Llançant pedres

Vaig arribar al llac. Estava emprenyat, de mal humor, i necessitava desfogar-me. Bé, en realitat no estava de mal humor; només capficat. Per una vegada, no em sentia superior, sinó dèbil. La Black em debilitava.

Vaig agafar una pedra plana i la vaig llançar, amb força, rasa. Va fer quatre bots abans d'enfonsar-se. La següent en va fer cinc. I la següent, sis. Però no em relaxava. Tenia massa coses al cap.
No, mentida. Tenia una sola cosa al cap: la Black i tot el que havia passat amb ella des de l'incident al Bosc, dos dies abans. Ja en feia dos dies...?

Quan ja n'havia llançat una dotzena, em vaig començar a avorrir i em vaig asseure a una roca grossa, mirant el llac.

Mmmm... duia molta estona tancada a la biblioteca i estava una mica grogui i tot. Havia decidit sortir a fer un passeig i a remullar-me els peus al llac. Hi havia algú... d'Slytherin. Era el Fortin. Bé, podria haver estat pitjor.

- Bon dia... - vaig dir educadament, amb un somriure, tot i que em notava una mica sense forces. No havia dormit gaire bé.

Tenia moltes coses al cap... bé, bàsicament l'Erik. Portava dos dies evitant-lo des del dia que m'havia estat intentant ensenyar a volar. No m'atrevia a mirar-lo a la cara. En Fortin també semblava capficat.

- Un dia dur?

- Bon dia... - vaig murmurar quan la Gray es va asseure al meu costat -. Sí, bé... Porto dos dies que tela... Tu també fas mala cara.

Semblava preocupada per alguna raó; de fet, no semblava estar allà amb mi, sinó que semblava tenir el cap en una altra banda.

- Puc preguntar què ha passat?

- .Ehmmm.. - no tenia gaire confiances amb el Fortin. No era tan malcarat com altres Slytherin, però no anava obrir-m'hi perquè sí. Tot i així vaig decidir explicar-li d'una manera més o menys poc clara-. Que m'han passat certes coses en les que no vull pensar i porto dos dies tancada estudiant per no pensar-hi. Quan me'n vaig a dormir és més difícil per això... És una cosa privada, no té importància.

Anava caminant, tranquil·la, per el jardí. Vaig Veure en el llac a la Georgia, i vaig decidir anar a ajudar-la.

Vaig rodejar el llac, amb compte, per que no em passés com l'altra vegada, que havia caigut... i jo no savia nedar. Vaig abraçar de cop a la Georgia.

-Holaaaaa!- vaig fer, rient.

Vaig anar cap al llac, estava nerviosa i l'aigua sempre m'habia relaxat, desde molt petita, a mida que m'hi anava apropant, em vaig adonar que qui hi havia el Kikus, amb la Georgia i la petita Wendy.
-Hola- vaig dir, però en veure les cares llargues de tots els presents menys la Wendy vaig callar- Ha passat alguna cosa?

La Gray es va posar una mica a la defensiva; ho entenia, mai li havia donat motius per confiar en mi. I aleshores va arribar una Gryffindor de primer. I després, la Rapunzel.

"Genial... Quina gentada. Jo que havia vingut per relaxar-me...", vaig pensar.

Vaig saludar amb el cap a la Rapunzel, i em vaig quedar mirant la petita Gryffindor, a qui no coneixia. Però ella em mirava amb rancúnia.

Vaig veure com Arribava tinc-els-cabells-molt-llargs i vaig fer com si no m'importés. Vaig seguir abraçada a la Georgia, que li tenia molt afecte ja que em va ajudar molt el dia de la mort del Mark.

Vaig veure, de cop, que hi havia un altre Slytherin. l'Havia vist un parell de cops per els passadissos, fent males mirades a tots els del meu curs, i als de les altres residencies que no era Slytherin. Vaig mirar-lo amb rancúnia.

-Què mires?

- Et miro a tu, nena - vaig dir, sorprès -. I tu? Es pot saber per què em mires com si m'odiessis profundament?

Vaig asseure'm còmodament i vaig mirar el llac. Després em vaig girar altra vegada cap a la nena, que no havia respost. I després a la Georgia i la Rapunzel.

"Que estrany... Ni que li hagués fet res...!"

- No li facis cas Kikus- vaig dir al Veure que es mirava ala nena i després ala Georgia i a mi- te prejudicis fortmanet arrelats contra nosaltres, i tot gràcies a la Black- a mi em va fer el mateix el dia que la vaig coneixer.
-Com es que ens odies si no t'hem fet res Wendy?- vaig preguntar amablement.

Vaig mirar malament al noi. No m'agradava que em diguesin nena. Ni que fos una nina de set anys. Tenia onze!

anava a respondre quan la tinc-els-cabells-moooolt-llargs va parlar. I a sobre malament de l'Agatha. Vaig enfurrunyar-me

-1) No soc una nena. Tinc onze anys! 2) Rapunzel, Amb mi no fa falta que et fassis la bona com amb la Sam. 3) L'Agatha no m'ha fet res a mi.

Vaig seguir abraçada a la Georgia.

-4) Et miro com ens mires tu a tots els alumnes més petits que tu i de altres residencies.- vaig respondre al noi.

- T'equivoques, com a mínim, en dues coses, Wendy - vaig anomenar-la pel nom, que havia sentit de la Rapunzel -. Primer, ets una nena. No ho pots negar; en comparació a nosaltres ets una nena. O prefereixes que et digui nen?

Vaig riure per sota el nas i vaig seguir.

- I segon, però no per això menys important... Hi ha molta diferència entre com miro jo els altres, i com em mires tu a mi. Jo, als més petits, els miro amb superioritat, com si fos superior, però mai amb desitjos que els passi res dolent. Tu, ara per ara, la única cosa que fas és mirar-me, odiant-me, mentre desitges que desaparegui del mapa.

Vaig fer un somriure que es va convertir en ganyota, i de seguida vaig seguir.

- I, no sé per què, però et deus pensar que jo sóc dolent... Què creus que és pijtor? Pensar-se que ets superior, o voler fer mal als altres? Perquè a mi em sembla que el que fas tu no està bé, tampoc...

Vaig fer un bot, enfadada.

-NO SOC UNA NENA!- vaig cridar

Vaig mirar malament al noi.

-Tinc onze anys!- vaig fer, com si allò fos quasi ser el conseller.- I tu no ets superior a mi! Ets més gran, saps més mágia, però mai superior! Jo puc ser superior en tu en tenir més bondat, més sinceritat i segurament més bones idees!

Vaig veure la seva ganyota i li vaig treure la llengua.

-Jo no et desitjo que et moris. Tu si desitges que sigui inferior que tu per poder riure't de mi.

- Jo no he dit que desitgis que em mori, Wendy - vaig dir, cansat -. Ni he dit que ho sigui, de superior. Només he dit que miro a la gent com si ho fos, cosa que és diferent.

Vaig aixecar-me.

- Una cosa és mirar a la gent amb superioritat, que vol dir que miro la gent amb confiança en mi mateix, posant a prova els altres. No em sento superior a l'altra gent, perquè no ho sóc.

Vaig acostar-m'hi i em vaig ajupir.

- Però tu, noia, has decidit que no pots confiar en els Slytherin perquè són dolents. I, segons tu, els bons són millors que els dolents, i tu segur que ets bona! - vaig dir, somrient -. Per tant... no estaries dient que tu ets millor que els de Slytherin, cada vegada que mires malament algun Slytherin perquè penses que és dolent?

Vaig mirar-lo uns segons, cansada de discutir.

-Ho demostreu cada dia que pasa, que sou dolents.- va ser l'unic que vaig dir, després vaig quedar-me mirant la cara del noi. No pensava fer cap passa enrere, semblaria que fugia d'ell, i jo això no ho faria mai.

Vaig creuar els braços.

-Quan trobi un Slytherin bo, ja parlarem més seriosament.- Vaig fer. Sorpresa de que aquelles paraules tan serioses haguessin sortit de la meva boca.

- Quan estiguis disposada a admetre que en tens un al davant, parlarem sobre el tema, d'acord? - vaig dir, amb seguretat -. I ara, jo me'n vaig. Segur que tens moltes ganes de quedar-te amb la Georgia sense que ningú et molesti.

Vaig posar-me dret del tot, vaig acaronar-li el cap i vaig fer mitja volta, per començar a caminar cap al castell.

[Surto del tema]

Vaig fer un sospir. No m'havia posat a la conversa, perquè en part estava d'acord amb la Wendy. Els Slytherin no transmetia amabilitat ni simpatia per enlloc, més aviat al contrari, però coincidia amb el Fortin a pensar que, de fet, això no era motiu suficient per despreciar ningú. Ni el Fortin ni la Rapunzel no m'havien fet mai cap mal. Alguns Slytherin sí, que s'havien ficat amb mi, però ells no.

- Va, Wendy, no passa res, no t'atabalis - li vaig dir-. El Fortin no et farà cap mal, no cal que et posis tan a la valenta. I mira, la Rapunzel és una noia amable, estic segura que t'hi duràs bé, si la coneixes una mica... ^^