Hem d'anunciar que, a l'edat de vint-i-dos anys, en un dia trist com avui, ens deixa la coneguda caçadora de les Vespes de Wimbourne i recentment professora de vol a l’escola Hogwarts de màgia i bruixeria. De la Nicole Barrock, aquí al Periòdic sempre en vam destacar l’austeritat, la tranquil•litat i la senzillesa. És increïble com pots arribar a sentir-te a prop d’una persona sense conèixer-la, però estic segur que no seré l’únic si afirmo que jo, malgrat haver parlat amb ella en tan sols un parell d’ocasions, la tenia per una bona i bellíssima persona.

A partir d’ara, quan alceu la vista al cel i capteu una estrella fugaç, penseu que és la Nicole, pujada sobre la seva escombra de somnis, volant a través de la nit, repartint somriures a tots aquells a qui ha anat a fer companyia allà dalt al cel. Nicole Barrock, tu que ens vas ensenyar el bon Quidditch, amb les Vespes. Tu que has ensenyat als nens de Hogwarts a dir “Amunt!” amb la mà estesa i que l’escombra els pugi a la mà, tu que has arbitrat tants partits...

Descansa en pau, que les estrelles et guiïn fins a l’infinit, fins al lloc on se t’estigui esperant, fins al teu paradís de descans etern. Aquí et recordarem. Quan mirem una escombra, quan notem l’aire del matí en un camp, quan trepitgem l’herba fresca o seguem en unes grades, tu seràs allà, amb nosaltres, per sempre.