Esgotat

Vaig entrar al despatx, cansat. Havíem enterrat, amb honors, les víctimes de la batalla, i portàvem dies fent investigacions sobre les desaparicions muggles.

- Hola, Sue... - vaig saludar la meva secretària, a mitja veu -. Truca el primer ministre quan puguis, que hi he de parlar.

Vaig somriure-li, afablement, i vaig seguir cap a la meva taula, desplomant-me a la butaca.

Estava organitzant paperassa, amb tot el que havia passat darrerament hi havia el triple de feina que normalment al despatx del conseller. Quan va entrar per la porta em vaig aixecar, formal, i vaig somriure-li cordialment.

- Hola, senyor Conseller.

Vaig assentir, quan em va dir que volia parlar amb el primer ministre vaig afanyar-me a apuntar-ho a l'agenda, i vaig mirar com es deixava caure a la seva butaca. Mentre duia l'aparell a la meva orella i començava a marcar, vaig somriure-li, i vaig dir:

- Necessita alguna cosa abans, Senyor Conseller? Vol un te, o un cafè?

- Millor porta un whisky... - vaig fregar-me la cara amb les mans -. Quina merda... se'ns està escapant de les mans...

Vaig agafar el got que m'allargava la noia i vaig fer un glop, paladejant el licor. Vés a saber per quant de temps ens quedaran encara els petits plaers com aquest.

- Quan puguis, m'hauràs de donar també les transcripcions de les entrevistes amb els combatents a la batalla de Hogwarts. Les tens ja, oi?

Vaig assentir, deixant el telèfon sobre la taula, i em vaig aixecar, per tornar ràpidament amb un whisky. Vaig telefonar, aquest cop sí, al Primer ministre, i mentre no contestava vaig mirar al Conseller:

- Sí, me les han passades aquest matí a primera hora...

Vaig sentir veu a l'altra banda de la línia, i vaig fer-li un gest a Conseller per indicar-li que en breu tindria al primer ministre.

- Hola, bon dia, sóc Sue Carrow, secretària del Conseller D'Afers Màgics... Sí, senyor... Ara mateix... D'acord, ara s'hi posa...

Vaig aixecar-me, i vaig donar el telèfon al Conseller, mentre m'asseia de nou a la taula per organitzar les entrevistes que m'havia demanat.

Vaig agafar el telèfon que m'allargava mentre feia un altre glop de whisky.

- Hola, senyor... Sí, senyor... sí, és per les desaparicions... - vaig sospirar mentre l'home em fotia bronca -. Estem fent el que podem... hauríem de veure'ns, com més aviat millor... Aquesta tarda...? A les set... d'acord... D'acord, senyor... Sí, sí, adéu...

Vaig sentir com l'home penjava, remugant entre dents, i vaig fer el mateix.

- Truca a qui sigui que s'havia de reunir avui a la tarda de set a nou... en tindré per estona amb el primer ministre.

Vaig tornar a seure a la taula, i vaig ordenar les entrevistes per ordre alfabètic, enganxant un paper a cada una on constava el nom de l'entrevistat, l'edat i la residència. Quan vaig sentir que penjava, vaig aixecar-me, atenta, i vaig agafar el telèfon, desant-lo. A l'agenda vaig anotar que havia de trucar a les cites que tenia aquella tarda, perquè havia d'atendre al primer ministre.

- Ara mateix vaig a fer les trucades, Conseller...

Vaig anar cap a ell amb els fulls de les entrevistes a la mà, i les hi vaig allargar, somrient educadament.

- Aquí té les entrevistes, Conseller.

Vaig agafar el que m'allargava, centrant-me en la feina. Vaig estar mirant-me els documents durant una estona mentre la noia feia les pertinents trucades. A la fi, quan ja portava gairebé una hora treballant sense parar, vaig aixecar el cap.

- Sue... vine aquí, sisplau. Voldria parlar amb tu. - vaig assenyalar-li la butaca que hi havia al davant del meu escriptori.

Vaig fer les trucades que m'havia manat, aguantant pacientment les queixes i reticències d'alguns, i en acabar vaig posar-me a treballar en classificar alguns articles que havien sortit. Al cap de ben bé una hora, el Conseller em va cridar. Vaig deixar el que estava fent d'immediat, i vaig aixecar-me.

- Si, senyor Conseller? - vaig preguntar.

Mentre parlava m'asseia a la butaca que hi havia al davant del seu escriptori, pacient i obedient. Què devia voler?

Vaig somriure-li, afablement. Em sentia més vell que mai.

- Què hi fas, aquí? - vaig quedar-me-la mirant -. No em malinterpretis, és un plaer per a mi, tenir una jove tan intel·ligent, atractiva i obedient com tu treballant al meu despatx... tanmateix, no puc evitar pensar que vals més que això, i que et mereixes una posició molt millor que la de secretària.

Vaig sospirar, rascant-me la calba.

Vaig tornar-li el somriure per després escoltar, atenta, les seves paraules. Em van sorprendre, per què negar-ho, però no ho vaig demostrar.

- Senyor Conseller - vaig dir, quan va acabar de parlar -, em pensava que sabia que a mi m'encanta treballar aquí - vaig somriure, obertament, mirant-lo.

Jo ja havia treballat a altres llocs. Havia fet pràctiques a França, i havia estat al Wizengamot, però allò m'agradava molt més que la resta. Estava més a prop del cim, i... M'agradava.

- No ho sé, considero que, per jove que sigui, estar aquí és el que m'agrada. Per... Per què ho pregunta?

- Pura curiositat... - vaig somriure -. Pots tornar a la feina, si vols.

Vaig tornar-me a posar còmode i vaig agafar el projecte de llei que tenia sobre la taula. Es proposava que s'atorguessin poders especials al Conseller d'Afers Màgics, per a modificar la legislació i utilitzar els recursos necessaris en casos d'emergència.

Vaig assentir, encara amb un somriure, i vaig aixecar-me, per anar a seure al meu lloc. Vaig posar-me a remenar paperassa, buscant la llista de danys a Hogwarts. La Conselleria no estava precisament en el seu millor moment, però l'escola necessitava obres. Vaig començar a comparar dades de possibles col·laboradors, fins que vaig recordar-me d'una cosa. Vaig aixecar-me, i d'una revolada vaig sortir del despatx. Vaig tornar al cap d'uns dos minuts amb un dossier a la mà, em vaig asseure a la taula, i vaig començar a fullejar-lo fins trobar el plec de fulls que necessitava. Era d'una cantera francesa. Vaig agafar el telèfon, i vaig marcar el número.

- Bonjour? Ici Mademoiselle Carrow... Oui... Avec Monsieur Lore? Merci, merci beaucoup... - vaig esperar, pacient, a que s'hi posés el propietari -. Bonjour, monsieur Lore, je suis Sue Carrow... Oui, exactement ... Oui, est-ce que vous vous souvenez de l'incident de l'année dernière? ... Oui, oui. Merci beaucoup... - apa, i ara a esperar que em passéssin amb el Josh nosequè. Al menys aquest era anglès -. Hola, sóc Sue Carrow, de la Conselleria d'Afers Màgics, truco des de Londres per parlar de l'incident que va haver-hi a la vostra cantera l'any passat ... Sí, el problema dels ogres, exacte ... Suposo que recordarà qui va enviar l'equip de mags entrenats per a deixar ogres fora de combat, oi? ... Perfecte, doncs ha arribat el moment. Necessitem els serveis de la seva cantera ... Amb mà d'obra inclosa, sí ... Perfecte, sabia que no em diria que no, moltíssimes gràcies, espero la seva trucada aquesta tarda per concretar dates ... Adéu!

Vaig penjar el telèfon i vaig apuntar al bloc de notes que el problema de la rehabilitació de Hogwarts estava solucionat. Vaig girar-me cap al Conseller amb un somriure.

- No sé com no hi havia pensat abans, Senyor Conseller, però ja està resolt el problema de Hogwarts. Després trucaràn de la cantera del Lore, aquell a qui vam salvar la pell l'any passat quan els ogres del turó del costat de la cantera van atacar-los.

Vaig assentir amb el cap, tranquil·lament.

- D'acord. Als pocs Slytherin que queden els agradarà tornar a tenir la seva Sala Comuna - vaig somriure-li a la noia, que havia estat Slytherin en el seu pas per Hogwarts -. Haurà de buscar els plànols i donar-los als perits perquè facin l'estudi previ a la reconstrucció. Són a l'arxiu, al quart pis...

Vaig assentir amb el cap, i vaig tornar a agafar el telèfon, marcant el número de l'Emma, la secretària del quart pis.

- Emma? ... Hola, hola! Escolta, podries enviar-me els plànols de Hogwarts, si us plau? ... No, no són en aquell, són al... Tercer, sí al tercer! ... Val, moltes gràcies! Fins després!

Vaig penjar el telèfon, i vaig seguir classificant. Al cap d'una estona va arribar un avió de paper amb els plànols, i vaig agafar-los. Vaig fer-ne una còpia, i la vaig deixar juntament amb els documents que indicaven la magnitud de les incidències a cada lloc.

- Senyor Conseller - vaig dir, girant-me cap a ell -, necessita res? Està molt callat...

- Ehm... no, tranquil·la - vaig mirar el rellotge -, vés a dinar, jo acabaré d'enllestir un parell de tràmits.

Vaig sospirar mentre afegia el segell en un dels documents i seguia llegint, acuradament, el que tenia a les mans.

- De veritat, vés tranquil·la. A l'hora que és segur que et mors de gana.

Vaig mirar el rellotge, i vaig veure que, evidentment, ja era la meva hora de dinar. Vaig assentir, una mica insegura, perquè el Conseller estava... Estrany. Tanmateix vaig endreçar una mica, vaig anar fins a l'armari, i en vaig agafar una jaqueta fina de color beige, el meu bolso, i un mocador de color verd clar.

- Fins després, senyor Conseller, vagi vostè a dinar també, li convé un descans, amb tot això que està passant...

Vaig somriure-li i vaig sortir per la porta, amb pas àgil dirigint-me a la Ronda d'Alla per anar al restaurant on acostumava a dinar.

[Surto del Tema]