Culpable, jo?

Vaig entrar ràpidament a la infermeria, espantat. La Black estava inconscient i no es reanimava. Vaig deixar-la al primer llit lliure que vaig trobar i vaig buscar Madame Pomfrey.

- MADAME POMFREY! - de seguida va aparèixer, des del despatx, i va venir cap a mi.

- Es pot saber què crida, senyor Fortin? - va fer-me una mala mirada i va anar cap a la Black -. Què li passa?

- No ho sé... S'estava barallant i l'han deixat inconscient... - vaig dir, amb veu de preocupació -. L'he intentat reanimar, però no he pogut.

La dona va treure un flascó d'una butxaca i n'hi va tirar unes gotes a la boca, fent que s'ho empassés. La Gryffindor va quedar-se quieta uns segons, encara inconscient, i per fi va obrir els ulls.

- No sé què li ha fet, Fortin, però... pobre de vostè que el torni a veure relacionat amb cap cas similar - va fulminar-me amb la mirada abans d'atendre la noia -. Està bé, Black?

Vaig obrir els ulls.

"... ta!"

Vaig fer un bot, alarmada de no ser al passadís on hauria de ser.

- Què? - Vaig veure Madam Pomfrey i, darrere, el Fortin. Mes les pagaria, allò d'atacar-me quan no m'ho esperava m'ho guardava.

- L'han estabornit més d'un cop seguit?

- Sí - vaig dir.

- És normal, després amb un simple contrasortilegi no n'hi ha prou. Em veig obligada a preguntar-li amb qui s'estava barallant.

- I jo em veig oligada a negar-me a contestar la pregunta.

Estava enfurismada amb el Fortin i la Davies, però no era una xivata. Ja me n'encarregaria jo, d'allò.

Vaig quedar-me de pedra quan vaig sentir la rèplica de la Black. Per un instant vaig pensar que no volia ficar-me en embolics, però de seguida vaig caure en que voldria prendre's la venjança per la seva pròpia mà.

Per precaució (tant perquè no s'enfadés, com perquè no fessin preguntes) vaig decidir aixecar-me i marxar. I així ho vaig fer: vaig picar l'ullet a la Black, intentant no sentir-me malament, i vaig sortir de la infermeria.

[Surto del tema]

Em va picar l'ullet. EM VA PICAR L'ULLET!!! ¬¬

"AAAAAARRGGGHHH"

M'enfurismava tant quan feia allò que em van venir ganes de fer-li un placatge.

- Estic bé, no ja?

- Sí però s'hauria d'esperar que...

- Naaahhh, ja esic bé - vaig dir, posant-me en peus.

- Ni se li acudeixi baixar les escales sal...! - va cridar.

Massa tard. XD

[TEMA ACABAT]