Pensativa.

L'havia pillat al fill de puta. L'havia pillat. Sabia qui havia estat. Havia estat prou llest per no només eliminar-me els records d'aquell dia, si no d'eliminar-me tots els records que tinguessin a veure amb ell... el problema era que jo escribia un diari, i una simple anada enrere per recordar m'havia fet llegir coses que no recordava haber escrit.

Encara no ho havia dit a ningú. Estaba mirant l'aigua, pensativa. No sabia si dir-ho. És a dir, m'havia deixat inconscient i havia passat un dia a la infermeria, era perillós. ¿Per què m'havia fet això? Ni idea... però ho acabaria esbrinant....

Anava donant botets per les columnes del pont, unes que hi havien que no se perquè servien però ahi estaven, de columna en columna prop de la barana, quant aleshores veig algú i de repent el meu cap comença a cremar i em dona punxades, fa molt de mal, caic de la columna al terra del pont i m'agafe el cap amb les mans, es pot saber per què ara? Hi havia vegades que em passava, no se perquè, estava al passadís o al saló gran i el meu cap començava a fer-me molt de mal, tot i que no havia anat a la infermeria, no ho creia necessari.
Trec una de les pocions de Wen i me la prenc, el mal de cap marxa un poc però encara em dona punxades.
Em quede sentada recolçant l'esquena a la columna quant recorde que hi havia algú parat mirant el paisatge, bé, supose que estava mirant el paisatge, qui seria? Crec que no la conec perquè si l'haguera conegut haguera vingut o m'haguera cridat.
Val, a veure, esperaré que passe del tot el mal de cap i continuaré caminant.

Camino tranquilament cap al castell un altre cop, amb el llibre sota el braç, quan veig a la Cass asseguda el terra, recolçant l'esquena en una de les columnes. Més endavant hi ha una noia més gran. Slytherin. Em sona de la Sala Comuna.

Dubto una estona si apropar-me o no, però al final decideixo acostar-me. Tampoc haig de fer res, al castell.

- Què fas, Cass? - Pregunto, deixant el llibre sobre unes de les columnes.

Ignoro totalment la nena aquella a qui vaig deixar inconscient. Trec un cigarret i l'encenc amb un gest de vareta. No feia molt que fumava, però a qui li importaria que ho fes?

Em vaig girar un moment en sentir els pasos d'algú més, i vaig desviar la mirada de nou cap al riu. Aquell de tercer, l'havia vist algun pic a la sala comuna. Vaig caure en que la noia devia de tenir un doloe de cap gens agradable, pero no vaig mostrar cap mena d'emoció, només vaig deixar anar el fum dels meus pulmons.

Alçe els ulls i veig al Percy parat davant meua.

- Estava passejant.- omitisc que estava passejant per damunt les columnes perquè associaria el mal de cap a algun cop, com feia de normal la gent.- Quant aleshores el meu cap ha començat a donar-me punxades, i a fer-me molt de mal. De vegades...quant estic al passadís, o passe la mirada per la vostra taula...

La mirada per la seua taula... espera...espera...per què quan passava la mirada per la seua taula em feia mal? Mai ho havia plantejat...i per què ara de nou em feia mal? Que...

- Quan mires la meva taula?- Repeteixo, arrufant les celles.

Que el cap li fa punxades, diu. Probablement és perquè està pirada, penso, però em callo. Després del pacte m'he controlat bastant.

- No estaràs insinuant que és culpa meva, no? - Pregunto, entretancant els ulls. No, si seria capaç de dir-me que és culpa meva.

La nena sospitava. En fi, hauria de desfer l'encanteri al sopar, al Gran Saló, on era tothom. Ara podria ser massa perillós.

Vaig alçar una cella en sentir el noi. No semblava slytherin. En fi... vaig fer una altra calada i vaig tancar els ulls. No valia la pena barallar-me de nou amb la nena, i menys davant de l'slytherin.

Un ultimatum del meu pare, el professor Nicholas Brennan, el Robb Greyjoy... Estava feta tot un embolic de sentiments.

Caminava pel pont mentre llegia, concentrada, el meu nou llibre de lectura de les tasses de te.

Una abella significa una trobada entre amics. Unes ales, noticies. Una àncora un viatge. I una aranya significa bona sort.

Aixeco la vista del llibre per no ensopegar i el veig. El Peeeercy *-*

-Hola, Percy!-saludo, contenta.

Aleshores em fixo en qui hi ha al seu costat. La Cassandra. Per que sempre ha d'estar amb ell?

- No t'estic culpant a tu Percy!- li dic.- Estat amb tu més cops i no m'ha fet mal.

Em fregue el cap amb els dits i tanque els ulls. I ara mateixa sols hi havia dos serps i el Percy no podia ser perquè havia estat amb ell altres cops i si aleshores no era el Percy això volia dir que...
M'alçe d'un bot i em mire la sly que hi ha parada a l'altra banda fumant.

- Has sigut tu!

Escolte que algú saluda el Percy i veig que és la Birdwhistle, ahà, molt divertit.

- Tus has fet l'encanteri!- li dic a la serp que fuma i m'és familiar, ahà, de que la conec?

- Hola, Katherine.- Comento, sense gaire entusiasme. Que no porti les cartes, siusplau, que no les porti.

Em quedo mirant com la Cass se'n va cap a la Slytherin dient que és culpa seva. Què fa? Quin encanteri? Se li'n va la pinça, t'ho dic en serio. Tant ella i la Moore, pel que sembla, no li fan gaire cas al sentit comú.

- Eps, quieta!- Dic, quan veig que s'apropa a la Slytherin que no recordo com es deia. No és bona idea, no, no ho és.

En serio, no és que m'importi, però és probable que si continua així acabi pont abaix.

Em giro, fulminant amb la mirada a la nena. Era tan senzill fer un encanteri no verbal... era tan senzill entrar dins la seva ment sense que se n'adonés i canviar l'encanteri...

-Jo què?- Li vaig dir, abans de fer una ultima calada al cigarret i deixar-lo caure. Després vaig deixar anar el fum a la seva cara.-Et donare un consell. No t'apropis a mi. I menys en dies com avui que no estic per bromes. Segueix-lo i tot t'anirà bé.

Trepitjo el cigarret quasi consumit i em giro per anar-me'n. He canviat l'encanteri de forma que seguira fent-li mal el cap encara que no hi sigui allà durant unes... 3hores. Després desapareixeria.

[Suuurto del.tema amb estil (?)]

El Percy m'agafa del braç parant-me. La serp ho nega tot i em llança el fum a la cara, clar que ho nega tot, és una serp, si alguna vegada veig a alguna serp acceptant alguna cosa li donare un premi.
Ignore el mal de cap i em gire mirant-la se que ha sigut ella, ho se.

- Em varen trobar al jardi inconscient enterrada en la neu, i al despertar-me em feia mal el cap i no recordava res.- li dic.- Des d'aquell dia cada cop que veig la teua taula o estic al passadis en hora punta em fa mal el cap...ella, fou ella! Estava bé fins que al vore-la a ella em feia mal el cap!

Vale, encara em feia mal el cap i ella havia marxat, però nose...podia haver fet alguna cosa, algun altre encanteri, si.
Segur...em gire i veig la Birdwhistle mirant el pont.

- Buenoooo.....Hola Birdwhistle.- m'obligue a fer un somriure.