A prendre pel cul el casalot

Vaig arribar corrents pel túnel fins al casalot de ca l'Alfred. M'havia llargat més del que comptava i segur que la Georgia ja havia conjurat el vomifoc, de manera que no em podia permetre d'anar amb delicadesa.

- Reducto! - vaig cridar, fent volar la porta principal pels aires, que havia estat clavada amb uns quants taulons.

Vaig sortir a l'exterior. Era de nit, començava a nevar i feia un fred que pelava, però sabia que al cap de no-res hi faria molta calor. I sí, es van sentir com uns bombardejos cada vegada més propers, fins que de cop i volta... BUM! la casa va esclatar en flames de cinc metres d'alçada.

- Protego maxima! - vaig cridar, perquè no esperava que arribessin tan a prop meu.

BUUUM!

"Dos" vaig pensar, i una altra part de la casa va caure, derruida per l'explosió. "Encara en queden dos més..."

BUUUM!

Tres. Va caure una altra part de casa, amb més foc i més terrabastall. Vaig esperar per la quarta explosió...

Però no va arribar. Vaig deixar passar un minut sencer, però no em podia quadar allà quieta esperant. En algun moment els veïns més propers (tot i que quedaven lluny) es despertarien per la llum i el terrabastall, i no podia deixar que m'enxampessin allà... Bé, segurament l'últim petard havia fet llufa i no havia explotat. El casalot havia quedat gairebé derruït per complet, igualment. Segur que el passadís era intransitable.

Em vaig acostar una mica al casalot, fins on em va semblar que les flames no m'arribaven i vaig desfer l'encanteri protector.

- Incendo! - vaig cridar, i amb foc, vaig escriure unes lletres que es van elevar fins quedar just a sobre del que quedava de Ca l'Alfred.


Ell ja sabria per qui ho deia.

"Apa. A prendre pel cul Ca l'Alfred. U.U' "

Em vaig quedar un moment embadalida, contemplant l'obra. Error fatal.

BUUUUUUM!!!

L'última esplosió va escltar. Vaig fer un salt enrere, i no em va tocar, però la casa va acabar d'enderrocar-se. Vaig intentar apartar-me, però vaig anar suficientment de pressa. Una viga em va caure sobre el braç dret.

-AAAARGGGHHH!

Vaig caure a terra del dolor al braç. Abrasava. pensava que em desmaiaria, però vaig aconseguir aguantar. Vaig posar el braç a la neu, que em va alleugir lleument el dolor. Quan vaig alçar el braç vaig veure que estava tot cremat.

- Merda, merda, merda!! - vaig cirdar- Aquamenti!

Però poca cosa hi podia fer un rajolinet d'aigua conjurat a més amb la mà esquerra. No em sentia el braç. Collons, quin mal!

Vaig intentyar de conjurar unes benes, però tan bon punt em fan tocar la carn viva vaig sentir un dolor impossible de suportar.

- Merdaaaa...! - les llàgrimes em rodolaven galtes avall... com podia fer tan mal...?

Aleshores vaig començar a sentir sorolls i passes. Merda! Ho havia gent que s'acostava pel camí! No podia tornar a l'escola per allà! Què feia??

Vaig mirar al meu voltant. Les coses fosques es veuen menys en la foscor. Em vaig transformar en pantera i vaig fugir com vag poder (tenint en compte aquella cama) en direcció contrària. Faria una volta i tornaria a Hogwarts pel BosProhinit. No em feia cap gràcia, però no hi havia altre remei. Potser les criatures del bosc s'ho pensarie dues vegades abans de ficar-se amb una pantera....

[tema acabat]