Alliberant la tensió

Vaig arribar, amb ganes de desfogar-me, a la vora del Pi Cabaralla. Necessitava alliberar tota la tensió que se m'havia acumulat els últims dies; l'escena a la cuina, només uns minuts abans, m'havia deixat fet pols.
La situació amb la Black em desesquilibrava: tan aviat estava feliç com un anís, com m'agafaven ganes de plorar, com volia matar algú. I què millor per desfogar-se que barallar-se amb un arbre assassí?

L'arbre es va posar en guàrdia quan vaig ser prou a prop. Vaig fer una passa, dues. A la tercera, una branca de deu centímetres de gruix va sortir disparada cap a mi. Vaig alçar la cama, posant la sola de la sabata contra la branca, i vaig aturar el cop. Me'n vaig ressentir, però vaig haver de reaccionar ràpid per esquivar el cop que es disposava a propinar-me... Diverses branques van venir a per mi, fent-me petites ferides als braços i les cames. "Aix..., a veure si em mata...", vaig pensar mentre feia els impossibles per evitar els atacs del Pi.

Estava caminant tranquilament pels jardins, snese adonar-me que poc a poc m'apropava al Pi cabaralla, no m'en vaig adonar, de fet fins que no veig veure que algú, estava jugant amb foc, entrentan-se al Pi, que no veia que podia sortir molt mal parat?
Sense fer cas del meu instint, que em deia que no m'acostes més, vaig avançar uns quants metres més, fins que vaig definir la figura com la d'un noi.
-Qué fas?- vaig cridar- ESTAS BOIG? Qué no veus que et matarà.- estava preocupada no sabia qui era, però no es podia estar tan aprop del Pi.- Apartat abans de que et faci mal, corre!

- Ni de conya! - vaig cridar, reconeixent la veu de la Rapunzel -. Se me'n fot, si em mata!

Vaig donar un cop amb l'avantbraç a una branca que venia. M'havia semblat una branca prima, però m'havia equivocat. Devia tenir nou o deu centímetres de gruix, i a la velocitat a la que venia...
Vaig sentir un "crec", que va sonar molt malament, i vaig deixar anar un gemec. "Merda...!", vaig pensar, debilitat. Vaig treure la vareta i vaig apuntar a la ferida.

- Férula! - la ferida es va tancar i l'os es va fixar al seu lloc, tot i que encara feia mal i no estava ben curat.

I en aquell moment, quan l'arbre es va pensar que vaig haver guanyat, vaig llançar la vareta, amb precisió, contra el nus que l'immobilitzava. I tot es va quedar quiet...

-Estas boig- vaig cridar, quan vaig veure que era el Fortin- què et passa?
I llavors l'arbre li va trencar el braç i jo vaig cridar, de preocupació i de l'ensurt.
-Fes el favor d'apartar-te d'aqui i anar a la infermeria a que et mirin això- vaig dir senyalant el braç que s'habia autocurat.- i més val que et posis bé ràpid o la Gisélle et matarà si no pots entrenar a quidditch.- vaig somriure- au va, si vols t'acompanyo i et feig companyia- vaig dir foteta- es per si et fan por les agulles. -vaig aixecar una cella.

Vaig deixar-me caure al peu del Pi, que ja no es movia, i vaig respondre-li.

- No... penso... anar... a la infermeria... - vaig dir, amb la respiració accelerada -. Estic... bé...

En realitat no ho estava, ni físicament ni mentalment. Tenia diverses ferides, una contusió greu al tòrax (potser tenia alguna costella trencada), el braç fracturat, i un trau al cap. Per un instant vaig desitjar que l'arbre m'hagués matat, però la idea no tenia prou força; cap idea tenia prou força dins la meva ment, en aquell moment.
De fet, res de res tenia prou força. Tot va començar a tornar-se fosc, difuminat, llunyà...

[Em quedo inconscient]

Vaig veure com cada cop tenia el reflexos més lents i estava mal parat tenia deverses ferides que sangraven i el braç autoarreglat, i de sobre va caure al terra, vaig correr cap a ell, sense preocupar-me pel Pi, ni pel fet de que em pugues fer mal a mi.
Em vaig agenollar per examinar al Kikus, es veia tan fràgil, tenia un trau al cap, que sangrava força, l'habia de portar a la infermeria, ho sabia, però em feia moltisima por aixecar-lo i fer.li encara mes mal, al final em vaig decidir- mobiliarbus-va exclamar esperant que servis també per cosos humans.
El seu cos es va aixecar uns centimetres de terra i em va anar seguint fins al meu camí de retorn al Castell, abans però vaig arriscarme a treure la vareta del nus i vaig arrencar a correr cap on habia deixat el cos del noi.

[TEMA TANCAT]