Per què ara? u.u [Edward]

Un cop al jardí, vaig veure que no hi havia ningú als voltants. Vaig asseure'm al terra i vaig rodejar les meves cames amb els meus braços. Després, em vaig tornar a possar-me a plorar.

Tot era injust. El Mr. Mouse no es podia morir, almenys no ara. Semblava que de cop la mort em volgués donar una lliçó, endunt-se el Matt i el Harry just davant meu sense que pogués fer res, i endunt-se la Nicole per la mort del Harry. I ara, quan començava a anar millor, quan la idea de tenir un germà postís, fill del Matt, i la historia de la Rue m'havien començat a donar ganes de tornar com abans, de fer vida, de aprofitar el que el Harry i el Matt havien salvat... ara es moria el meu millor company des de feia quatre anys.

Vaig plorar una bona estona, sola, desfogant-me. Plorar per el meu petit ratolí, per com havia cridat la Cass. Ja segur que no voldria ser amiga meva. Havia amenaçat a la seva gata! Ara la Mort també em miraria malament. La gata, dic. Vaig mirar-me el mitjó del peu dret i vaig recordar que hauria de cercar la sabata que havia llançat per la finestra. Que més donava, hi aniria... més tard...

Vaig mirar el cel distretament mentre caminava. Pff. Semblava que el temps acompanyés l'estat d'ànim de la població estudiantil.

Tot anava malament, últimament... ja ni tan sols m'atrevia a fer les meves bromes per si de cas molestava algú. Tot era molt avorrit, i la gent tenia els ànims pels terres.

Vaig seguir caminant, pensatiu. Havia de trobar una manera d'animar la gent...

Va ser llavors quan vaig veure la Wen. Estava plorant... Vaig córrer cap a ella.

- Wen! - vaig cridar-la, preocupat - què et passa?

Vaig sentir el seu crit i vaig aixecar el cap de cop, com un resort. Vaig veure'l, corrent cap a mi, i no vaig poder evitar fer un petit somriure, encara que tenia els ulls vermells, i encara em queien llàgrimes per les galtes. Em vaig aixecar de cop i vaig abraçar-lo. Necessitava la seva abraçada.

-Eddie...- vaig dir, plorant encara.- El Mr. Mouse s'ha mort... tothom em vol fer mal... Jo... Jo... La Cass... Soc una imbécil.

Vaig amagar el meu cap a la seva espatlla, fent sanglots.

- Que el Mr. Mouse què? - vaig exclamar mentre l'abraçava, sense creure-m'ho del tot - Oh, Wendy, ho sento tant....

Vaig abraçar-la més fort. Per què li havia de passar tot això?

- Wen... No ets una imbècil, està clar? - vaig dir - ets genial - vaig fer, posant-me una mica vermell - I no tothom et vol fer mal. Sempre em tindràs a mi. Sempre.

Vaig apretar-la fort contra mi, ignorant els meus sentiments que estaven a flor de pell. La Wendy era més important.

Vaig sentir-me molt millor quan em va abraçar amb força. L'Edward sempre m'ajudava, sempre...

-No soc genial...- vaig dir, mentre recordava com havia marxat la Cass, d'enfadada.- No ho soc...

Vaig seguir plorant durant una estona, abraçada a ell amb força. L'Edward no m'ho havien de llevar, si m'ho llevaben... ja no sabria que fer. Vaig abraçar-lo amb força.

-M'has de prometre que no em deixaràs, Eddie.- vaig demanar-li, fent sanglots.

Vaig somriure dolçament.

- I què et fa pensar que jo et deixaré? - vaig dir, acariciant-li els cabells amb suavitat - Jo molo molt, dona. Això de deixar la gent no és de persones molonguis com som tu i jo .

Vaig somriure en veure com reia. Vaig portar-la a seure sobre una roca.

- Ara de veritat, Wendy... Jo no et deixaria mai. Sempre estaré aquí per tu, està clar?

Vaig riure, sense poder evitar-ho, quan ell va fer-me riure. Ell ho podia aconseguir fàcilment.

-Gràcies.- vaig dir-li, mirant-lo, somrient.-De veritat Eddie.

Vaig passar els meus braços darrere el seu coll i, sense pensar, vaig.apropar-me a ell i li vaig fer un petó a la galta.

Després vaig separar-me d'ell en seguida, vermella. Vaig murmurar que havia de cercar la sabata i vaig marxar corrents, demanant-me per que havia fet allò.

Vaig somriure quan em va agraïr estar al seu costat. No m'era tan difícil, de veritat que no.

- De res. Quan vulguis...


però llavors em va fer un petó a la galta. i, després de murmurar nosequè d'una sabata, va marxar corrents. Jo me la vaig quedar mirant atònit, com marxava.

Vaig tocar-me la galta mentre mirava com corria. Estava cremant... Devia estar ben vermell. Per què havia fet allò?

No ho sabia. Però una cosa sí que la tenia clara. L'allie tenia raó... estava enamorat de la Wendy.

[TEMA TANCAT]