Tu, emm, tu qui ets? [Kaylee]

- Mordor! Fastigós, torna aquí, no em deixis sola, que com et perdis la liem encara més!

Corro pel llindar del bosc prohibit perseguint el petit kneazel, maleïnt-lo en veu baixa a estones. I llavors sento una veu que fa que totes les alarmes saltin dins meu. I el veig. Em mossego el llavi amb força. És el pare! La mare té raó, de fet, en dir que de jove era molt guapo, pel que veig... I el Mordor II se'n va corrents cap a ell. Té menjar, segur. És aquí on hi haurà el pare del Mordor II? El que sé segur és que aquí hi ha el meu pare. I això no és bo.

- Mo... - No, no! No li puc dir Mordor! -[color?seagreen]. Moc! Vine, va, deixa d'escapar-te![/color] - exclamo, sense atrevir-me a acostar-me gaire més al meu pare. Sóc una barreja d'ell i la meva mare, segur que li sona alguna cosa del meu físic... I això fa por. I ho he de recordar... Kaylee Wolf. Em dic Kaylee Wolf.

Respiro fons quan em saluda. Estic nerviosa, i a sobre el Mordor II se li ha acostat molt. Veig com el kneazel es posa a menjar, i m'obligo a somriure. No he de tenir un comportament extrany. "Tu respira fons, comporta't amb naturalitat i intenta dissimular que tens la boca gran. Tot anirà bé."

- Sí, sí, és meu... - m'apropo una mica, però només un parell de passos, mantenint una distància prudencial.

Pensa, Kaylee. Què faria una persona normal en una situació com aquesta? No es quedaria parada sense fer res, això segur que no, va, fes alguna cosa, i fes-la ja.

- E-em dic Kaylee... Tu com et dius?

"Jack Fox". Pare. Quan diu que el Mordor II s'assembla molt al seu m'encongeixo d'espatlles ràpidament.

- Tots els kneazels s'assemblen entre ells, no? - dic, en sentir com ell també ho pensa.

I veig com, dins el cap del meu pare, els pensaments van succeint-se a poc a poc, intentant connectar la meva cara amb algú que conegui ell. Quan per fi ho exterioritza, preguntant si em coneix d'alguna cosa. Jo faig que no amb el cap de seguida.

- No crec que em coneguis, sóc... Sóc nova... I... Vinc de lluny, de molt lluny. Els meus pares m'han portat aquí perquè han anat a... Un pais llunyà a cuidar dracs, i no podien portar-me amb ells perquè he d'estudiar.

Al menys he aconseguit desviar la seva atenció de mi i centrar-la en un altre tema. La seva emoció és gairebé palpable quan lo parlo de dracs. Comença a dir coses i he de reprimir un somriure en veure que tampoc ha canviat tant en aquest tema.

- Sí... Crec que ara mateix estan a Rumania, però després volen anar a una reserva que hi ha al Congo... - invento, recordant que ell i la mama van fer un viatge així fa un parell d'anys i en van tornar encantats -. I... I després crec que tenien planejat anar-se'n a Argentina, es veu que hi ha una reserva nova de dracs per allà, hi estan criant una raça autòctona o alguna cosa així... - val, ha sonat prou convincent.

Merda, merda, merda. Puc sentir com va associant a poc a poc el meu aspecte amb el de la mare. No, per favor, no pot estar-me passant això... No a mi... Què he fet per merèixer aquesta situació? A part de viatjar al passat sense permís amb un reculatemps robat, vull dir. Val, potser sí que m'ho he buscat.

- No, no em sona. Per res. Alice Lumegod, dius? No... - fer-se la tonta era una opció que semblava vàlida al principi, i ara m'adono de que potser ha estat ridícula i tot. Però ara toca desviar el tema de conversa. Dracs, dracs, dracs -. Oh, doncs molta sort, segur que faries una feina genial... Perquè... Perquè sembla que tens bona mà amb els animals - dic, assenyalant el Mordor II.

Torno a negar amb el cap quan repeteix el nom de la mare, com indicant-li que no tinc ni idea de qui és.

- No, no em sona...

Escolto les seves paraules, encara que sé de sobres que li agraden els kneazels. Si casa nostra sembla una maleïda granja, està plena d'animals... Somric, i m'ajupo. Només amb aquest gest meu, el Mordor II ve corrents cap a mi. Somric, agafant-lo en braços.

- És que el tinc des de que va néixer... - explico, aguantant-me el riure, fent-li un petó al cap al Mordor II.

Totes les alarmes salten dins meu altra vegada. Merda, el pare no para de pensar en com m'assemblo a la mare. Merda, merda i més merda. Abraço amb força el Mordor II, però llavors... Llavors apareix el seu pare també.

- Quin kneazel més maco! - dic, referint-me al Mordor que acaba d'aparèixer.

Agafo amb força el meu kneazel, que ha alçat la vista en veure el seu pare i l'observa, amb deteniment.