Indesitjables que trenquen peus

Vaig entrar a la infermeria amb l'escombra, juntament amb l'Allie, que anava darrere meu.

- Madam Pomfrey! - vaig cridar.

- Si s'ha tornat a fer mal per les escales, s'espabila!

- No sóc jo, és l'Allie! Té mal al peu!

Madam Pomfrey va venir de seguida i entre les dues la vam acompanyar a una camilla.

Em van portar a una camilla. Mentre Madame Pomfrey anava a buscar els medicaments, li vaig dir a l'Agatha:
- Agatha, si et dic el nom m'has de prometre que no et mouràs d'aqui fins que acabi de parlar. Primer de tot, que consti que el mal de peu no és culpa seva, ha estat culpa meva, per caure malament. La raó per la que he caigut... bé, això si que és culpa de la persona però...

Llavors va venir Madame Pomfrey.

- Lovegood, vagi més amb compte, ja és el tercer en dos mesos... Li podria quedar malament el peu!
- Si, Madame Pomfrey...
- Ara li posaré una bena, i vostè fa vida normal. Va, que tinc feina, Lovegood.

Em va embenar el peu, després de posar-me pomades i potingues. Vaig mirar a l'Agatha.


- Ho promets?

Vaig fer un sospir. tenia raó, la meva reacció acostumava a ser desenvainar la vareta i anar a buscar gent a la que castigar.

- Està bé, em quedaré aquí fins que tu m'ho diguis... U.U

Em vaig recolzar a la camilla amb les mans, posant cara de nena bona.

Molt bé... Ara tocava explicar-ho tot.

- No diré el nom de la persona fins al final, que consti.

Vaig agafar aire, i després vaig procedir en el meu relat.

- Estava jo passejant pels hivernacles, i de sobte em vaig trobar amb la persona. Aquesta i jo no ens portem gaire bé, i llavors la persona em va agafar per la camisa, aixecant-me del terra. Jo li baig embrutar la camisa amb fertilitzant, i s'ho va netejar. Com a venjança, va posar-se a jugar amb mandràgores. Jo no portava protectors, la persona es va fer un encanteri per no sentir el plor del bebe mandràgora. I jo suposo que em vaig desmaiar i vaig caure malament fent-me això al peu.

Vaig respirar fons, abans de dir el nom.

- Ha estat el... Fortin.

El Fortin. Vale, és clar. Com no. Ni tan sols sabia de què em sorprenia. Em vaig anar posant vermella de la ràbia, mentre m'aguantava quieta amb les mans apretant fort el camastre de l'Allie.

- Avisa'm. Quan. M'en. Pugui. Anar - vaig dir entre dents.

Merda. S'estava posant vermella. Mala senyal.

- Eh... Agatha... No passa res, no és la primera persona que em fa mal ni serà la última... No cal que et posis així.

No volia més malsentesos, encara que per dins estava desitjant que l'Agatha li donés una pallissa al Fortin.

- Agatha, que sàpigues que abans de caure en vaig fer truita, dels seus ous. - vaig intentar que fos una broma, en va.

L'Agatha cada cop es posava més vermella.

- Agatha, de veritat, no cal que li diguis res, al Fortin...

- Aaaaaargh! - vaig exclatar.

Encara no m'havia dit que me'n podia anar, però l'ira m'encegava. Em vaig donar la volta i vaig desaparèixer fent grans gambades i amb els punys tancats amb força.

- FORTIIIIIN! ¬¬

[SURTO DEL TEMA]

UU' No havia servit de res. Va sortir furiosa de la infermeria.
Madame Pomfrey se'm va acostar, i va dir:

- Sempre cridant i muntant embolics, la Black. I on acaba tot? Aqui. Més feina per a mi!
- Madame Pomfrey... Ja puc marxar?
- Si, noia, vés a controlar la Black que no es mati...

Realment era una bona idea... Però hi havia un problema. No sabia on havia anat. Vaig sortir de la infermeria, encara coixejant una mica, disposada a trobar-la.


[TEMA TANCAT]