Camí a l'escorxador

- Mira, és al llac - vaig dir a l'Erik, que anava al meu costat-. Au, anem.

Vaig empassar saliva i em vaig dirigir cap allà, on hi havia l'Agatha asseguda a la vora del llac amb els peus a l'aigua. Semblava distreta. Em vaig començar a sentir culpable per no haver estat gaire amb ella aquells últims dies. Era evident que n'hi passava alguna.

La Georgia em va senyalar el puntet que era l'Agatha a la vora del llac. Un calfred em va recorrer l'espinada.

Vaig aturar-me i vaig atraure a la Georgia cap a mi amb una petita estrebada. Vaig rodejar-la amb els braços i li vaig donar un petó fugaç.

- Tot anirà bé, entesos? Així que respira.

Vam tornar a posar-nos en marxa i vam arribar fins on era l'Agatha. Així que hi vam arribar, vaig deixar anar.

- Que, mico, no piquen? -

- Saben el que els convé - vaig murmurar, de mala gana.

Vaig aixecar el cap.

- Georgia, ha tornat. L'Ursula. Aquest matí.

Encara em sentia trasbalsada. Ja en tenia prou amb la Possesseure i la Davies, que aquell any estaven insuportables, però creia que hagués de tornar-me a trobar amb l'Ursula. La mare que la va parir...

- Oh, merda... - vaig fer-. Pensava que finalment havia marxat...

La veritat era que l'Ursula em feia una mica de pànic. Era una mica com la Possesseure però... ni tan sols es molestava en fer-se la simpàtica. Sempre amb el sang-de-fang amunt i avall.

- M'acabes d'amargar el dia...

"I ara vinc jo a amargar-te'l a tu"

- Està de mala lluna, perquè no li diem un altre dia...? - li vaig murmurar a cau d'orella a l'Erik, una mica cagada. Sabia que ell no em deixaria, per això. Però ho havia d'intentar, no?

Ursula? Vale, m'havia perdut.

- Ursula, qui és la Ursula aquesta de la que parleu?

L'Agatha semblava realment preocupada. Llavors la Georgia es va girar per dir-me que millor ho fèssim un altre dia, allò de dir-li.

- No, G. Serà millor que ho fem avui. Ja ho diuen que les males notícies no venen d'una en una, no? Li dic jo?

Va assentir amb el cap

Vaig tornar a girar-me cap a l'Agatha, i vaig deixar-li anar.

- Humm...mico...escolta...la G i jo...d'això...que...com t'ho diem...bé..si...que... QUE ESTEM SORTINT JUNTS!- Vaig cridar.

Ja està, ja ho havia dit. De seguida em vaig tapar les orelles per si les orelles em petaven de l'escridassada que faria l'Agatha.

O.O

Vaig trigar a contestar res.

Que estaven sortint? Com que estaven sortint? La meva preciosa Georgia estava sortint amb el tontolabas aquell? Però què se li havia passat pel cap? No s'hauria aprofitat d'ella? Per què la G de vegades era una mica innocent... U.U És que no hi havia ningú millor?

"Algú com en Fortin, vols dir?"

Em vaig quedar parada un moment. En comparació amb ell, l'Erik era el noi perfecte. Era bon noi, en realitat. Simpàtic, graciós. Em queia bé. Pfffff... mira que si mai se n'assabentaven d'això meu amb el Fortin. Em dirien que m'havia begut l'enteniment. No tenia dret a criticar la parella de ningú... U.U'

Em vaig girar amb un somriure forçat a la boca.

- A... a sí? - vaig fer-. Ah... guai!

Em vaig quedar de pedra.

"Ha dit guai? O.O"

- Ehm... Agatha... has sentit el que t'hem dit? Estem sortint. Els dos. Un i dos. L'Erik i jo.

Em vaig mirar l'Erik.

- Ha dit "guai" - li vaig repetir.

- Sí. - Vaig confirmar a la Georgia - Agatha, que t'has donat un cop amb alguna bala? - Vaig mirar-me-la extranyat.

Vaig mirar la Georgia un altre cop, i despres vaig dirigir les meves paraules cap a l'Agatha de nou...

- O és que tu també estàs enamorada? ^^

- Jo no m'enamoro, subnormal ¬¬ - li vaig deixar anar a l'acte-. Ja estic prou ocupada amb els d'Slytherin com per anar perdent el temps amb mariconades...

Vaig mirar a la Georgia.

- Però sí, em sembla bé que vosaltres estigueu passant per l'època aquesta... en fi, és un bon noi, i si a tu t'agrada estic convençuda que val la pena i que vol dir que s'hi pot confiar, perquè les amigues confien en les seves amigues, i accepten els nòvios que tenen, perquè és el que fan les bones amigues, oi?

M'acabava de fer la pitxa un lio, però jo ja sabia el que em deia... U.U'

- Què? - vaig fer en sentir la parrafada sense sentit de l'Agatha-. Sí, suposo que és el que fan les amigues... - vaig dir.

estava molt rara. En fi, potser era per això de la seva cosina, que havia tornat...Vaig mirar d'animar-la.

- Per cert! Corre pel castell que ahir vas deixar el Fortin penjar de cap per avall d'uns dels cèrcols! - vaig dir, rient, tot i que amb un cert matís de bronca-. Què va fer, que estiguessis tan cabrejada?

-Que vas deixar penjat el Fortin?? I Agahta, que només era una broma, no anava enserio, així que tranquileta eh! Baixem els fums!

Vaig abraçar la Georgia i li vaig fer un petó dolç, ara que l'Agatha ja ho sabia, no calia amagar res.

- Perdona, no sé perquè he saltat.

Vaig veure com es feien un petó.

"Quina enveja. Ells no s'han d'amagar. L'un per l'altre, s'agraden, s'estimen i es porten bé. Tot hauria de ser així... U.U"

No em volia ni imaginar la cara que farien quan els digués... si els ho deia. No sabia com mirar-los a la cara, sentia que els estava traint.

Vaig veure com l'Agatha es removia on era.

-Agatha, estàs bé? Va tot bé, mico? Et veig una mica preocupada. Hi ha res que ens vulguis dir? - Vaig pensar en l'últim que havia dit- Hi ha res que vulguis dir a la Georgia? - Em vaig corregir.

Vaig pensar en el Fortin. En els meus amics. En el que portàvem uns dies covant. En la meva cosina, que havia tornat. En el que havia passat amb ella aquell matí al jardí. En la Rapunzel, la Gisèlle i la seva sospitosa simpatia. Que si hi havia alguna cosa que els volia dir?

- No, Erik - vaig fer-. No passa res.

Els vaig fer un somriure que esperava que semblés confiat.

Aquell "no passa res" em sonava d'haver-lo sentit abans. Volia dir que sí que en passava alguna, però que preferia no parlar-ne.

- No insisteixis - li vaig recomanar a l'Erik, que sembava preocupat-. Si diu que no passa res, és que no passa res.

Li vaig fer una mirada com dient Després T'ho Explico.

- De totes maneres, Agatha, si necessites qualsevol cosa, saps que pots somptar amb nosaltres, oi?