I'm on the highway to hell!!!!

-I'm on my way to the promised land
I'm on the highway to hell!!!

Anava cantant per els passadissos, amb el Nyan al costat, contenta, perquè ja anava millorant en allò de nedar, quasi flotava jo sola! Com anava al meu rotllo, en un moment de la cançó vaig aixecar els braços i em vaig donar contra un noi. Vaig fer dues pases enrere pel cop.

-Oix, perdona...

I llavors em vaig adonar de que era una serp. Vaig girar una mica el cap cap a un costat. Creia que no hi havien serps... Potser tornaven ara...

Vaig caminant tranquil·lament, pels passadissos, pensant en un dibuix que no m'ha acabat de sortir bé i en maneres de millorar-lo, quan una nena xoca contra mi, distreta, i gairebé em fa caure a terra.

- Eh, criatura, vigila per on vas! - i llavors veig que és Gryffindor -. Tan cregut us ho teniu, els lleonets, que us penseu que sou els reis de la selva i que podeu fer el que volgueu?

Per què tothom té aquesta mania de dir-me criatura? Faré tercer! No soc cap criatura!

-Però de que vas?!!- li dic, ofesa. Ho admeto, no fa falta que em burxin molt per que piqui -. Només anava cantant, tampoc és per a tant. I que sigui de Gryffindor no té res a veure!! Després som nosaltres, que no podem veure més enllà dels colors de la corbata!

Vaig deixar anar un sospir, satisfeta. Serpotes...

- A mi no em cridis, nena estúpida! - m'exclamo, quan veig que de cop s'ha posat tan nerviosa i s'ha esverat tant -. Ets tu la que no mires per on vas quan camines! A mi m'és igual, canta el que vulguis, però vigila més on fiques els peus o la pròxima vegada xocaràs contra algú menys simpàtic!

La fulmino amb la mirada, molest. Com s'atreveix a cridar-me?

Creuo els braços, fulminant-lo jo també amb la mirada.

-No t'estava cridant. I no soc cap nena i no soc cap estúpida! Ja t'he dit que em perdonis, què més vols?!

Perquè sempre han de ser tan arrogants? Tan creguts... com si jo hagués volgut xocar-me amb ell. El que hi ha que soportar!

- Què més vull? - noto que em tremola lleugerament el pols, de ràbia -. Doncs que aprenguis a caminar sense xocar amb la gent, que sembla que ho facis a propòsit!

Remeno el cap, deixant de mirar-la. Per què sempre hi ha d'haver gent tan inútil, al món?

-Què no ho he fet a posta, coi!

Perquè li costa tant d'entendre? Ell tampoc m'ha vist a mi, així que té part de culpa. I què jo sap, l'única que ha demanat disculpes soc jo.

-De veritat tant costa entendre-ho? Ja t'he demanat disculpes, doncs ja està...

El Nyan mirava al noi amb els cabells eriçats. Vaig agafar-lo per evitar que se li llancés al damunt, era l'únic que em faltava.

Esbufego, molest, i remeno el cap.

- Val, val... deixem-ho estar, ja està... - murmuro, mentre rebusco a les meves butxaques i en trec un xiclet -. Però la pròxima vegada vés amb compte: si hagués estat un nen de primer, més petit, em podries haver fet mal.

-Au, va, tampoc hi ha per a tant.- Somric.

Me'l quedo mirant uns segons. No em sona de res.

-Com et dius?- li demano. Per ficar-lo a la llista de Slytherins del meu cap. Potser ara tornen tots d'haver-se anat abans per lo del Fortin, i qui sap. Potser algú és com la Nyx... Ja, no m'ho crec ni jo.

- Ara t'importa el meu nom? - ric, divertit -. Alex, Alex McQueen. I tu?

Me la quedo mirant, encuriosit. Ja és una nena ben divertida: té pinta de ser molt eixelebrada.

- Acabes de fer segon, no? - dic, amb la vaga sensació que ja la tinc vista -. Ets aquella que sempre va amb l'altra Gryffindor i la Hufflepuff amb el gos guia. Quina colla...

-Wendy. Wendy Moore.

Veig com ell em mira, i me'l quedo mirant jo també.

-Sí, la Cass i la Rue... Quina colla? A què et refereixes?- demano, possant-me a la defensiva.

No m'agrada que ningú digui res de la Cass o de la Rue.

- Doncs que sou un grupet ben divertit, això vull dir. No sou vosaltres les que sempre esteu fent trapelleries com... pintar de colors els passadissos i fer explotar petards?

Ric, divertit, mirant la nena, que s'ha posat a la defensiva.

Me'l quedo mirant mentre parla, i poc a poc em vaig relaxant i somric.

-Sí, som nosaltres.

De cop em sento orgullosa. Gent que no conec si que sap de les meves accions, això vol dir que estic anant bé en això de liarla. I ell no sembla enfadat com semblen tots els Slys en veure el que fem... a ell sembla que li diverteix.

-S'allibera estres, fent coses prohibides.

M'encongeixo d'espatlles, tranquil.

- No ho sé, jo no m'estresso gaire sovint - ric, content -. Però sí que és cert que fer coses prohibides és divertit.

Me la quedo mirant, amb un somriure.

- Au, i ara vés-te'n abans que se m'acabi el moment simpàtic...

Deixo el Nyan al terra, ara que sembla més tranquil. Em miro el noi i li somric.

-Saps? Hauries de tractar d'allargar els teus moments simpàtics. Fins i tot sembles un tio legal.

Em miro el Nyan, somrient.

-Nyan, anem a la biblioteca a cercar allò de la Cass, et sembla?

El Nyan miola i comença a caminar. Jo vaig amb ell i li faig adéu amb la mà al McQueen.

-Fins una altra, McQueen!

[Surto del tema]

Em quedo una mica perplex pel que em diu d'allargar els moments simpàtics. La veritat és que no són tan freqüents com molts voldrien, almenys no amb la gent desconeguda.

- Adéu, Moore...

[Surto del tema]