Petaaaaaards *_________*

- Waaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!

Corria feliç pels carrers de Hogsmeade mentre la gent em mirava amb cara estranya. No m'importava. L'Allie m'havia donat permís per escapar-me una estoneta a Hogsmeade... Bé, el seu tigre m'havia donat permís. Same thing n.n

Vaig arribar a Zonko's en pocs minuts. Somrient, vaig entrar.

- Holaaa!

Estava acabant d'arreglar unes prestageries quant vaig sentir una veu que saludava, al girar-me vaig vore a un nen que es mirava la tenda amb cara d'alucinat, deuria de tindre uns dotze o tal vegada tretze anys.

- Hola, benvingut a Zonko's, palau de les bromes i del bon humor, deixa enrere el mal rollo i somriu!- vaig dir somrient.- Que necesites alguna producte en concret? Una visita per la tenda?

Em vaig mirar el nen, em sonava haver-lo vist amb algú, vaig mirar-li l'escut de l'uniforme, Ravenclaw, ja se de que me sonava.

- Tu ets el germà de l'Allie, oi?

- Waaaaa com ho saps? O.O - vaig preguntar al·lucinat - Sí, sóc l'Eddie Lovegood! Encantat. - vaig dir fent un botet.

Em vaig mirar la botiga pensatiu.

- Doncs vull petards. Pirotècnia, molta pirotècnia. He estat estalviant, saps? - vaig dir - Tinc molts diners, i vull animar a la gent de Hogwards amb un castell de focs. La meva germana i els seus amics estan una mica desanimats, amb tot el que ha passat... I vull fer-los veure que podem amb ells! Oi que podem? Oi que sí?

Vaig somriure.

- Què em recomanaries? n.n

- Ho he endevinat.- vaig dir rient.

Aquell nen era alucinant! L'hiperactivitat en persona. I tenia bon gust en quant al tema pirotecnic.

- Aixi que has estat estalviant? Doncs segur que tens per als bons petards, que si és per animar a Hogwarts fara falta això i més. I tant que podem! Qui diga el contrari es menteix.- vaig dir-li.- Vine doncs, et mostrare els que més soroll fan de tot el mercat.

Vaig fer que em seguira fins la part on estaven els explosius.

- Aqui tens els millors i els que més soroll fan.- vaig senyalar-li els prestatges de l'esquerra.- I aquestos, castells de colors.

El vaig seguir, content. Aquell noi ja em queia bé.

- Oooooh! Els de colors molen molt, molt! - vaig exclamar - d'aquests en vull. I també en vull uns quants de soroll. ooooh! - vaig dir, quan se'm va acudir una idea - Un cop en una botiga vaig veure uns petards de colors que s'adaptaven a l'oïda de cada persona. Aquests molarien molt, perquè conec gent que no li agrada molt el soroll! - vaig dir, pensant en l'Erin i la Rue - Que en té, d'aquests?

Vaig fer un botet, feliç. Em sentia com l'Allie, quan parlava així de la pirotècnia. Ja era un home gran! ^^

- Per suposat.

Vaig agafar una escala per pujar al prestatge de dalt, que és on estaven aquells que volia.

- A vore, crec que són aquestos.- vaig llevar la pols amb la vareta, no hi havia molta gent que comprara aquests en concret.- Si.

Vaig posar-los dins d'una cistella.

- I dius que vols dels de color? Doncs...- vaig agafar unes caixes, deixant-les a terra i traient unes de darrere.- Aquestos són especials, no són els tipics de colors, no. Quant exploten deixen una ratlla de color al cel, marxa ens uns tres minuts, i són bons per deixar un missatge, però has de comptar el temps.

- Uooooooh! Aquests molen! - vaig exclamar.

Hmm. vale, doncs aquests, els de colors, i...

- Ah! Sí! Saps què he pensat que seria molt maco? Bengales! que cada persona onegés una bengala. És com molt solemne, no trobes? no? - vaig dir somrient - Crec que amb tres-centes mini bengales farem. Quant costa, de moment, tot això? n.n

- Bengales...

Volia 300 bengales? Vale...que quant costava tot, no? Vaig agafar dues caixes de bengales.

- Aqui hi han 400, et va bé, oi? Doncs si ja ho tens tot, anem a la caixa i calculare, el preu.

Vaig anar cap a la caixa i vaig sumar el preu de cada producte.

-Doncs...a veure...- una caixa gran de coets...12 G I 2 S, més dos caixes de bengales, cada una valia 8G, per tant 16...per ara 28 G i 2 S, ah i la caixa dels petards adapts...eixa era cara, 20, però bah, la deixaria a 10.- A vore...doncs crec que serà 38 G i 2 S...ho deixe en 38 G i oblidem els 2 S.

Vaig agafar una bolsa i vaig posar-li les coses dins.

- Serà un bon espectacle, eh.- vaig dir somrient.- Necesites alguna cosa més?

- Perfecte!

Vaig riure. Estava content; d'allò sortiria un bon espectacle.

- Necesites alguna cosa més?

Vaig quedar-me callat uns segons, pensant si fer-ho o no. Què em diria, si ho feia? Es riuria de mi? Segur que ho faria. Però... Però...

- Espera un segon - vaig dir, i vaig anar a un estant on hi havien unes flors que, segons l'etiqueta, no es feien malbé, i vaig agafar una rosa. Una mica vermell, vaig posar-la sobre la taula. - Això també.

Vaig posar els diners sobre la taula, una mica compungit, i vaig començar a ficar tots els articles dintre una bossa.

Va dir que li faltava una cosa i va anar a per una rosa, d'aquelles que duraven per sempre.
Vaig veure que es posava roig al tornar.

- Saps? La persona la qual reba aquesta rosa deu ser molt afortunada, sobretot si ve de tu.- vaig dir-li somrient.

Vaig agafar els diners i els vaig tirar dins la caixa, vaig ajudar-li a posar les coses dins les bosses.

- Molta sort amb el castell...em faries un favor? Que em podries avisar quan el vages a fer? No em voldria perdre l'espectacle.