Aposta suïcida

Vaig tenir un mal pressentiment. L'Agatha s'havia fet mal molts cops, però la veritat era que amb les coses que feia semblava un miracle que seguís viva... Saltava les escales de Hogwarts com si fos un mico saltant arbres. Em vaig espantar una mica per l'Erik, i anava a aturar-los, però l'Agatha va sortir volant cap al pi que baralla.

"Merda"

- Ei, Erik... - li vaig dir, posant-me al seu costat-. No sé per què, però l'Agatha és realment... àgil. No ho sé, es mou molt ràpid i salta i no es fa mal. Bé, no gaire. No la guanyaràs pas si no...

"El tronc" se'm va acudir.

- Erik, veus aquell nus? -li vaig dir, sabent que Gryffindor com era no es tiraria enrere en una aposta-. Si el toques, fa que l'arbre pari quiet. Es queda immòbil.

Vaig sentir una petita punxada, perquè sabia que si l'Agatha se n'assabentava s'ho prendria com una traïció, però què carai, no volia que l'Erik es fes mal.

Vam arribar al Pi Cabaralla...se'm va glaçar la sang al cos. Aquell arbre realment era impressionant!

L'Agatha va arrencar a córrer cap a ell, però de sobte la Georgia em va agafar pel braç (fet que va fer que em passès una miqueta de corrent elèctric per tot el cos, no vaig poder evitar un calfred) i va dir-me que si tocava aquell arbrot en un nus que tenia el deixaria immòbil i podria tocar-lo sense rebre cap mal.

Dit i fet, anant cap allà, vaig agafar una petita pedra i me la vaig guardar a la mà. Vaig anar amb pas decidit cap al Pi, vaig mirar-me a l'Agatha i amb un gest burleta, vaig dir-li- Mira i apren, mico.- Amb un gest àgil de canell, vaig llançar la pedra cap al nus que m'havia dit la Georgia...DE PLE! L'havia tocat, per un moment creia que els meus càlculs havien fallat, però no. Bé s'havia de notar que era un encistellador nat i que la punteria era el meu fort, no? Vaig mirar-me a l'Agatha, que s'havia quedat al·lucinada i amb la boca oberta, vaig apropar-me al Pi Cabaralla i em vaig abraçar al tronc - Creus que n'hi ha prou amb tot aquest temps de tocar-lo, Agatha?- Vaig dir-li, amb una mirada de suficiència.

Vaig tornar cap a on eren les noies, vaig guinyar-li un ullet a la Georgia, em vaig girar cap a l'Agatha i li vaig dir - Alguna altra aposta que vulguis perdre, mico?

Em vaig mirar l'arbre, immòbil. Després em vaig mirar l'Erik. després l'arbre. I l'Erik. I l'arbre... I vaig girar la mirada cap a la Georgia.

- Tuuuuuu! Traidora! - vaig bramar, cabrejadíssima-. Tramposos! Tramposos!!!!! Arghhhhhhhhhh!

Quina ràbia, em volia estirar dels cabells i pegar algú.

- Fora de la meva vista... - vaig mussitar-. I TU! - vaig cridar-li a l'Erik-. PREPARA'T PERQUÈ ELS ENTRENAMENTS DE QUIDDICTH SERAN EL TEU PITJOR MALSON!

I me'n vaig anar a grans gambades, fora de mi.



[surto del tema]

- Ei , Agatha...! - vaig intentar cridar-. No t'enfadis... >.<

Ja tenia tela. Era la primera vegada que JO m'havia de disculpar AMB L'AGATHA per alguna cosa. Em vaig quedar un mica abatuda. No ho hauria hagut de fer. Si no haguéssin fet trampes, hauria guanyat ella... però l'Erik era tan mono.... >.< Em vaig adonar que era la primera vegada que algú em creava aquells dilemes morals. Vaja. Vaig fer un sospir.

- Espero que no li duri gaire... U.U'

- Sembla ser que no li senta gaire bé perdre les apostes, no? - Vaig dir, rient.

- VA, AGATHA, NO ET POSIS AIXÍ QUE NOMÉS ERA UNA APOSTA!- Vaig dir cridant, però ella es va limitar a aixecar-me el dit mitjà de la mà i va seguir el seu camí. - En fi, quin temperament que té aquesta noia, mare meva!- Vaig dir, mirant a la Georgia.

Ja que no podia fer res per evitar-ho, em vaig passar tota l'estona amb les mans tapant-me els ulls, desitjant que allò acabés com abans millor sense que ningú prengués mal.

Aleshores vaig sentir uns crits de l'Agatha, que deia que la Georgia era una tramposa. I se'n va anar tota enfadada.

- Agatha!- vaig cridar, sense rebre resposta.

Volia anar a calmar-la, però no sabia què havia passat. ho vaig preguntar, ansiosa per què em responguessin de pressa.

Vaig veure que la Erin es destapava la cara, havia estat quasi tota l'escena amb les mans a la cara. Just l'Agatha marxava, que ella la cridava perquè tornés.

Vaig anar cap a ella. I va preguntar que havia passat.

- Saps que l'Agatha em va retar a que toquès el tronc del Pi, perquè es pensava que no podria? Donc la Georgia m'ha donat uns...consells,si! Consells. I amb la seva ajuda he pogut deixar l'arbre immòbil i quiet per a poder tocar-li el tronc. Llavors diguem que l'Agatha s'ho ha pres un xic massa a la valenta. Vamos, que li ha sentat com si li haguessim llançat un cubell d'aigua per sobre. Espero que no li duri gaire l'emprenyamenta, sinó, els entrenaments seran durs, moooolt durs!

Vaig mirar-me a la Georgia, que feia cara de preocupada. Vaig allargar la mà cap a la seva galta i la hi vaig acaronar - Va, G, no et preocupis dona, no crec que li duri gaire més de dues hores. Ja veuras com en res li has de tornar a salvar la vida.- Vaig somriure-li, amb una mirada dolça.

vaig assentir.

- O sigui que és això... bé, doncs si no us importa vaig a mirar de calmar-la. Tranquil·la, Georgia; faré el que sigui perquè no s'enfadi amb tu. Adéu!

Vaig sortir corrent tan ràpid com podia en la seva direcció, encara cridant-la.

[SURTO DEL TEMA]

Em sorprenia de com la gent es jugava la vida simplement per no haver de dir que no, per no perdre l'honor o bé, per no quedar malament. Però sabia que si m'hagués passat a mi, molt probablement haugués fet el mateix.

Quan es van apropar cap a l'arbre, tan l'un com l'altre vaig decidir no mirar. Ja m'havien dit què passava, si t'hi acostaves gaire... Ja sabia que no podria parlar ni amb l'Agatha ni amb l'Erik. Bé, més aviat amb l'Erik, ja que l'Agatha rarament acabava ferida després de fer bogeries de les seves. "Bé... però no sempre queda sense una rascada."

Va passar tot molt de pressa, per tant, tampoc vaig tenir ni temps ni esma per dir alguna cosa o reaccionar. L'Agatha sen va anar cap al castell tota enfadada, i la Erin va intentar anar a calmar-la.

-Georgia, no crec que li pugui durar gaire, vosaltres sou amigues, per sobre de tot el que pugui passar.- no les coneixia gaire, a cap de les dues, però bé havia d'intentar que s'animés. Ja en teníem prou amb el retorn del senyor, de mals rollos.

L'erik em va acariciar la galta, i vaig sentir una esgarrifança. Vaig aguantar la compostura, per això.

- Suposo - li vaig contestar a la Maggie-. Se li calenta molt la sang i després se li passa.... Però segur que ara estarà uns dies sense parlar-me, o burlant-se de mi (encara més) i intentant fer explotar-me el cap quan passi pel seu costat... ja sabeu, allò que es posa els dits als dos costats del front i empetiteix els ulls com si hi tingués un làser. És molt molest.

-Ja se li passarà.-vaig mirar-me un moment l'Erik i la Georgia, i vaig pensar que faria bé en deixar-los sols. - I jo penso que has fet bé avisant a l'Erik.

-Bé, potser que comenci a tirar, que encara agafaré fred tanta estona aqui fora sense jersei! Ja ens veurem per el castell, adéu!

Vaig anar caminant per el caminet que portava directament cap al castell, donant-me calor amb les mans als braços i caminant tranquilament però sense entretenir-me.

[surto del tema]

Vaig veure que tant com la Erin i com la Maggie marxaven en direcció cap al castell. Ens havíem quedat sols. Vaig mirar-me a la Georgia. No vaig poder evitar un somriure d'agraïment cap a la Maggie.

- Bé, G, ara que fem? Continuem amb la visita guiada, o tornem al castell a sopar? De fet, a mi m'agradaria acabar de veure els jardins. Que me'n dius?

Apa, doncs ja érem solets. Vaig mirar al meu voltant, tot semblava desert.

- Emmm... sí, està bé. Podríem anar al llac. Des d'allà es pot veure el camp de quidditch a una banda i el Bosc Prohibit a l'altre... et sembla bé? - li vaig proposar.

- Em sembla perfecte! ^^ Però m'hauras de guiar tu, perquè jo no sé on és el llac.

Vaig somriure-li, i vaig estendre una mà perquè ella comencès a caminar. Ens vam posar en marxa.

[TEMA TANCAT]