Dissimula... i dissimula bé!

Vaig sortir una estona de l'escola a prendre la fresca. Aquella setmana havien passat moltes coses. M'havia sincerat amb algú, algú s'havia sincerat amb mi i m'havia de preparar per passar un temps de durada incerta fent-me passar pel que no era. Però vaja, quan un té amics de vegades ha de fer certs sacrificis per ells. Al final sempre val la pena, això ho tenia clar.

Em vaig desviar cap al pont. M'agradava aquell lloc. Normalment no hi havia ningú, però era estimulant notar que estaves penjat de no-res a sobre el llac. Era una mica com estar sobre una escombra.

Era al pont, pensant en tot el que m'havia passat els últims dies. Vaig pensar en aquella escena del dia abans, als hivernacles... Pf.

I aleshores va arribar en Vimes. Vaja... Genial. Encara em tirarà de daltabaix del pont... I no m'estranyaria!

- Vimes... escolta... - vaig preferir disculpar-me, abans de rebre -. Em sap greu allò d'ahir... Se me'n va anar l'olla...

- Ja ho vaig veure - li vaig dir, quan vaig acostar-me, gratament sorprès que es dignés a disculpar-se-. Tranquil, per sort la meva mandíbula no és de vidre.

Potser l'Agatha no s'havia equivocat amb ell, després de tot. Potser sí que no era mal noi. Qualsevol altre d'Slytherin no s'hagués disculpat, només m'hagués mirat malament i m'hagués dirigit algun comentari dels de l'estil de " fot el cam, sang-de-fang".

Em vaig posar a prop d'on era ell i em vaig recolzar a la barana. Vaig pensar alguna manera de dir-li el que li volia dir sense haver de traicionar l'Agatha. Era una mica complicat, però me'n sortiria.

- Vaig parlar amb l'Agatha, ahir, quan vas marxar. M'ho va explicar - me'l vaig quedar mirant-. I volia que sabessis que no tenia ni idea que havia estava amb tu. Si ho hagués sabut probablement no hagués anat darrere d'ella. Però pel que tinc entès no estàveu sortint en el sentit estricte de la paraula, de manera que espero que entenguis que no la deixi.

Va dir-me que la Black li havia explicat que havíem estat junts, però que ell no ho havia sabut fins després de la baralla. Em vaig posar vermell com un tomàquet i vaig respondre, mirant al terra.

- Oh... Quina vergonya, déu meu...! - vaig dir, mig rient-me de mi mateix -. Ahir, quan vas arribar i va fer-te aquell petó... Els gelos van poder amb mi, saps?

Vaig riure quan em vaig sentir dir allò.

- Sé que sona estrany, però... Mira, al principi només estàvem... embolicats. Però vam seguir camins diferents: ella et va trobar a tu... i jo em vaig enamorar perdudament d'ella - vaig fer una ganyota quan ho vaig dir -. I ahir vaig explotar, no podia més. M'havia estat aguantant la ràbia que em feia haver-la perdut, i que apareguessis i la petonegessis davant meu no va ajudar gaire...

Vaig clavar una puntada de peu a una pedra, que va caure al riu.

- Voldria oblidar-la, però el que vaig sentir amb ella no ho havia sentit amb ningú altre... I em temo que no ho sentiré amb ningú que no sigui ella... - vaig mirar-lo -. Apa, ja m'he sincerat... Dec semblar-te un tros d'idiota, ara mateix.

- Caram, últimament tothom es sincera amb mi... - vaig sospirar-. Què he fet jo per merèixer-me això?

O sigui que ell estava enamorat d'ella. Vaig dubtar si dir-li o no. Després del que m'havia dit ahir, però... em va semblar que preferia no saber-ho. Si no l'estimava, malament. I si l'estimava, pitjor. De totes maneres... era un slytherin! I m'importava l'Agatha, no volia que li fessin mal. Primer m'havia d'assegurar que aquell noi no era un mala peça.

- Saps que no és la cosa més intel·ligent del món dir-li al nòvio d'una tia que estàs enamorat de seva nòvia? - vaig reflexionar amb veu alta-. Especialment si el dia abans li vas fúmer una pallisa en un atac d'ira descontrolat.

- Hmmm... Ja, però a Slytherin no ens caracteritzem per ser especialment intel·ligents. - vaig callar un moment, pensant què dir.

Millor no dir res. Em vaig mirar el noi, un moment, abans de seguir parlant, tot i que vaig canviar una mica la direcció que estava prenent la conversa.

- De tota manera, encara que no hi fossis pel mig, seria una mica complicat... Ja m'entens, ella Gryffindor, jo Slytherin... - vaig riure -. Ens haurien linxat si algú ho hagués descobert.

- Probablement - vaig assentir-. Però qui sap, pel que sé ja som dos que ho sabme i ens ho hem agafat força bé... crec que els teus amics s'ho prendrien pitjor, potser, no trobes?

Em vaig preguntar si no estava portant la conversa d'una manera una mica massa natural per ser el "nòvio" de l'Agatha. Probablement si fos la meva nòvia de debò ja li hauria hagut de fotre un parell de patades al cul a aquell Slytherin. Però la veritat és que la història em tenia ben encuriosit.

- Així que estàs enamorat d'ella... mira que bé -em vaig recolzar a al pont d'esquenes-. La veritat és que sent així per mi és tot un compliment que m'hagi escollit.

Mai no m'havia cridat l'atenció, aquell noi, perquè era evident que era hetero rematat, però era evident que era molt i molt atractiu, i jo sabia del que parlava. I també semblava bon noi.

- Sembles força tranquil, ara mateix. Et devia fer enfadar molt, ahir, l'Agatha, perquè et posessis d'aquella manera...

- Bah, culpa meva... - vaig dir, mig remugant -. El dia abans li havia preguntat qui era l'afortunat, i m'havia quedat una mica en estat de xoc... I ahir ho vaig treure tot.

Vaig agafar una pedra i la vaig llançar al riu, sense massa força.

- Bé, Vimes... Ha estat un plaer sincerar-me i professar el meu amor cap a la Black, explicant-ho al nòvio de la mateixa. Una mica ridícul, però un plaer! - vaig riure i, saludant amb la mà, vaig marxar cap al castell.

[Surto del tema]

Li vaig fer adéu amb la mà. la veritat és que em donava bones bibracions, però a mi em queia bé gairebé tothom, de manera que potser el meu jutjament no era gaire de fiar... Em vaig quedar pensant una estona quines coses de tot el que m'havia dit el Fortin les podia explicar a l'Agatha i què seria inadequat de cara al Fortin.

Vaig començar a tirar cap al castell, també, mentre rumiava. A veure que s'havia disculpat, això li ho diria, evidentment, era trencar una llança a favor seu. Que l'estimava, no, això no. Era una cosa massa privada com per ficar-hi el nas al mig. Si mai s'ho deien, ho havien de fer l'un a l'altre... Ai, quina vida tan complicada la de l'amic/nòvio...!

[tema acabat]