Són simples alumnes de tercer....ja.

Entre a la infermeria seguida de la Konstantaras que va donant botets, no en serio, va donant botets i te la cama ferida, jo hi ha gent a qui no entendre mai, de veres.
La Moore va al meu costat flotant, la infermera quant em veu entrar murmura alguna cosa que no entenc i gita la Moore a un dels llits.

- Que ha passat aquest cop Konstantaras?!

Em quede parat un moment recolçat al llit mirant l'escena, però decidisc que abans de que la Konstantaras siga trinxada intervenir.

- Ha sigut un dels duels, la Moore ha enviat la Konstantaras contra la grada i s'ha transformat. S'ha transformat en una dona llop.

La infermera crida de nou, aquesta dona no podia deixar de cridar, de veritat. Va cap al llit de la Moore i la lliga, com si unes simples lligadures pogueren parar-la.

- S'ha de quedar aci professor, almenys una estona.

La Konstantaras va cap un armari, aquesta pareix que ja es conega la infermeria, i agafa unes vendes, alcohol i es comença a netejar la ferida de la cama, agafe una cadira i em sente al costat del llit de la Moore, no vaja a ser que li done per transformar-se de nou i destrossar-ho tot.
De veritat m'havia d'estar aci? Tenia coses molt més importants a fer que cuidar a dues alumnes a la infermeria, era professor no un infermer, de veritat.

Quant entre vaig cap l'armari on està l'alcohol i em neteje la cama, tot i que crec que la tinc trencada...o no, pot ser sols s'ha eixit l'ós...això és trencada? Bé, fa mal, ja està, passarà, no? No pot estar trencada, si estigues trencada, m'hauria desmaiat, no?
Em mire l'arrapada del muscle i veig que està posant-se d'un color roig-roig, bueno, doncs molt bé, agafe l'alcohol i me'l tire damunt, pica, pica, pica, pica!

- A veure Konstantaras, la cama.- em diu Pompfrey amb una ganyota.

Li ensenye la cama fa no se que amb la vareta i deixa de fer mal, molt millor. Em mira el muscle i fa una altra ganyota, i em ric, perquè em fa gracia. Fa el mateix moviment que havia fet a la cama però no passa res.

- Aquesta tardarà en tancar-se, li posare una vena, vinga demà per veure com va.

Assentisc i em posa com una cosa blanca i després una vena. Em pose la capa, tapant el muscle, si fa calor, però no vuic que la Wen s'entere que es sentiria malament i passe.

- Eh professor Blood que podria no dir res del muscle, per favoor?

Em mira amb una cara rara però assenteix, li done les gràcies i em sente en l'altra cadira de l'altre costat de la Wen. No tardarà en despertar-se. Em pose a jugar amb la corretja del rellotge.

Un calfred em recorre l'esquena, i em fa obrir els ulls de cop. Em sento perduda, sense entendre res, i veig la Cass i el professor Blood als meus costats.

-¿Cass?

Alço una cella sense entendre res, trato d'aixecar-me, però no puc. Em fa mal tot, i tinc unes cadenes que m'impedeixen moure'm.

-¿Eh?

Veig que la Moore obri els ulls i que es mira les cadenes i la infermeria sense saber que ha passat.

- Dis-me el seu nom i cognoms i la última cosa que recorda senyoreta Moore.

Abans de soltar-la he de saber que és ella, no l'home llop.

- Recorda el camp de quidditch o el duel?

No entenia res, em feia mal el cap, i els braços, i l'esquena... tot...

-Gwendolyna.. Gwedolyna Ginevra Moore...- contesto, arrufant el front.

Penso en l'últim que recordo, i es confós, però...

-Aquest matí... no trobava les pastilles... - dic, confosa.- Quin duel? El camp de quidditch? Ha estat una bala?

Em quede mirant-la, supose que prenia algunes pastilles per controlar l'altra part.

- Hui tu i la senyoreta Konstantaras teniu un duel al camp de quidditch, per cert ha guanyat enhorabona, tot i que s'ha transformat a meitat camp, al final del duel.

Veig la cara de preocupació que posa.

- No es preocupe, no ha passat res, ningú ha sofrit cap mal, i ha sigut parada abans que passes cap cosa, no ha de preocupar-se per això senyoreta Moore.

La continue mirant i li solte les lligadures dels braços i les cames.

- Les cadenes sols eren com a prevenció.

M'havia esperat una estona al camp de quidditch just desprès que el duel acabés i ara m'acosto cap a l'infermeria, on suposa que estarà a la Cass. Espero que estigui bé, el duel... Ha sigut una mica estrany, com si ens haguéssim perdut alguna cosa. I l'amiga de la Cass... No ho sé, m'ha semblat una mica estranya.

En fi. M'acosto a la porta de l'enfermeria i trec el cap. Somric al veure a la Cass asseguda en una cadira.

- Ieps, Cass!- Saludo, tancant la porta darrere meu.- Com anem?

Em giro cap a l'amiga de la Cass i la saludo amb la mà, fent un somriure, i desprès em giro cap el professor Blood. Aix, em fa una mica de por, en realitat. I Blood no és precisament un cognom amigable.

- Hola, professor Blood, que em podria quedar una estona? ^^

Aleshores escolte una veu que ve des de la porta, és el Dan! Quan li pregunta al professor Blood si es pot quedar aquest assenteix, és molt callat aquest home.

- Daaaaan!- li dic somrient.

Em mire la Wen, encara pareix confusa, bo, crec que el professor Blood pot cuidar-la un moment, es senta a la cadira que acabe de deixar. I jo em llançe damunt el Dan abraçant-lo, però em llançe amb compte que em fa mal el muscle, eh.

- Va beeeee! Quant de temps sense vorens!

Abraço a la Cass quan se'm tira a sobre, rient. Sembla que encara li queda energia per estona. Diria que és fins i tot més hiperactiva que jo. Bé, en realitat ho és bastant més.

- Ho has fet molt bé al duel! - La felicito, despentinant-li el cabell amb una mà. Que sí, potser ha perdut, però ho ha fet molt bé. Sembla que tinc esperit Hufflepuff i tot, ves per on.

- I la teva amiga també. Moltes felicitats! Wendy era, veritat? - Pregunto, amb un somriure. Encara que la veig una mica desorientada. Probablement hagi sigut algun encanteri del duel. A mi un Desmaius de la meva em va deixar amb mal de cap un dia sencer.

- I com estàs de les ferides de guerra? Ja t'han curat? ^^

- Si? Oh gràcies! Tu també ho vares fer molt bé amb l'Emily.- dic somrient, baixe la veu apropant-me a ell.- Apostí per tu al teu duel.- li dic rient.

En teoria les apostes són il·legals i apostar és una cosa lletja que no s'ha de fer, blablabla, a mi m'agrada.

- Si, alguna rascada i una ferida a la cama.- dic senyalant la part rosada entre...el genoll i el turmell? Si, eso, ahi.- Però ja està curada i no fa mal. Tu et vas fer molt de mal al teu duel? Tot i que no recorde que anares a la infermeria...perquè si no haguera anat de visita ^^

- Adivina qui ha apostat per tu, avui.- Dic jo també amb un xiuxiueig. No crec que el professor Blood ens digués res si s'enterés de tot això de les apostes, però per si a cas... Aixeco la mà amb un somriure.- High five! ^^

- M'alegro que estiguis bé, llavors. - Contesto, somrient.- Jo? No, només una mica marejat. La me... L'Emily em va tirar un Desmaius amb mala idea.

Em corregeixo ràpidament quan estic a punt de dir la meva mare. No, això caca, Dan! Sembla mentira que encara m'equivoqui, després de tant temps al passat.

Xoque la mà amb ell, començe a riure quan està a punt de dir mare.

- Ahà, vos vaig veure.- li dic somrient.- Era molt divertit, sobretot sabent....

Em mire el Dan somrient, el Dan molava molt, oh, havia de dir-li una cosa.

- Per cert et volia dir una cosa.

Em gire cap la Wen que parla amb el professor i agafe la mà del Dan duent-lo a la part més apartada de la infermeria.

- Em promets que quan marxeu et despediras de mi? ^^- li pregunte.- Perquè al futur no se si ens parlarem, i tampoc se on soc i soc molt lluny per fer-te una visita, tot i que jo et buscare, o siga…tot i que pot ser et veig de menut!- dic rient.- Hahahahhahhaa, això seria molt divertit, hahahaha

Em prenc el meu temps per entendre el que ha passat. D'alguna manera la Nymeria s'ha desfet de mi, i a sobre s'ha pogut transformar. Em miro el professor Blood just quan la Cass va cap al Daniel i li faig una senyal de que s'apropi.

-Vull refusar la victoria. No he guanyat jo. Dona-li a la Cass.

M'agafo el canell, moguent-lo. Les cadenes estàven massa apretades...

Veig la Konstantaras parlant amb el seu amic, el Daniel, eixe xic era curiós, al igual que el seu amic, eren tots un cas molt curiosos.

- Ho sent senyoreta Moore, però no se si es podrà fer això, a més tant siga vostre com la de la seua companya els punts aniran a Gryffindor, això ho haurà de parlar amb la seua amiga.

La mire.

- Mire, si està preocupada per si li ha fet mal a la seua companya no és aixi, ha sigut una batalla igualada, totes dues heu rebut encanteris, però no per fer-vos massa mal.- mentir en aquesta situació era algo acertat, fer sentir bé una persona, no és això el que han de fer els professors?- Jo era el que vigilava no he deixat que li passarà res greu.

-S'ha de poder fer! No vull participar més al torneig i no vull la victòria.

Sospiro i mio les cadenes

-Llavors perquè m'heu encadenat? Perquè havia perdut els sentits, si he guanyat?

Miro a la Cass i al Dan i no puc evitar fer un somriure. Almenys està bé... almenys està bé...

- Te em encadenat perquè a l'altra personalitat teua no li agrada que la teua amiga haja guanyat, però no li has causat cap mal.- li senyale la Konstantaras que està ajena a tot, aquesta nena, com si no haguera passat res.- Te parat abans de passar res, i te posat les cadenes abans de deixar-te inconscient.

Mire el rellotge, havia d'estar-me molta més estona aci? No deuria vindre...nose, el director? Jo tinc coses molt més que fer que cuidar una alumna. Però bé, aci estarem.

- Crec que la infermera ha dit que podrà marxar en unes hores, quant veja que va millor.