta vaig fer que l'encanteri mimetitzador s'acabés. No era gaire agradable parlar amb algú i no veure'l.

Ens vam apropar una mica més i vam picar al vidre, esperant que ens obrís.

- Uf, per fi et veig! Bé, la primera part de la missió, completada. A veure si ens obre, ara...

Vam esperar pacientment a la finestra, resant perquè ens hagués sentit.

Estava estirada al llit, en un intent d'adormir-me però el meu cap no parava de fer voltes, habia fet el correcte?

Vaig sentir un cop a la finestra i em vaig espantar, bé, qui no ho faria, vaig mirar i vaig veure els reflèxos de la Ur i de la Gi, vaig fer un salt i vaig correr a obrir.

-Nenes.- vaig fer un somriure trist.- és pot saber que feu aqui?

- Que si es pot saber què hi fem aquí? - li vaig etzibar, potser amb un to massa borde -. T'ho explicaré. Estavem taaan tranquilament a la Sala Comuna quan vam rebre un mussol dient que havies marxat de Hogwarts. Et sembla poc? Eh?

Vaig entrar per la finestra, i vaig tirar la meva escombra a terra.

- Com se t'acudeix marxar sense dir-nos res?

Vaig mirar-la als ulls, i la vaig abraçar.

- Tia, no ens ho tornis a fer, això, si us plau. Perdona si he estat massa borde, però és que... Bah, és igual! Ara explican's què hi fas aquí, Ra!

- Estava farta de tot.- vaig dir.- I vaig decidir exiliar-me voluntariament durant un temps, lluny dels assassins en sèrie, d'en Karl Foster que em posa dels nèrvis luny d'en Jake i d'en Jack, perque només vaig que preguntar-me si vaig fer bé, i bé lluny de la puteta Lestrange, buscant la forma de amargar-li una mica més l'existència.- vaig callar.

Me les vaig mirar pensativa al cap d'uns minuts, i després em vaig mirar ala Celo que estava encara allà aseguda a terra, com una autista

-Però ni així ho aconsegueixo.- veig fer un cop de cap, cap a la Celo.- sembla que em presegueixi, està enamorada de mi o alguna cosa així, em penso.- vaig somriure lleugerament.- sento haber marxat així però sabia que si us ho explicava en directe, no em deixarieu, em sap greu si heu patit per mi.

Havia entrat darrera la Gis i havia deixat l'escombra exactament on l'havia deixat ella feia uns moments.

Vaig veure com la renyava i minuts després l'abraçava. Em vaig escoltar la Ra detingudament, esperant a que acabés.

Quan vaig sentir que deixava de parlar, vaig anar cap a ella i la vaig abraçar fortament.

- Estic amb la Gis. Ens hauries d'haver dit que marxaves i no haver-nos espantat així. Per tant, i tant bon punt hem rebut la carta, ho hem parlat i no ens ha costat gens decidir que veniem a veure't per si et podiem convèncer de que tornéssis o per si necessitaves alguna cosa.

Vaig fer una ullada a la Celo.

-No et preocupis, reina, que d'aquesta me n'ocupo de seguida...

Vaig treure la vareta i vaig murmurar, en direcció a la Celo.

-Petrificus totalus!

Va quedar petrificada a l'acte. Amb un altre moviment de vareta vaig fer que el cos de la noia s'elevés una mica i la vaig portar cap a fora de l'habitació, vaig obrir una de les portes que hi havia al costat de l'habitació de la Ra, que va resultar ser un armari de la neteja i la vaig posar a dins.

Vaig tornar a entrar amb la Gis i la Ra, espolsant-me les mans i amb un somriure a la cara.

-Apa, ara ja podem parlar tranquiles ^^

I amb un Colloportus! vaig tancar la porta de l'habitació i em vaig asseure al llit, mirant ara a la Gis, ara a la Ra, alternativament.

Va passar gairabé una hora (o aquesta va ser la sensació que em va donar) habien entrat dues d'Sly i una es diea com la bruixa de la sirenita l'únic que no era gorda ni era un pop...llàstima
OFF: Qui a dit que no es pugui pensar durant la petrificació.
Per què eren tan desagredables? per què havien danar petrificant la gent? jo no m'havia equibocat d'habitació, qui s'havia equivocat era el recepcionista! Amb la Prinzazeta ja m'havia picat una vegada, però ni l'odiava ni molt menys...
Vale xaxi, i ara qui cony em donaria el suc de mandragora. Si no estigues petrificada esbosaria la porta duna patada i me'n aniria, en fi...ja que estava allà. A cotillejar una mica! (si puc) Esto es la monda! Mhuajaja

Vaig mirar a banda i banda, i vaig insonoritzar l'habitació. Mai se sap qui pot estar escoltant darrere una porta. Vaig mirar a la Ra i vaig dir:

- Ens ho pots explicar, si us plau, Ra? Estem francament preocupades.

Vaig mirar-la fixament, donant-li a entendre que no volia forçar-la a dir res, però que estavem preocupades per ella, i voliem saber què li passava.

Vaig assentir, perquè la Ra veiés que estava d'acord amb la Gis. Vaig anar cap a ella, la vaig abraçar i la vaig conduir cap al llit. Vaig fer que s'asseiés i li vaig passar un braç per l'esquena, intentant reconfortar-la.

-No farem que ens expliquis res del que no vulguis explicar-nos. Però al menys diga'ns alguna cosa creïble ^^ - Em vaig mirar a la Gis - Crec que parlo per les dues quan et dic que estem aquí per el que vulguis i necessitis.

- Gràcies nenes.- les vaig tornar a abraçar.- de veritat que no és res, no més necesitava allunyar-me de tot, del Jack i el Jake, i de la Rosalie... del Karl.- les vaig mirar fent un esforç per somriure.- però en aquest lloc estic bé, bueno si exceptuem que tinc inquilins a l'habitació.- vaig dir referint-me a la Hufflepuff.

Vaig fer un gest amb la ma i les vaig convidar a asseure's al meu llit, no era gaire còmode però faria el fet.

Vaig notar que em començava a poder moure, però era com si tingues terribles agulletes, ja no podia sentir res. Volia sortir d'allà així que ignorant el dolors vaig fer una patada centrar petita (no tenia gaire espai) per poten i em vag carregar la porta.
Vaig sortir d'una rebolada, i amb un expulsiarmus vaig fer saltar i vaig agafar la vareta de la noia que m'havia petrificat i vaig apuntar-les. Malgrat que jo no les sentia, potser elles em sentirien a mi.
-Mireu no se quina mosca us ha picat però el de baig m'ha dit que era aquesta la meva habitació en tot cas l'error es seu- ara em vaig dirigir a la que petrificadora-saps què? hauria de petrificar-te i posarte en un hermari pagan-te amb la mateixa moneda, però jo no sóc així.
I vaig deixar la vareta damunt la tauleta de nit, lluny d'ellas. I me'n vaig anar.

(Suto del tema)

OFF: Farem com si la celo no hagués escrit res, si?

ON:

Vaig asseure'm al costat de la Ra, al llit. Vaig passar-li un braç per la cintura i la vaig abraçar. Es notava que no estava passant per el seu millor moment. Llavors vaig pensar en les seves paraules. I se'm va passar una pregunta per el cap.

- Ra, carinyo, ja sé que no tens ganes de parlar-ne, però, ja li has dit al Jake que estàs aquí? - Vaig preguntar-li, encara amb el braç a la seva esquena, reconfortant-la.

Vaig dirigir la meva mirada al terra i de sobte sense voler vaig esclatar a plorar, el Jake, habie estat aquella estona intentant no pensar-hi, no li podia dir que era allà, no li podia explicar el motiu pel qual habia marxat però ella segurament estaria patint per mi i jo no volia que ell patís per mi.

"Perque aquestes coses només em pasen a mi?" em vaig preguntar.

El Vaig aixecar i les vaig abraçar a les dues, mentre plorava, en aquells moments les necesitava més que mai.
Vaig agafar aire per dir el que habia de dir.

-Qua..quan torn...torneu.- vaig dir entre sanglots.- dieu-li al... al Ja...Jake, que estic b...bé.- vaig tornar a esclatar a plorar.- I... i que m'estimo molt, però nec...necessitava estar sola un temps. Dieu-li que tornare aviat.- vaig intentar somriure entre les llagrimes però crec que no me'n vaig sortir gaire bé.

De sobte va començar a plorar, desconsoladament. La vaig abraçar amb força estrenyent-la contra mi.

Vaig intentar entendre el que ens estava dient entre plors. Vaig poder captar un Jake i estic bé. No vaig poder entendre res més perquè es va posar a plorar encara més desconsoladament.

-Ra, carinyo, calma't. Tot sortirà bé, creu-me - La vaig abraçar una altra vegada- Va, intenta respirar fons i posar les idees en ordre. Quan ho hagis fet, explica'ns tot el que tens a dins. Et sentiràs millor!

I vaig somriure, a ella i a la Gis, perquè diguessin alguna cosa alguna de les dues.

Em va abraçar fort, i d'alguna manera em vaig calmar una mica, no gaire, només de manera suficient per a que poguessin entendre el que volia dir.

Em vaig tornar a asseure, i vaig tancar els ulls, em feien mal de tant plorar perque els tenia vermells i inflats n'estava segura, i aquella imatge de mi mateixa, d'alguna manera em va fer teure un mig somriure.

-Quan torneu a Hogwarts,- vaig dir-los.- busqueu al Jake, i digueu-li que estic bé i que l'estimo, que el trobo molt a faltar, però que necesitava una mica de temps lluny de tot i que tornaré aviat, però sobretot no us deixeu la part de que l'estimo.- vaig tornar a fer un mig somriure, aquell noi tenia aquest efècte en mi, pensar en ell em feia somriure.

Vaig somriure al comprovar que s'havia calmat una mica.

Ens va dir que quan tornéssim a Hogwarts busquéssim en Jake i li diguéssim que ella estava bé i que se l'estimava.

-Però Ra, perquè has hagut de marxar tant lluny? No t'era suficient de tancar-te a la Sala de la Necessitat?

Necessitava saber què li passava realment. No podia soportar quan una amiga meva estava malament i jo no hi podia fer res...