Congelació a les primeres nevades.

Entro a l'infermeria amb la Caddy a la meva esquena, encara freda i amb alguns flocs de neu pels cabells.

-Madame Pomfreeeeeeeeeeeeeeeeeey!- crido.- Madame Pomfreeeeeeeeeeeeey!

De seguida apareix, i en veure a qui porto a l'esquena roda els ulls i me l'agafa amb compte.

-Està gelada! On era?

-Al mig del jardí, la neu li queia al damunt, deu fer ja com quinze minuts que estàva inconscient a la neu, no se que li ha passat...

-A saber. La senyoreta Konstantaras no va per la vida vigilant molt, precissament.

-No, en això té raó...

Em miro com la tapa, li seca una mica els cabells i li possa una petita estufa muggle a un costat perquè entri en calor. Jo m'assec al costat del llit i espero, en silenci.

De repent desperte i el primer que faig es estornudar, a veure jo....espera, que..

- Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah!- em pose les mans al cap.- Pareu-hooo! Pareu-hooooooooo!- em fa molt mal el cap, molt mal, molt, per què...jo...jo...estava...al jardi? Si, no? Al jardi, fa fred, fa freeeed i fa moooooooooolt de maaaaaaaal.- Feu que pare, feu que pare!

Que ha passat? Jo estava al jardi, i he pujat a l'arbre, he caigut? I el Penjat? Estava al meu gorro...jo, jo...que faig a la infermeria?

- No pot parar? No pot parar?!?!

M'aixeco de cop quan crida, espantada, i veig com Madame Pomfrey es tapa les orelles.

-Senyoreta Konstantaras! No exageri! Sempre igual!... Que va estar fent per acabar inconscient enmig de la neu? Sap com de perillós és el que ha fet?

-Caddy... m'has espantat, no cridis, aniré a per una pastilla...

Vaig fins a l'armariet i li dono a Madame Pomfrey perquè m'asseguri que he agafat la que toca. Madame Pomfrey assenteix i se'n va, i jo li dono la pastilla i un got d'aigua a la Caddy.

-Què t'ha passat?

- No exagere!- li dic mirant-la.- No exagere!

Agafe la pastilla i me la prenc, em mire l'Ann, que...que faig jo a la infermeria?

- Ann? Que faig jo aci? Com...estava al jardi, però no nevava, i crec que he pujat a l'arbre i el Penjat? On està el Penjat? Has vist el Penjat? El Penjat estava amb mi!- dic mirant l'Ann. He caigut? No recorde haver caigut...No...Per què em feia tant de mal el cap? Que...?- Que faig aci? Jo estava al jardi, passejant amb el Penjat i...i...

Com he arribat fins aci?

-T'hi he portat jo. Estaves congelada enmig del jardí, tot nevat al voltant de neu. Devia de fer uns quinze minuts que t'estaves congelant, Caddy...

Escolto el que diu, a mitges, perquè un comentari em fa possar-me els pèls de punta.

-Vas pujar a un arbre? Segur que ha estat això, Caddy! T'ho vaig dir! No pugis als arbres, et faràs mal! Mira que ha passat...

Faig un sospir de frustració.

-El cop que t'has donat en caure ha fet que tinguis records borrossos i el mal de cap que tens. Quadra tot.

Li posso una mà al front i me la miro, preocupada.

-Et segueix fent mal el cap?

- Però és a dir, jo recorde estar al terra, i de repent en una rama, però no pujar, he pujat? No recorde haver pujat! Congelada? Al jardi? Molta neu? Però si quan jo passejava no estava nevant.

Veig la enfermeria, agafe una manta i em tape, tinc la roba seca, la deu haver secat, però fa freed, m'aprope a la estufa i em tape.

- Però el cap...és com...- li senyale la part esquerra.- Fa mal ahi, ahi més que cap. Però l'has vist? El Penjat no pot estar fora, no soporta les baixes temperatures!- dic preocupada, no pot estar fora si neva!- L'has vist? L'has vist?

Em mire l'Ann, pareix preocupada, li done una abraçada.

- Gràcies Ann.

-Si el que vol és saltar-se la classe de transfiguració que te demà a primera hora amb el professor Brennan em sap greu però no cola!- S'escolta a Madame Pomfrey.

-Madame Pomfrey, crec que va de veritat, s'ha caigut d'un arbre, el cop li deu haver provocat un daltabaix, una conmoció o alguna cosa parescuda. El millor seria que es quedés aqui durant un dia sencer.

La infermera se'm queda mirant malament, com quan parlo més del que hauria de parlar. Em callo i baixo la mirada, mentre madame Pomfrey torna a desapareixer.

-El Penjat és el teu ratpanat, oi? No hi era, quan jo hi he arribat, però és un animal molt llest, segur que és a l'habitació dormint una estoneta.

- Com si em fera falta vindre a la infermeria per saltar-me classes.- dic, més per mi que per ella, però és veritat, no em fa falta vindre a la infermeria, sols no anar a classe. Lógic. Em pose la mà a la cara i veig que tinc sang on està el nas, ala..sang...- No, no el Penjat mai em deixa sola.- li dic.- Fa unes setmanes em vaig tallar i va marxar a buscar la Wen, i després de seguida va tornar amb mi.- li dic.- No te sentit, ell no em deixaria al terra, haguera anat a buscar algú i haguera tornat de seguida.

Perque era el que feia, al igual que la Mort, si em pasava algo, buscaven algú.

-Doncs potser al veure que t'has caigut ha anat a cercar a la Wen però no l'ha trobat encara. Ultimament esta bastant estranya, M'ha dit el Jack.

M'adono de que em relaciono millor amb gent més petita que jo. Que estrany, en troria hauria de ser a l'inrevés, no?

- Potser apareix d'aqui res la Wen preocupada amb el Penjat penjat del seu cap.-li somric.- I hem tingutla sort de que t'he trobat jo abans!

Que la Wen estava estranya? Que...? Aaaaaaaaah, la lluna, Cass idiota. La...la lluna! La....l'això! Segur que Bam-Bam m'ho enviava prompte, segur.

- Doncs nose, jo veig la Wen com sempre.- dic llevant importància.

Ja tinc menys mal de cap, i ja no fa tant de fred. Jo vuic marxar a buscar la Wen i el Penjat, i la Mort i...aleshores mire la polsera, s'esta aclarint, oh, oh, oh, no m'havia recordat d'ella, l'haurien notat? Esperava que no, nose, tampoc havia sigut tant, no, no crec.

- Pot ser...pot ser, aleshores ja puc marxar? No m'agrada la infermeria, i ja no em fa mal el cap i no fa fred i em trobe millor.- lalalalalalallala.- Puuc? Et promet que em posare dins el llit i no fareee reeees en tota la nit.- li dic somrient, era veritat, volia anar al llit, però agafaria menjar abaans, tinc fam.- Si no et fies, li dius a algú que em vigile ^^