Més patata impossible. [Charlie]

Vaig passar per davant la Botiga dels Bruixots Bessons, la meva llar. Era allà on aconseguia tot el meu material, encara que tambñe freqüentava Zonko's quan se m’acabaven les provisions d’alguns productes que sempre va bé tenir a mà i no tenia temps d'anar a la Ronda d'Alla. Vaig somriure, mirant els prestatges i prestatges de bromes que revestien la botiga. De sobte, però, d’embovada com estava, vaig xocar contra algú, caient a terra. Vaig alçar els ulls, amb la esquena adolorida.
"Perfecte, Allie, l'has cagat de valent" vaig pensar.
Era el Charlie, el nét del senyor George Weasley.
- Uix! - vaig fer, a tall d'excusa -. Perdó, no t'havia vist!

Estava eixint de la tenda, havia de fer un encarrec quan de sobte vaig topar contra una noia, aquesta va caure a terra.
Em vaig fixar i vaig vore que era la Lovegood.

- Estas be?- vaig preguntar mentres l'ajudava a alçar-se.

- Em... Si, ho sento de veres. No t'havia vist - vaig dir, alçant-me amb la seva ajuda.
Vaig espolsar-me el darrere de la roba, i li vaig dir:
- Cap a on vas?

- Doncs cap a la Marmita, he de replegar un encarrec del meu avi.- vaig dir.- I tu?- vaig preguntar.- Si no te res que fer em voldries acompanyar?- vaig dir fent un somriure.- És un moment, si vols clar.- em queia be aquella noia sempre armant-la. Feia honor al seu cognom.

- Si, és clar. T'acompanyo.

La veritat era que volia anar cap a Bromes dels Bruixots Bessons, però ja hi passaria de tornada.

- Anem? - vaig dir, adonant-me que ens haviem quedat parats enmig del carrer.

- Clar.- vaig dir mentres caminava.- I que? Molta feina per l'escola? Uff i pensar que fa dos anys jo encara estava alli- vaig dir riguent.- Continua tot igual,no? El Abby i les seues pastilles, els professors i les seues bronques....- vaig dir.

- Si, tot segueix igual... Però apostaria alguna cosa a que les bronques han pujat i tot - vaig sospirar.

Vam seguir caminant un tros, i vaig continuar:

- De feina, anem bastant apretats, però sempre hi ha temps per muntar merders - vaig dir, somrient.

- Doncs ja sabeu si voleu muntar merders res millor que anar a BBB!.- vaig dir riguent.- Fem desconte si l'aneu a muntar molt i si feu enfadar a Filch.- vaig dir riguent.- Sincerament entre tu i la teua amiga algun dia destrosareu Hogwarts, però si ho feu aviseu-me, que aixi puc fer una foto.

Vaig riure.

- No creguis que serem només la Sam i jo... Ultimament hi ha bastanta més gent que de costum disposada a liar-la.

Vaig estalviar-me el comentari del Pi Cabaralla i Ca l'Alfred, encara que hagués estat una bona demostració cap a ell de que jo era una bona pirotècnica.

- Ah, si aquell o aquella que va volar el Pi Caraballa.- vaig dir- Per el que vist no va fer una mala feina, encara que ara el Pi estara més cabrejat que de normal. - vaig dir mentres caminava.- I has vingut per algun motiu a la Ronda, o simplement has vingut a tropessar i caure?- vaig dir riguent.

- La veritat és que anava a la teva botiga - vaig dir, somrient -. Però ja hi passaré de tornada, ara em ve de gust caminar una estona.
I era veritat. Estar a Hogwarts tancada toooota la setmana era horrible!

- A si? Be, si vols despres pots entra, no tanquem fins a ja les nou.- vaig dir- A més si estiguera tancat, que no crec, per ser tu et deixariem entrar, però perque ets tu.- vaig dir riguent.- Em tret una nova classe de coets, pot ser te interesen...- vaig dir. Em donava la sensació de que li agradaria.

- Gràcies - vaig dir, amb un somriure -. Petards nous? Fon molt Bum o què? - vaig posar-me a riure -. Si no, ja saps que no m'interessen.
Vaig apropar-me a ell i vaig murmurar:
- Tinc descompte si els faig servir per fotre els Slys?

Em vaig apropar a ella.

- Tens descompte si els uses per a fotre els sly i te ixen gratis si consegueixes destruir la seua residencia.- vaig dir-li al oit.- Aixi que ja saps.- vaig dir fent un somriure.- I si, fan mooolt de BUM i parlant de Bum, bona feina el castell aquell que vareu fer. Perque no me equivoque si dic que estaves involucrada, no?

- No, no t'equivoques. Ho vam fer la Sam, l'Eileen Tyler, el Thomas Poynter i jo. Però cal dir, no per xulejar, que la traca final va ser cosa meva - vaig fer, posant-me una mica vermella -. Ho vas veure Charlie?

No pensava que ho hagués vist, i em va sorprendre.

- No, per desgracia no ho vaig veure.- vaig dir decepcionat.- Però el meu cosi ho va gravar i em va passar el video aixi que no en directe però si més tard. I sincerament, la traca final fou preciosa.- vaig dir somrient.- Si alguna vegada vols ajuda en alguna cosa, em tens aci.- vaig dir.

Vaig somriure, agraïda.
- Aquesta me l'apunto, Charlie. Així que si algun dia vinc a la botiga i t'arrossego pels cabells fins a Hogwarts per que m'ajudis a fer merders, no et queixis! - vaig dir, rient -. I no et pensis que no et conec, noi, sé de les teves increïbles liades monumentals. Ets el meu mestre, oh, Charlie. - vaig fer, posant veu solemne.

Vaig riure amb el seu comentari.

- Hahahhaha. No fa falta que me arrastres dels cabells, no voldria quedar-me calb, no veus que el meu cabell és precios?- vaig dir riguent.- Anire a Hogwarts per el meu propi peu. I dius que soc el teu mestre?- vaig dir- Oh, Allie, muntadora de merders, benvinguda al club.- vaig dir riguent.

- Mmm... Ben mirat, tens raó. Hauriem de muntar un club per als que munten merders, o han muntat! Ens mereixem el reconeixement d'aquells que son incapaços de fer-ho, no creus?
Ja haviem caminat una bona estona, i haviem arribat a la Marmita Foradada. Vaig aturar-me.
- Mira, ja hi som. Entres sol i t'espero aquí, o vols que t'acompanyi? - li vaig preguntar.

- Si, ho podriem fer.- vaig dir.- No fa falta que entres és un moment.

Vaig entrar a la Marmita i em vaig dirigir cap al mostrador a demanar lo del meu avi. Vaig agafar el paquet i vaig pagar, despres vaig eixir.

- Veus que ràpid que soc?- vaig dir- Coses de ser caçador.

- Vas ser caçador? - vaig dir, sorpresa -. No ho sabia! Jo també soc caçadora, ara...

Vaig intentar evitar pensar en la Cassey, no volia tornar a posar-me trista.

- Si. Vaig ser caçador, desde tercer fins a seté. Que epoca més feliç.- vaig dir. - Encara tinc una papallona que vaig caçar, la tinc en la meua habitació i quan estic avorrit jugue a agafar-la.- vaig dir mentres caminava.

Vam seguir caminant una estoneta, fins que vam arribar a la Botiga dels Briuxots Bessons. Olorava a Malifeta.
- Hogar, dulce hogar... - vaig murmurar, amb un somriure als llavis -. Entrem?
La veritat és que tenia unes ganes boges d'entrar a la Botiga. Aquells petards nous (i amb descompte!) que m'havia dit eren realment atractius a ulls d'una amant de la pirotècnia com jo...

- Entrem.- vaig dir mentres li obria la porta per a que pasara.

Varem entrar a la botiga.

- Benvinguda de nou.- vaig dir.

[Tanquem tema?]

- Gràcies - vaig dir, entrant -. Bé, ja ens veurem, Charlie!
Vaig apretar a correr cap a les estanteries de coets nous, fant adéu amb la ma.

[TEMA TANCAT]