Trobant-me amb qui no deuria.

Anava carregada amb els llibres que havia agafat l'altre dia per buscar com arreglar el reculatemps, ara ja sabia que el que necesitava estava a la conselleria, aixi que els que havia agafat no em servien de res. Em puge el tirant de la motxilla i pose bé els llibres.

- A veure...aquest...-mire el titol- Quinta estanteria, passadis 20.

Camine cap a aquestà secció, contant els passadissos, quan topete amb algú o amb algo, no me fixat, i jo i els llibres caien a terra, perfecte, esperava que no s'haguera trencat cap. Els comence a arreplegar, mirant que estiguen en bones condicions.

Sóc a la Biblioteca, desant alguns llibres nous, acabats d'arribar d'una subvenció de la Conselleria que ens ha permès fer diverses compres i reparacions. Faig un gest de vareta i els llibres es posen al seu lloc.

Ja sé que seria més fàcil donar-ho a la bibliotecària, madame Pince, i fer l'altra feina (que n'hi ha molta); però sempre m'ha agradat la biblioteca.

Llavors sento un estrèpit de llibres caient a terra, i no puc evitar treure el cap... per ennuegar-me. La Lily Bell, amb uns quants anys menys, com si hagués tornat del passat, està recollint els llibres que li acaben de caure.

- ... Lily? - dic, una mica tocat.

Aleshores escolte el nom de la mare, se perfectament qui és, oh, no, ell no, amb ell no em podia trobar, ens podia descobrir i tot s'aniria en orris! No...Cabell quedat quet per favor, un cop fes-me cas, no ens pot descobrir, no ens pot descobrir.
Continue replegant els llibres, com si no fora amb mi la cosa i alçe el cap.

- Com? Ho sent crec que t'has equivocat.- pose el meu millor somriure, no va a colar...la mare va estar eixint amb ell...argh, l'havia estat evitant, però...per què estava a la biblioteca a aquestes hores, eh? A les quatre de la vesprada, no deuria estar aci...deuria estar...dormint.

Pose bé els llibres i continue caminant, em va a seguir...sabia que era legerement, tanca la ment Rose, tanca la ment.

Em quedo sense respiració, quiet durant uns segons, mirant la noia. També és oclument, i es tanca en si mateixa amb força, tossuda. És exactament com la meva amiga; tant, que no puc creure'm que no sigui ella.

Respiro feixugament, durant uns segons, recordant que ja és la segona vegada que em passa. Faig una ganyota, molest; em nego a creure que són al·lucinacions de la dihidrocodona, i noto que alguna cosa no quadra. Aquesta gent no hauria de ser aquí...

- Qui ets tu...?

Se me queda mirant, no va a colar...no va a colar...Pose la meua cara més inocent.
Em pregunta com em dic...ehm...sabia ell com es deia l'avia? Si era aixi...doncs...

- Rachel, Rachel May.- li dic. Bé, si pot ser em donava classe, i si, pot ser veia que em deia Rose, però sols havia de mentir i dir que Rose no el utilitzava.- I tu ets...?

Se qui és, clarament, però bé, tu fes-te la tonta. Deixe el llibre a l'estanteria i mire on va el següent, passadis 24.

Sí, és clar, el nom, altra vegada, no em sona de res. Sospiro, molest, mirant la noia.

- Hauries de saber-ho, noia; sóc el teu professor de Defensa contra les Forces del Mal, i director de Hogwarts.

Me la miro de ben a prop; no aconsegueixo veure-hi res especial, però... és com la Lily. És exactament com la Lily.

- Ets família de la Lily Bell, per casualitat?

- Oh...-pose cara de disculpa.- Ho sent, no ho sabia. Encantada de coneixer-lo director.

No em coneixes ara, però esperat a d'aci uns anys que estaras fart d'escoltar el meu nom i el de la Juls.

- Lily Bell? És algú famós? Em sona haver escoltat el seu nom- dic.- No, no som familia, per?

Continue caminant carregant els llibres, lalala, no preguntes, lalalala, deixaaam.

Me la miro, cella alçada, preocupat. M'està mentint, és clar que m'està mentint. Ningú menteix prou bé per evitar que me n'adoni, i aquesta noia menteix. Però no entenc quina relació hi ha entre la criatura i la Lily.

- Acompanya'm, sisplau... i, per cert, coneixes una tal... Julie Jackson, crec que es deia? Saps on és?

Això ho penso arreglar d'una vegada i per totes.

- Que l'acompanye? Per què?- oh no, oh no, per favor, que algú em salve.- Julie Jackson? Una aixi rosa? Si, em sona d'haver-la vist per la sala comuna, si és la que va a Gryffindor, és clar.

Pose el llibre al lloc i mire el següent, en uns estants, em dirigisc cap alli.

- Per què vol que l'acompanye? No crec haver fet res malament...sols estic colocant llibres...

Joder, joder...per què em pasaven a mi aquestes coses? Eh, amb la mare, amb el director...quan es va trobar amb la Juls no va ser tan complicat, la va deixar marxar i a mi em volia fer que l'acompanyara? Per què jo?

- Oh, i tant, que ha fet una cosa malament, senyoreta... May - somric, divertit -; mentir al professorat va en contra de les normes, i tinc motius de pes per creure que sabia qui sóc abans de preguntar-m'ho, i que coneix la Lily Bell, i que també coneix la Julie Jackson, sigui quin sigui el seu nom real. Perquè, és clar, Rachel May també m'ha sonat a mentida.

Li somric, afablement, i li indico el camí cap al meu despatx. Trec la vareta i faig un gest ràpid, gràcil; una guineu surt de la punta de la vareta, platejada i brillant amb espurnes blanques i enlluernadores.

- Busca la Lily Bell i digues-li això: "Lily, necessito que vinguis urgentment a Hogwarts.". Després digues el mateix a la Sam Williams.

El patronus surt per la finestra, travessant el vidre com si res, i desapareix en la llunyania, mentre jo acompanyo la "petita Lily" al despatx.

Em mire el Bohr, joder...joder...perfecte.

- Crec no haver-li mentit.- li dic.- Però com vosté vuiga director.

Deixe els llibres damunt d'una taula i seguisc el director, oh no va cridar la mare, i la tieta Sam, oh no.
Comence a caminar, que no se te note, que no se te note. L'haviem fotut, ens havia descobert...ens havia descobert...No canvies cabell, no canvies.

[Tema tancat]