Casualitats [Nick]

- Només t'he demanat un parell de punxes d'eriçó, tan difícil és tenir-ne?

Remugo mentre m'allunyo del dependent de la botiga, rodant els ulls. No m'agrada que no em puguin donar el que vull, i menys si estic en una botiga on se suposa que han de tenir el que vull. La porta s'obre, i un somriure apareix als meus llavis en veure entrar la Jacqueline. No li dic res, em limito a observar-la mentre fullejo distretament un llibre de pocions avançades que vull posar a la llista pels alumnes de MAG. Quan surt per la porta, li dirigeixo una mala mirada al dependent incompetent i vaig darrere la noia, sense que noti la meva presència. S'asseu a menjar un gelat que es compra i m'afanyo a col·locar-me darrere seu i posar les meves mans a les seves espatlles, ajupint-me i xiuxiuejant-li a l'orella:

- Feia dies que no tenia el plaer de veure-la, senyoreta Van der Elst...

Inclino el cap cap a un costat, mirant-me-la amb calma, i li dedico un petit somriure de comprensió. Deixo una mà sobre la taula, estirada cap a ella, estesa amb els dits oberts, convidant-la a agafar-la, i em miro el meu gelat.

- Vaja, ho sento.

Decideixo relaxar una mica l'ambient, sé que aquest tema no li agrada gaire i és millor evitar-lo.

- Jo estic com sempre, ja ho saps - li dedico un somriure burleta i totalment egocèntric, picant-li l'ullet -. Boníssim.

Premo la seva mà lleument, somrient-li, i quan em pregunta pel seu examen deixo anar una riallada sonora.

- Això no són coses que pugui dir en teoria, preciosa...

M'aixeco una mica i apropo la meva cadira a la seva sense deixar-li anar la mà fins quedar al seu costat.

- Però no serà la primera excepció que faig amb tu, em sembla... - li pico l'ullet, divertit -. Sí, estàs més que aprovada. Vaig tenir una grata sorpresa amb el teu examen, estava molt millor del que esperava tenint en compte els altres que havies fet. I no m'estranya, és que el professor de transfiguració ensenya cada vegada millor... - faig rodar els ulls, amagant un somriure, i que ella ho interpreti com vulgui.

Li somric, amb una lleu inclinació de cap, i alço la seva mà cap als meus llavis, deixant-hi un petó suau, mentre la miro als ulls amb un toc d'ironia a la mirada.

- És una alumna prefecta doncs, li dóna al professor tot el que necessita... Ja saps, bons examens, atenció a classe... Aquestes coses.

De nou li pico l'ullet, menjant una mica de gelat mentre miro al meu voltant. Quan torno a parlar, no l'estic mirant a ella, tinc els ulls clavats en algun punt incert dels teulats foscos de les cases.

- Creus que algú ens coneixerà, aquí?

Ric, apartant-li un floc de cabells de la cara.

- Noia intel·ligent... - dic, sarcàstic.

Em passo la llengua pels llavis, mirant-me-la, i aparto la mirada amb un somriure divertit en adornar-me que no faig més que menjar-me-la amb els ulls.

- La primera vegada que vens i t'estàs aquí asseguda prenent un gelat... Senyoreta Van der Elst, li interessaria fer una petita visita turística de la mà del seu professor quan s'acabi el gelat, llavors? - pregunto, somrient-li de manera massa encantadora com perquè em digui que no.

Satisfet, deixo anar-li la mà per escurar el meu gelat, i quan me l'acabo el deixo sobre la taula, de manera distreta i desinteressada, amb gestos sempre relaxats.

- Perfecte.

M'inclino una mica cap a ella, fins deixar els meus llavis gairebé tocant la seva orella, i xiuxiuejo:

- T'asseguro que serà la millor visita turísitica de la teva vida, preciosa...

M'aparto d'ella de nou, esperant a que acabi, i en un moment donat simplement m'aixeco de la cadira i, posant-me arrere seu, l'alço amb facilitat, fent que s'aixequi de la cadira.

- Et porto a llocs que no coneixeries per tu sola - li xiuxiuejo, deixant que el meu alè càlid xoqui contra el seu coll.

Abraçant-la per la cintura, començo a caminar, sense dubtar ni un segon dels meus actes.

- I de veritat... T'agradarà.

Faig que sí amb el cap quan diu que està impacient. Normal que estigui impacient... Crec. Segueixo agafant-la per la cintura en un gest bastant possessiu, espero que no li molesti.

- Aquest lloc, petita, està ple de secrets.

Ho dic amb una veu suau i enigmàtica, abans de mirar al meu voltant uns segons abans de parar en sec, posar-la contra mi i robar-li un petó per després seguir caminant com si res.

- De secrets i de sorpreses.

M'encongeixo d'espatlles, acaronant-li lleument la cintura amb la mà que tinc posada allà, i li somric una mica, girant-me cap a ella.

- La gràcia està en que els descobreixis tu. Si te'ls dic ja no seran secrets, oi?

Li pico l'ullet, rient una mica, abans de seguir caminant com si res, abraçant-la de manera protectora i sense cap intenció de deixar-la anar.

Seguim caminant uns minuts en absolut silenci, escoltant el so del que passa al nostre voltant. Somric, sense deixar-la anar, protectorament, i la condueixo pels carrers i carrerons d'aquest lloc tan misteriós per a ella. En un moment donat passem pel costat d'un carreró fosc i mig abandonat. Sense avisar en cap moment, i d'una estrebada un pèl brusca, la duc cap allà. Entrem al carreró, jo arrossegant-la a ella gairebé, i la giro cap a mi, també amb un punt d'agresivitat.

- Sorpresa, preciosa.

L'empenyo no gaire fort contra la paret, de manera que queda d'esquenes a mi amb la cara enganxada a la paret i em poso darrere d'ella, apretant-la entre la paret i jo. Començo a fer-li petons pel coll, mossegant-li l'orella de tant en tant, fent que em noti darrere seu amb carícies prement la meva cintura contra la seva, sense abandonar el seu coll i els petons que hi deixo.

Deixo que es giri, amb un somriure divertit als llavis, acaronant la seva cintura i els seus braços. Quan em fa la pregunta i segons després atace al meu coll a petons, sento una flamarada dins meu. Li agafo les mans i les poso contra la paret, aconseguint que deixi de moure els braços.

- De fet, Senyoreta Van der Elst, no guardava cap secret, tot va... Sorgir - li mossego la barbeta, rient entre dents -. I sí, preciosa. Sóc teu. I tu ets meva i només meva.

Acabo immobilitzant-la amb els malucs, fent pressió amb tot el meu cos per tal de tenir-la quieta. Els meus llavis atrapen els seus i li faig un petó bastant carregat de passió, tenint-la sense poder-se moure. Baixo cap al seu coll i després torno a pujar als seus llavis, per fer-li un petó curt. M'apropo a la seva orella i xiuxiuejo:

- Coneixes la Marmita Foradada, preciosa? - li mossego el lòbul de l'orella - És un local on lloguen habitacions - dic, i torno als seus llavis, divertit.