Lupus domesticatio

Vaig entrar al Cap de Senglar mirant al meu voltant, desitjant que no m'hagués vist ningú. Era un antro, un local de mala mort, i normalment els alumnes de Hogwarts ni s'hi acostaven. Però allà segur que nos ens sentiria ningú que ens conegués

Em vaig asseure en un taula llefiscosai vaig penjar la bossa a la cadira.

- Porti'm una aigua e roses i un batut de bescuit, siusplau - li vaig demanar al cambrer- Amb dues canyetes, siusplau, res de gots - vaig afegir recordant l'estat dels gots en aquell local.

Quan la porta es va tornar a obrir estava netejant la taula amb un mocador de paper.

Surto del passadís que donava a Ducsdemel i agafo un caramel de pas. Necessito coses dolces, o alguna cosa que em distregui. Avui em prendré una poció que em farà insoportable, i no vull ni pensar en les reaccions dels meus amics, o de la Nymeria quan m'hagi... posseit? Bé, sigui el que sigui. Vaig cap al Cap de Senglar de mala gana, ja que no m'agrada molt aquell lloc, però bé...

Obro la porta i veig a la Georgia netejant la taula. Vaig cap a ella, somrient.

-Holaaaa!

- Hola! - la saludo amb alegria, però abans que s'assegui a la cadira, 'engrapo pel braç-. Espera, que no vull que agafis puces... especialment en els dies que venen ara, eh?

li faig una abraçada i netejo la seva cadira. Me la miro. Segueix llardosa. Em trec un mocador i li poso a sobre.

- Ara, seu. T'he demanat un batut de bescuit. T'agrada, oi?

Estava contenta de veure-la. Portava uns dies que només feia que entrenar i veure records amb la Lily i la Sam.

- Com estàs? Com han anat, aquests dies?

Posso els ulls en blanc quan diu allò de les puces. Té raó, aqui podria haver-hi de tot. Somric quan em demana per com estic. M'agrada, la Georgia, la trobava a faltar.

-Estic bé... han estat horrorosos, final de curs. El professor Brennan m'ha suspés Transfiguració per nosequin problema amb un sly que se'm va anar la vareta, però bha, la recuperaré segur...

Moc les cames endevant i endarrere.

-I tu? Com t'ha anat al teu nou treball?

Somric quan parla de l'escola i de les assignatures. Em recorda de vegades a l'Agatha.

- Centra't en les assignatures, Wen. Sé que no semblen gaire importants quan ha passat... tot el que ha passat, però et serviran de molt en el futur. Si necessites que t'ajudi en res, m'ho dius, i fem classes particulars, si cal.

Em pregunta pels meus primers dies.

- Béeeee, interessant el primer dia, la resta una mica repetitius, molt d'entrenament, molta investigací, molta paperassa, molts informes i poca acció. Però tot vindrà suposo. I un amica incòmode amb les companyes... Bé, la Lily m'ha acceptat de seguida, però la Sam... m'està sent difícil.

-Ja, ja ho sé... me les prenc en sèrio. És ell, que es creu que per un inconvenient pot suspendre'm... però bha, la puc recuperar.

Faig una ganyota quan diu allò de la Sam.

-Ja, bueno... suposo que no li deu ser facil tornar després de tot el que li ha passat... no tothom és molt fort. Jo encara no entenc com la Lily es te en peu...

Penso en tot en el que ha passat. És horrible, i mai ningú hauria de passar res del que jo he passat. Ni pensar del que han passat elles.

-No els hi tinguis en compte...

Em diu que no els ho tingui en compte.

- No, i ara, al contrari, si crec que són súpervalentes i que ho estan portant admirablement bé, sobretot la Lily, que encara pot confiar en els altres, tot i que és veritat que ara està una mica més... retreta, portser. La Sam, en canvi... no li tinc en compte, però és que m'agradaria fer que confiés en mi, tot i que no sé com...

El cambrer ens porta les begudes i li dono a la Wen una canyeta per veure.

- Bé, suposo que ja saps per què t'he dit de veure'ns... - dic trient de la bossa quatre ampolletes amb un líquid blau a dins.

Agafo el meu batut i en bec una mica amb la canyeta que em dona. Està bo, potser aquest lloc no està tan malament... si ens ho poguessin dur a un altre lloc, ja estaria.

-Si...- dic, mirant les ampolletes.- Fa un efecte inmediat...? Me'ls he de prendre fins la lluna plena?

Em miro l'ampolleta... blava...

-Quina poció és...?

Em pregunta per la poció.

- Es diu lupos domesticatio. No te l'has de prendre fins el primer dia que hagi de ser lluna plena. Una quan surti el sol i una quan es pongui el sol. Els quatre dies de lluna plena.

Faig un glop de la meva beguda i li passo les quatre ampolletes i quatre més.

- Ara, quan sigui llop, seràs conscient de tot el que fas, i el podràs controlar com si fossis tu. Aquest és el pro, i ja saps la contra: durant el dia, tu... no seràs exactament tu, perquè el llop dominarà els teus actes amb l'instint d'una bèstia. Estaria bé que diguessis a algun amic que et vigili durant el dia, perquè si et deixen sola, potser fas alguna cosa de la que després et penedeixes.

Agafo les ampolles que em dona i em miro el liquid blau. Quatre dies, pel matí i pel nit. D'acord...

-Ok...- Sospiro, sento que em fan rum rum l'estòmac.

A la Georgia semblava que li anava bé, i saber que fa el llop em deixara ben tranquila... A canvi d'aixo...

Valia la pena...

-Ei, Georgia, moltes gràcies...

- De res, dona, per això estem, no? Ens hem d'ajudar, ja hi ha prou gent que ens vol mal...

M'acabo el contingut de la copa.

- Igualment, miraré de passar-me el segon o el tercer dia de lluna plena per Hogwarts, a veure com estàs. Aviso que jo també estaré en el meus dies, així que potser l'únic que ens dediquem seran insults.

Vaig riure una mica.

- De tota manera, anirà bé probar-ho.

Faig que si amb el cap.

-Em sera estrany ser llop. Tinc alguns records de la Nymeria, però de moment mai... Bé, he sabut que fwia, i crec que he matat algun conill o alguna cosa així.

Ric quan diu que ens insultarem.

-Bé, però en el fons sabrem que ens estimem molt en realitat. Eh? - li faig l'ullet.

- Sí, no pateixis, però jo sé com va, no ens ho tindrem en compte. De totes maneres, com ja saps, ara em controlo molt més que abans. A tu en canvi, otser t'aconselleria que no anessis a classes... o que et fessin prendre uns tranquil·litzants amb el suc de taronja i et tinguin ben grogui, perquè la pots liar ben liada, t'ho dic per experiència.

Vaig mirar el rellotge.

- Em sap greu, Wen, sé que tens la tarda lliure, però a la Conselleria són una mica massa estrictes... Tan de bo pogués tornar a estudiar. Ara em temo que hauré de marxar, per això.


Li faig un somriure.

- Ens veiem passat Nadal. Passa-t'ho molt bé a la festa de Hogwarts i que tinguis molts regalets!