Oh no...oh no....que fas tu aci? Ehm...jo...^^'

- Oh, vinga Juls, ha d'haver una manera!

M'havia contat com li havia anat l'altre dia amb la seua mare i haviem estat comentant sobre això, la seua mare era...bé com la mare m'havia explicat, un poc borde i no donava molta conversa, però jo li havia dit que havia d'anar poc a poc. Era aixi per el que li ha passat, pot ser...

- Segur que trobes una manera, ja veuras.

I aleshores el veig, bé, l'escolte, seria impossible no reconeixer-lo, oh no...oh no...agafe el braç de la Juls i em pare al mig del passadis.

- Esta aci.

I es gira, em mire l'Ols i faig un somriure que més que un somriure és una mueca, em pose darrere la Juls.

- Dis-me que tu no el veus, dis-me que no és real i que no està aci.- veig que es va a moure.- Quedat completament queta.

-ROSE WOOD!!-crido. Per sort no hi ha ningú pels voltants, a part de la Julie.

Vaig cap on es i la trec (sense fer mal) de darrere de la Julie. Els meus cabells es tornen vermell, vermell pur, intens.

-COM SE T'ACUT FER UNA COSA AIXÍ?? COM SE T'HA POGUT ACUDIR???

1...2...3... Relaxa't Oliver...

- Ho....Hola, un que tal Rose? Oh, m'alegre de veure't...no?

Em comença a cridar i veig que el cabell se li posa roig, i el meu s'està començant a posar rosa xicle, ho veig, he vist una punta.

- QUE NO EM CRIDES!- li dic.- QUE NO EM CRIDES, VALE?

Argh, igual que el pare, per favor, però que aquest no sap parlar d'una altra manera? Que estem al passat no pot dir-me Wood.

- Que jo no he fet res malament! Estic ajudant la Juls, ella necesitava ajuda i jo he vingut a ajudar-la, tu faries el mateix pel Dan! I tu? Que se suposa que fas tu aci? Eh! Jo tinc un motiu i tu?- creue els braços mirant-lo. Se que se m'estan posant els ulls d'un color negre, ho se, al igual que li passa de vegades a la mare.

-M'ALEGRO DE VEURE'T???? TU CREUS QUE M'ALEGRO DE VEURE'T???

En realitat si m'alegrava de trobar-la, pero no al passat...

-QUE NO ET CRIDI?? PERO NO VEUS EN QUIN EMBULL T'HAS FICAT?

-Ei, Rose, a mi no m'hi fiquis!

-El reculatemps de la mama.-dic, aguantant-me les ganes de cridar.- has trencat el reculatemps de la mama. T'has anat al passat. Es que no veus en quin embull t'has ficat???

- Doncs jo crec que si que t'alegres....

I continua cridant, argh, no pot no cridar? No pot parlar amb tranquil·litat.

-Primer de tot QUE NO EM CRIDES!- li dic.- Tu Juls, calla, que no ajudes.

Com...com sap que el reculatemps...com...

- Com...tu...El...el reculatemps, ja, però el reculatemps el vaig a arreglar, estic arreglant-lo. No el vaig trencar...no...al arribar estava fosc, el duia en la mà i va caure, es que vaig sentir un soroll i em va fer botar, fent que el reculatemps caiguera, però s'arreglarà, tot anirà bé i la mare i el pare no es donaran compte.- note com el cabell comença a tindre també tons morats entre el rosa xicle- Espera...espera! Tu estas aci! Com has vingut?

-Per sort em vaig trobar amb la Kaylee abans que amb tu i em va explicar aixo del reculatemps. Si no aconseguim tornar al nostre tenps abans de que ela pares se n'adonin estem morts. Ho veus, no?

Tanco els ulls quan em demana com he vingut. M'ha gastat força energia l'encangeri, i la veritat es que estic una mica cansat. Els meus cabells passen molt poc a poc al seu estat, natural, a mesura jo em vaig tranquil.litzant.

-Amb un encanteri. Gens fàcil de fer, per cert, per poder tenir el temps just de venir i tornar amb el reculatemps. No comptava amb que se t'hagués trencat el de la mama.

- Ho veig, si, no fa falta que em poses més pressió.- li dic fent una mueca.- Et creus que no em vaig donar compte al arribar?- li somric.- Oh, clar, un encanteri, per suposat, ets el fill intel·ligent de la familia, doncs segur que trobes algun per fer-nos tornar, tenim totes les esperançes posades en tu Oliver.- dic imitant la veu del pare.

Me'l mire i veig que el cabell està tornant al seu color natural.

- Oh, vinga, ni tan sols m'has dit un: Rose! Estas viva! M'alegre de veure't! Ni una abraçada, sols cridar-me, no sigues com els pares, deixa'ls els crits a ells, eh. No sigues avariciós.- li dic donant-li un copet al muscle.

El meu cabell també torna a la normalitat, bé, més o menys encara tinc alguns flocs de color morat i altres tirant a roig clar, però ja no és rosa.

-Rose, no ho diguis, això. I no, no hi ha un encanteri així per anar al futur. L'encanteri esta pensat per a...- M'adono de que era ironia i tanco la boca. A la Rose li molesta molt que faci aixo, encara que ho faci sense adonar-me'n.- El papa no diu aquestes coses, no se que t'inventes.

Me la quedo mirant uns segons i sospiro. L'abraço fort.

-Tens rao, Rose. Persona'm, m'he deixat endur per la por de no poder tornar a casa... Em perdones? Estava preocupat per tu.

- Ja claar, jaaa.- li dic.- Els pares no diuen aquestes coses

Bé, però era el més lógic, jo era la que es posava sempre en embolics, la que sempre la montava i l'Ols era tan....perfecte, notes perfectes, expedient perfecte, bé quasi perfecte, algun cop l'havia convençut per fer-ne alguna, però tant poques que amb una mà hi havia suficient.

- Si jo m'alegre per tu, ets el futur de la familia ^^

Li corresponc l'abraçada amb força, en el fons m'agrada tindre'l aci.

- Es clar que et perdone tonto. Sols que, bé, et vaig deixar una carta, però no esperava que la rebreres tant prompte, em donava com a marxe un mes. Perquè em deixares temps abans de montar-la. I, no la cagues molt, el meu cognom és May, no Wood.

Em mire la Juls, no li havia contat a l'Olls que havia agafat ella el reculatemps, no feia falta, no volia posar-la en cap embolic, ja estava suficient preocupada.

- Dius que t'has trobat amb la Kay? L'has vist? Perquè jo estava buscant-la ahir i res, com si s'haguera esfumat.

- El meu cognom també sera May, doncs.

Em miro la Julie i ella se'm queda mirant, amb aquell toc de pasota de sempre.

-Tens unes idees de bomber, Julie.

-Ja ho sé, pero no em neguis que son divertides.

Posso els ulls en blanc i miro La Rose.

-Has cercat alguna cosa sobee el reculatemps? Jo anire demà a cercar alguna cosa. Tu, Julie... Espero que valgui la pena el que has muntat.

- A cada un els diem una cosa diferent, per la tieta Erin som americanes, i per l'Eileen Tyler soc australiana, és divertit.

Em mire la Juls somrient. Després em gire cap l'Ols, agafe la motxilla i trec una caixeta i d'aquesta el reculatemps.

- He vist tots els llibres que he pogut veure, he arreglat el reculatemps, es a dir l'he tornat a montar, i li he donat una volta per veure si anava enrere una hora i res, crec que lo molt que ha fet ha sigut moure'm uns metres més prop de la porta. He llegit el llibre aquell que utilitzava la mare per arreglar ho tot, res, un de la secció prohibida res, i altres que no recorde el nom. Sempre podem o buscar el de la Kay que deu seguir al bosc, o entrar a la conselleria i agafar-ne un altre. Recordes el que ens va explicar la mare? A aquella sala estranya. Podem aconseguir un altre de la conselleria i fer-lo passar per el de la mare, creus que notarà molt la diferència, eh?

Agafo la caixeta amb el reculatemps i me'l miro, mentre escolto el que em diu la rose. Puff, te mala pinta. No ho dic, per que la Rose sembla esperançada.

-Deixa'm ara a mi... A veure si trobo res.

Alço una cella.

-Res d'anar a la conselleria, Rose. Res d'anar al bosc prohibit. Queda clar?- Em giro i miro la Julie.- Queda clar?- Repeteixo.

Me les miro.

-Sou clavades a les vostres mares. A la conselleria cridareu més l'atenció que aqui. I a aquesta epoca hi han homes -llops encara al bosc prohibit. Recordes la Wendy? Res de bosc prohibit.

Em mire la caixeta, és l'Ols, pot ser troba una manera.

- Val, te'l quedes tu. Intenta no cagar-la molt més del que jo la he cagat, no et carregues la caixeta.- li dic somrient.

Claar, no anar a la conselleria, doncs ho sent però anava a anar, sabia per la mare que alli també hi havia una "biblioteca" o alguna cosa per l'estil, i en la conselleria hi havien reculatemps, pot ser estava el llibre on et deia com arreglar-ho i no perdia res, podia canviar el cabell i els ulls, es podia intentar, no anava a quedar-me queta sense fer res. No mentres l'Ols intentava arreglar el que nosaltres haviem provocat, veieu? Era massa bo germà.

- Anire al bosc, com si no haguera anat més d'un cop Ols!- li dic.- Ja se que hi ha homens llop, però anirem amb compte, no ens pots obligar a no fer res. No estem aci de vacances, em vingut a ajudar la mare de la Juls i fare tot el possible per ajudar-la i si anar al bosc a buscar el reculatemps ajuda, doncs ho fare i no em pots dir que no.

-La Julie que s'ocupi de la seva mare.- dic- Pero vosaltres NO aneu al bosc prohibit. Com aneu em cabrejare, de veritat. Res d'anar al bosc prohibit, no vull a la nostra epoca amb una de vosaltres mig ferida o convertida a home-llop. Ni parlar-ne!!

Me les miro ben serios.

-Si us plau, feu-me cas per alguna vegada... No vos apropeu a la conselleria...

El mire arrufant el nas.

- No em passaria res!- li dic.- Em arribat fins aci, ja som majors per cuidar-nos soles. Et puc prometre que no m'apropare al bosc si no és necesari, però no que no anire a la conselleria, perquè faria una promesa que no complire.

Jo ja tenia pensat el que anava a fer, i fer una visita a la conselleria en el passat era un d'ells.

- Tu preocupat de buscar a Hogwarts, que jo buscare a fora, i no em descobriran.

-Eh, a mi no m'arrufis el nas!- Li dic, en veure la cara que posa.

Veig que no canviara de idea. El papa sempre ha dit que aixo l'ha tret de la mama, tambe.

-Mira, farem un pacte.- Li dic.- Aniras sempre que m'avissis i jo vagi amb tu. D'acord? Em fas por tu sola per alla... O amb ella.- dic, senyalant la julie.

-Tan mala influència no soc, no?- demana, amb una cella alçada.

-Fet?- demano a la Rose, sense respondre a la Julie.

Li llançe una mala mirada quan diu allò sobre la Juls, no és una mala influència. No li ho pot dir això, és la meua millor amiga, per què sempre li tiraven la culpa a ella?

- No li ho digues això. La Juls també cuida de mi. Ens cuidem mutuament, com si forem un pack.

Hmm...jo volia anar a la conselleria sola, i veure la mama, em feia gracia saber com era de jove, hi havien fotos, però no es pot parlar amb una foto, però no sols per la meua, sino vore també la mare de la Juls, a casa no es parlava molt d'ella perquè a la mare sempre se li acabava trencant el que tenia a les mans i se li ixien les llagrimes, i el pare es quedava uns minuts en silenci. Tot i aixi havia esbrinat coses sobre les dues, i bé si, tenia curiositat.

- Et promet que si vaig al bosc t'avisare abans.- allargue la mà, omitisc la paraula conselleria, aixi si ho faig puc dir-li que jo no li vaig prometre res, se que no va a colar, però bé.- Val? No anire sola al bosc...no anirem soles.

Si veina l'Alice o la Kay ja no anavem tampoc soles, veritat?

- Espera...tu t'has vingut soles? Ho ha vingut el Dan amb tu?- li pregunte somrient.- Et pareix malament que jo acompanye la Juls, però no que tu obligues el Dan a vindre....

-A la conselleria tampoc, Rose.

Rodo els ulls. Es terrible, la Rose.

-Eh! Jo al Dan no l'he obligat, ja saps com es, de seguida li he dit el que pensava fer i s'hi va apuntar. Pero a diferencia de vosaltres, jo pensava que nomes estariem pocs minuts. No estar un mes!

Sospiro.

-I no em canviis el tema... En fi, estem en un gran embolic.

- Conselleria? Que conselleria? Ja clar, el Dan s'apuntat solet, va vinga si et mories de ganes de que vinguera, si t'encanta que haja vingut amb tu.- li done un copet al muscle.- Quant m'ho diras? Perquè em faries molt feliç, i jo no et deixaria eh, que a mi el Dan em cau genial.

Pose careta de nena que no ha trencat mai un plat i somric, se que ho odia, però a mi m'encanta.

- Va, vingaa, si se que amb el Dan aci ets més feliç, si és el Dan no pots no ser feliç!

Li dedico una mala mirada.

-Si es que no pots tenir un millor amic amb ploma, no m'estranya que les noies no se m'apropin, si la meva germana ja pensa així ..-dic, possant els ulls en blanc.

I després l'ataco a pessigolles. Com sempre. Sé que en realitat ho fa per fotre.

-Mira que ets lianteeeeeeee!!!!

- Eh, pobre Dan...i això de que no se t'apropen les noies cofcofcofs'espantencofcofcof- dic rient.- Et diria que pot ser és perquè ets massa guapo, però t'ho creuries i com que no, ets mooooolt lleig!

Aleshores comença a fer-me pesigolles.

- No...hahahha...par...para....paraaa, Oliveeeer!-comence a mourem intentant llevar-lo de damunt, però res, te massa força. De normal quan fa aço li puc tirar un coixi però no tinc cap a mà.- Ju...Juu...juuls, ahhahahahah, tirat...tirat damunt seeu, hahahahha, Oliveeeeer!

Sempre acabem igual, jo li ho solte, i ell m'ataca a pesigolles, un cop varem trencar un gerro de la mare, no ens va donar temps a arreglar-ho.

-Que s'espanten? Que soc molt lleig? Ara veuras!

Els meus cabells es van canviant a verd mentre faig pessigolles a la meva germana preferida. I esque sempre acabem igual. La Julie se'm tira a sobre i acabo fent-lis pessigolles a les dos.

-Això per la que heu muntaaaaaaat!!!

Somric i per fi deixo de fer-lis pessigolles.

- Llegi...gisim...- dic rient.- E...et tenen por, si.

El seu cabell es va fent verd, no m'estranyaria que el meu també, tenim els dos un bonic color gespa.

- Ataca Juls! At..at..ataca! hahahahha.

Finalment deia de fer-me pesigolles i puc respirar, m'agafe el costat encara rient.

- Ho acabaras admitint.- veig que ve de nou cap a mi.- No, no, no he dit res!

Em mire la Juls que també riu, i ric més, xoque la mà amb ella. En veritat es com si tots tres forem germans, bé, la Juls per mi ho és, però com si ho forem de sang, perquè la Juls ha estat molts cops a la meua casa, i es podria dir que em crescut tots junts.

- Bueno, ja...prou d'atacs per hui.

Pareixia que s'haguera oblidat de la conselleria i el bosc, molt millor.

Les abraço, a les tres. Me les estimo moltíssim, encara que em facin parar boig quan fan de les seves. Encara que siguin de dimensions bíbliques, com aquesta.

-D'acord. Vaig a la biblioteca a cercar alguna cosa per tornar... Intenteu nuntar-la molt més, si us plau.- Posso els ulls en blanc

Miro els passadissos i em miro l'hora.

-Ens veiem a l'hora de dinar...

- Uiiix!

Li torne l'abraçada amb força.

- Esta bé, sols cremarem el gran saló i destrossarem la casa de slytherin.- em posa mala cara.- Era bromaa!- li dic rient.- En el lloc de sempre ^^

Li dic adèu i me'l mire com marxa.

- Pot ser ens acaba ajudant.- li dic a la Juls.- M'alegre de vore'l aci, però no li ho digues que li ho he dit eh.- li dic somrient.

I continue caminant pel passadis en direcció al jardi.

[Tema tancat]