Missió de reconeixement

Vaig entrar a la biblioteca amb l'Agatha rere meu, mirant a banda i banda.

- No estic feta per anar pels llocs amb aquesta pressió - vaig murmurar baixet-. Potser seria més bona idea que ho fes jo, no trobes?

A l'Agatha li havien vetat l'entrada a la biblioteca (un altre cop... U.U') i anàvem vigilant que Madam Pince no ens veiés.

- Ni tan sols sé per què m'has fet venir... encara em ficaràs en algun embolic.

- Calla i vigila - li vaig dir-. Tu has de venir perquè jo no sé on són els anuaris i així anirem més ràpid i jo vinc amb tu perquè... és més emocionant, eh que si?

La Georgia em va parar amb sec i em va dirigir una mala mirada.

- Com pot ser que sempre siguis tan amable i dolceta amb tothom i a mi, que sóc la teva millor amiga, em facis aquestes cares i aquests comentaris?

Estava a la taula, intentant posar-me al dia, quan vaig veure a la Georgia i a l'Agatha (que anava darrera seu amagada) entrar per la porta. Anaven totes dues vigilant que no les enganxès Madam Pince. "Aquestes en porten alguna de cap" vaig pensar.

Em vaig aixecar, i sense fer soroll, vaig anar cap a on eren elles, sense que em veiessin, em vaig posar al seu darrera i, xiuxiuejant, els hi vaig dir:

- Quina una en porteu de cap, ara, noies?

Es van girar totes sobressaltades. L'Agatha amb una mirada assassina als ulls que tombava d'esquena...

Vaig quedar-me mirant com la Georgia, l'Agatha i un noi a qui no coneixia s'amagaven de Madam Pince. No acabava d'entendre per què, però era d'allò més divertit, i les cares de James Bond que posaven no tenien preu.

Vaig aixecar-me i vaig acostar-m'hi.

- No se us ha acudit un encanteri mimetitzador? - vaig dir, fluixet, mentre reia per sota el nas.

- Nah - vaig contestar al comentari del James-. Així és més emocionant. De totes maneres, el pitjor que em pot passar és que em caigui una esbroncada. Si voleu, veniu i vigileu que la urraca no ens enxampi... Anem a revisar uns anuaris.

Un noi va aparèixer per darrera nostra, dient-nos que fessim servir un encanteri mimetitzador, però l'Agatha, valenta com era ella, li va dir que no, que d'aquella manera era més emocionant. Llavors va dir una cosa que va fer que em poses alerta.

. Anuaris? Quins anuaris? - Vaig dir-li - Que esteu buscant, exactament, noies? - Vaig mirar-les - Per cert, em dic Erik, Erik Lestrange. - Vaig fer, mirant al noi que se'ns acabava d'apropar.

- Recordes que et vam explicar que havien mort un alumne? - vaig explicar-li a l'Erik-. Hem trobat algunes dades de l'assassí a la Sala de Trofeus. És de la generació que es va graduar el 2026, de manera que anem a buscar l'anuari, a veure quina cara fa. Dubto molt que l'haguem vist, sincerament, però... estaria bé reconèixer-lo si mai el tenim a prop.

Ens vam moure silenciosament per les presatatgeries.

- I després no sé què en vol fer, l'Agatha.

- En farem fotocòpies i les penjarem pel castell i per Hogsmeade - vaig dir, tot i que no sabia ben bé com anar fins a Hogsmeade fins que no tinguessim una visita programada, aquells dies tot estava hipervigilat.

"Suposo que podria passar pel passadís secret de..."

Em vaig adonar que el James era allà.

"When shall we three meet again?
In thunder, lighting or in rain?
When the hurly-burly's done
When the battle's lost and won."

- Però Agatha! Com vols anar fins a Hogsmeade amb la vigilància que hi ha en aquests moments! I per altra banda, realment creieu que aquest paio que va matar el vostre company, seguira tenint la mateixa cara que quan anava a l'escola?

Vaig mirar-les, aviam si canviaven d'idea i feien alguna cosa més profitosa que no fos fotocopiar retrats de gent que no sabiem ni si tenia la mateixa cara.

- Home, no deu ser igual, igual, però una persona de 40 anys s'assembla una mica a quan en tenia 20, no? - vaig saltar-. I de totes maneres, és el màxim que podem acoseguir poel moment. Si tens alguna idea millor, serà benvinguda. I d'anar a Hogsmeade ja me n'encarrego jo.

"That will be the set of sun.
Where the place?
Upon the heath,
There to meet with Macbeth."

- Crec que per una vegada estic d'acord amb l'Agatha - vaig mussitar, mentre giràvem una cantonada-. És millor que res. Si ho necessites, et puc cobrir quan vagis a Hogsmeade.

Ens vam dirigir cap on hi havia els anuaris. Vale... hem de buscar el del 2026... ha de ser un dels de les files de més amunt... vaig a buscar l'escala per arribar-hi.

- Aviam, Agatha, ja sé que la gent se sol assemblar una mica a quan tenien 20 anys... ¬¬' però no creus que potser el paio aquest ha fet servir una poció de la mutació!? Tanta acció i tanta valentia, però el cervell el tenim oblidat eh!- Vaig veure que la Georgia anava a agafar l'escala - Deixa'm Georgia, ja te l'agafo jo - vaig apropar-me cap a on era ella i vaig treure-li l'escala de les mans, quan la vaig agafar vaig roçar-li la mà, i vaig fer que tots dos ens possessim vermells. Em va mirar un segon i després va desviar la mirada.

- On voleu que posi l'escala? -

¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬

- Enlloc, jo no necessito escala ¬¬ - vaig dir picada perquè no parava de ficar-se amb mi.

Vaig aprofitar la meva agilitat d'animàgica per fer un salt dels meus i em vaig enfilar fins a la part de dalt de la prestatgeria.

"Això no hio pots fer. tu, ehhhh?"

- 2000. 2010... 2020... 2026! -vaig exclamar- Ja el tinc! Espera que costa treure'l...

Com que estava enfilada i vaig fer força, em vaig desequilibrar una mica. Vaig aconseguir agafar el llibre sense caure, però vaig posar més pes del que tocava cap endavant... i la prestatgeria amb de fusta amb els seus centenars de llibres va caure endavant.

-Ai! - vaig crida, quan la prestatgeria es va quedar en diagonal, encaixada amb la següent-. Uf., menys mal, pensava que...

I la següentprestatgeria va començar a caure també.

- Oh, no.... No, no, no, no.....nonono NONONONONO!

Totes les prestatgeries de la filera, una a una, van començar acure cap endavant, impulsant la següent, com una filera de fitxes de dòmino. Vaig treure la vareta, però cada vegada que intentava parar una prestatgeria, ja començava a caure la següent.

Em vaig quedar clavada on era, amb els ulls com plats i la boca oberta. Em vaig dur les mans el cap mentre mirava el desastre. Al final va parar. Havia bolcat mitja biblioteca, I la gent s'estava costant, flipadíssima.

- Mmm... -vaig dir quan vaig poder reaccionar-. Creieu que Madam Pince ho notarà?

Em vaig quedar a quadres...però que s'havia begut l'enteniment l'Agatha?

- Hummm...Agatha, si vols marxar d'aquí amb cap, jo de tu començaria a baixar abans de que alguna cosa més caigui. I espero pel teu bé, que tinguis l'anuari.

De sobte, de darrere nostre va sonar com si algú s'aclarès la gola. Vam girar-nos els quatre.

Ens vam girar. Era Madam Pince.

- Jo no he sigut.

Per intentar, que no quedi.

- No Black, estic convençuda que Vostè No Ha Sigut - va dir amb una veu perillosament suau i la cara blanca com el paper.

- Miri-s'ho per la part bona: ara ja no caldrà cap escala per arribar als llibres!

A Madam Pince no li va semblar una idea tan bona com a mi.

Em vaig quedar mirant l'escena, sense acabar-m'ho de creure. Tots els llibres havien quedat escampats, per terra, i els prestatges estaven rebentats i fets malbé. O.o

- Black... què has fet...?! - vaig sentir l'impuls de llançar-m'hi al damunt i clavar-li un gec d'hòsties, però em vaig reprimir -. QUÈ COLLONS HAS FET?!

Vaig treure la vareta, enfurit. Allò no podia quedar d'aquella manera...

Em vaig quedar clavada on era amb la boca oberta i una mà al front. Vaig reaccionar però, quan vaig veure que el James treia la varta. Vaig agafar-lo del braç, perquè no tenia clar si anava a intentar arreglar alguna cosa o a embruixar l'Agatha.

- James, James, no ho ha fet volent! estic segura que ho podem arreglar...! O.O

Madam Pince també semblava a punt d'agafar una arrítmia.

- Ei, ei, ei, tothom tranquil, d'acord...?

"Espero que no hi hagués ningú entre els prestatges..."

Vaig allunyar-me un moment corrent, per veure si algú havia quedat atrapat allà sota... no, no semblava que hi hagués ningú.

- Pffffffff... - va ser tot el que se'm va acudir en aquell moment.

- Deixa'm, Georgia! - vaig donar una estrebada amb el braç, separant-me'n -. Anava a arreglar-ho! No estic tan boig com per acabar-ho de destrossar atacant l'Agatha.

Vaig apuntar els prestatges i vaig fer un gest subtil amb el canell, fent tornar els prestatges i els llibres a la seva posició inicial.

- Agatha, jo de tu no tornaria a destrossar mitja biblioteca. És perillós, sobretot per tu. - vaig dir, glacial.

Quan vaig veure al James treient la vareta, la meva reacció instintiva va ser posar-me davant de l'Agatha, per protegir-la, o si més no, intentar-ho.

- Dona'm l'anuari, que l'amagaré - Vaig dir-li fluixet. I sense que ningú se n'adonès, me'l va passar i me'l vaig posar sota la túnica.

Quan vaig veure que el James arreglava tota la destrossa causada per l'Agatha, em vaig relaxar tot jo, i vaig esperar una oportunitat per escaquejar-me i poder posar a resguard l'anuari, que semblava que tanta falta els hi feia.

- Agatha, xata, anem, anem, anem... - vaig murmurar en veure que Madam Pince anava a explotar.

Em vaig mirar a l'Erin i vaig fer un "Gracies" inaudible, i vaig mirar d'endur-me l'AGatha tan ràpid d'allí com pogués.

... però algú em va agafar del braç amb força, era Madam Pince i feia por.

- No. Torni. A. Posar. Els. Peus. A. La. Meva. Biblioteca.

Vaig empassar saliva i vaig fer que no amb el cap. Doneu-me monstres, doneu-me cavallers de la mort, doneu-me ínfers o homes llop. Però doneu-me un escut per Madam Pince.

"I verí per les rates, ja que estem... "

Em vaig deixar arrossegar per la Georgia.

Vaig veure com la Georgia arrossegava fora de la Biblioteca a l'Agatha.

Mentre, jo intentava passar desapercebut per Madam Pince, vaig passar per darrera seu i vaig seguir a les dues noies fora de la biblioteca, amb l'anuari sota la túnica.

"Em jugo el que sigui a que l'Agatha no torna a posar un peu a la Biblioteca, encara que sigui per aconseguir alguna cosa"

M'en vaig emportar l'Agatha i l'Erik ens va seguir.

- Per què sempre m'acabo posant en problemes per culpa teva? De debò no podies pujar amb una escala, com les persones? No, tu com els micos, sempre...

(Agatha Erik i jo sortim del tema. Si vols tancar, James, tu mateix, pots seguir amb algu altre).