Volaaaaaaar, volaaaaar!

Arribe al camp, jo vuic volar, jo vuic volar, jo vuic volar, jo vuic volar, jo vuic. Però no tinc granera.
Al arribar, però veig un xic entrenant al camp, veig que es dels nostres va de roig, i monta en una granera alucinant! Que granera tan alucinant!
I li ho he de dir, puge a la grada més propera on esta ell.

- Disculpa, saps que tens una granera alucinat!- dic somrient.- Tu saps on puc agafar alguna granera? Es que encara no tinc cap, perquè als de primer no ens deixen dur però jo vuic volar.

Dóno unes quantes voltes pel cel, tranquil·lament, i després em deixo caure en un picat cap al terra. Si una cosa se'm dóna bé, això és el quidditch, i tant. Faig una finta de Wronski i un tirabuixó interior mentre volo a tota velocitat cap al cèrcol central, a través del qual passo dues o tres vegades. I quan passo a prop de la graderia est veig un noi amb corbata vermella que em mira, amb la boca oberta, i exclama que la meva granera és [i]al·lucinant[/i[] i em pregunta si sé d'on treure escombres.

- És clar, sóc el capità de l'equip per algun motiu, no? - dic, divertit -. Au, baixa al camp i te'n deixo una!

- Oooooh!

Baixe els escalons de la grada corrent fins arribar al seu costat, mirant el camp.

- Uau! Això que has fet al baixar i després fer la cosa aquella, era molt guay! Ets el capità? Que passadaaaaaaa!

I m'ha dit que em deixarà una granera, el mire alucinant.

- Deu ser molt guay jugar a quidditch! La meua germana també esta a l'equip!

El vaig seguint fins un armari on hi ha de tot.

- Oooh!

- La teva germana? Ets el germà de la Wendy, de la Cassandra o de la Cathy? - dic, alçant una cella mentre anem cap a l'armari de les escombres i en trec una de vella que encara li servirà prou bé -. Aquesta crec que t'anirà bé. Ja has volat abans, suposo...?

Me'l quedo mirant, amb una cella alçada. Hauré d'anar amb compte, no vull que es faci mal i me'n culpin.

- Oh, de la Wendy, soc el Jack Moore.- dic somrient.- Si, si he volat amb la Wengi, però sol no.

Agafe la granera i me la mire somrient, com mola! Pase una cama i em puge. La granera s'enlaira un poc, però no caic.

- Que passada! I no he caigut! Oh, oh, vaig a donar una volta!

I abans que el....encara no se el seu nom, diga res, done una volta a la granera i isc volant cap als cercols.

- Que passada!

Abans que me n'hagi pogut adonar ja és dalt de l'escombra i vola cap als cèrcols. Crido, m'exclamo i m'enfilo a la meva, sortint a tota velocitat cap a ell. Quan m'adono, però, que es manté bé sobre l'escombra i que la controla bé, em mantinc a un parell de metres darrere seu, parlant-li per ajudar-lo.

- Veig que ja saps com funciona... intenta volar cap amunt, ara, totalment en vertical, aviam com ho fas - dic, ja més tranquil, veient que la domina bé; d'acord, no m'esperava que algú que mai ha dirigit una escombra aconseguís fer-ho tan bé.

Em gire i mire el xic.

- Com et dius per cert?

Em diu que vole en vertical, i ho faig com ell em diu, cap amunt, cap amunt i quan ja veig que estic molt cap amunt done una tombarella a l'aire, que passada, i no he caigut! I baixe de nou al seu costat.

- Has vist? Que passada, no he caigut! Que més? Que més? Coses guays.

Dic donant una altra tombarella.

- Jo sóc en Michael, Michael Underwood, però em pots dir Mike - dic; aleshores observo com fa una pirueta i somric.

Quan em demana més, com que ja m'ho espero, em deixo caure en picat fins a l'armari de les escombres després de dir-li que s'esperi al Jack, i en torno de seguida amb una bomba de les que fem servir per entrenar.

- Eh, Jack! Agafa-la i llança al cèrcol! - li dic, llançant-li la bomba amb força.

- Encantat.- li dic somrient.

Aleshores baixa a l'armariet i em llança una bomba l'agafe i em mire el Mike, em diu que la tire al cercol. Vole cap a ell i quant estic a una bona distància, ni prop, ni a l'altra punta del camp, tire als cercols i faig que passe pel més gran, sense tocar-lo.

- Uooooo! Que guaaaay! Has vist? No ha tocat el cercle!

Baixe i replegue la bomba i torne al seu costat, me'l mire somrient.

Agafa la bomba i la llança amb unes ganes i una precisió que em deixa de pedra durant uns segons. No, ningú s'espera que un nano de primer que amb prou feines ha pujat abans a una escombra sigui capaç de fer verticals i parabòlics i tingui la punteria necessària per colar-la al cèrcol des de més de quinze metres.

- Déu-meu-senyor - murmuro, esbufegant -. Jack, acabes de fer un gol que la teva pròpia germana s'hauria de pensar dues vegades... Vull que t'incorporis a l'equip. Jo et puc entrenar, i t'entrenaré, però tu t'has d'incorporar a l'equip...

Em mire el Mike que em mire amb cara d'alucinat. I em diu que estic a l'equip! O.O

- A...a...l'equip? Jo? Podre jugar a quidditch?- dic flipant.- Però no deien que els de pri...Uaaaaaaaaaaaaa! Que guaaaaaaaaaaaaaaaay!- dic donant una tombarella en la granera emocionat.- I jugare als partits? Que passadaaaaa! Gràcies! Gràcies!- dic somrient.

I jo que venia a volar i m'han agafat a l'equip! Que passada!