Prochaine destination, la France [Gis]

-YYYYYYYYYYYYYYAAAAAAAAAAH!- vaig cridar, donant un cop de bat a la bala que venia cap a mi. Vaig llevar-me la suor del front i vaig correr amb la meva escombra cap a l'altra bala, abans de donar-li un altre cop fort.

Vaig agafar aire. No pensar, no pensar. Allò era el millor. Em moria de ràbia quan recordava a quanta gent havia fet mal per culpa del Fortin. Per relaxar-me, havia anat a entrenar-me.

Vaig cridar un altre pic, enviant la bala ben lluny.

Hi havia reflexionat molt, però havia arribat a una decisió. I un cop presa la decisió, semblava que tot em feia mal. Mal al cor. Vaig agafar l'escombra i em vaig posar a sobrevolar els terrenys de Hogwarts, memoritzant cada detall. Vaig dirigir-me al camp de Quidditch, el lloc on més hores havia passat, amb un somriure als llavis.

I vaig sentir un crit. Vaig mirar cap a baix, espantada, per veure la Nyx fument-li un cop a una bala que la va enviar molt lluny. Vaig somriure. Una de casa.

- Nyx! - vaig exclamar, baixant cap a on era ella amb compte de no topar-me amb la bala enlloc.

-Espera un segon Gis- vaig dir, quasi sense pensar.

Vaig volar cap on era la bala i vaig agafar la bala de cop. Vaig deixar anar un gemec, però ja en tenia pràctica, i no em va fer molt de mal. Vaig anar volant amb la bala cap al bagul i vaig colocar-la ràpidament.

Després vaig aixecar-me mirant la Gisèlle i vaig fer un esforç per somriure.

-Com va?

Vaig observar-la mentre guardava la bala dins la caixa, amb un petit somriue als llavis. Vaig aterrar amb ella, i em va preguntar que com anava. Vaig encongir-me d'espatlles, i vaig dir:

- Dona, doncs una mica confosa... El que va passar ens va deixar a tots bastant xocats, la veritat. Tant als Slytherin com als de fora de Slytherin. A mi, personalment, se m'ha fet difícil acceptar que el noi que era amic meu s'ha convertit en el que... En el que és ara el Fortin...

Vaig fer una ganyota, i després vaig remenar el cap, com si hagués de desfer-me de les males idees.

- I tu què tal?

-Euh... ja, es dificil per a tots, suposo.

Jo ja ho sabia, en que s'havia convertit, el que m'havia xocat més era la mort d'una de les persones de les que estava segura que podia confiar. Qui em quedava ara, que pogués confiar plenament? La Wendy... I la Williams, potser. Però d'aquesta ultima no estava segura.

-Doncs... no molt bé, però bé, vaig tirant.- vaig dir, pensant en el meu llit improvitzat que havia fet a la sala comuna. No em fiava de cap Slytherin, ara. De cap.

Vaig fer una ganyota. En realitat em preocupava per ella, la seguia veient com una amiga, seguia sent la Nyx, la meva amiga d'infància, la meva Nyx. Vaig mirar-la, amb pena.

- I amb el Pierre què tal? - vaig preguntar.

De vegades em preguntava si feia bé. Si actuava per convicció o per por. Havia vist el que li havia passat al meu tiet per no fer-li cas al Kikus, no volia que em passés el mateix a mi, però en el fons també estava d'acord amb el que feia el Kikus... Bé, no amb tot, però em sentia part d'allò. Resumint, estava feta un embolic. Per això volia marxar d'allà quan abans possible. Per mal que em fes deixar l'Ur i la Ra, la Nyx, en Pierre... En Karl.

-No... No ho sé.

Vaig sospirar, mirant el terra.

-Em fa por, Gis, em fa molta por tota això. Fa uns dies em va obrir els ulls el Matt, i al dia següent el Fortin quasi assassina a una nena de dotze anys. La vaig treure del llac gelat, tremolava tant... no em puc creure que ells puguessin fer allò. No m'entra al cap. I no se que pensa el Pierre, i això em mata.

Vaig rodar els ulls.

-No se que fer, ja, Gis.

No sabia si podia confiar amb ella, però amagar-li que era una slytherin d'una altra mena no era una bona idea, ella ja ho sabia. De fet, si ells volguessin, em podrien matar quan volguessin. I jo no era valenta, jo no era com el Matt, com el professor Jones... jo tenia por. Molta por.

- Has... Has parlat amb ell? - vaig preguntar, insegura.

Vaig mirar-me les mans, pensativa. Ella deia que no sabia què fer. Bé, doncs jo sí que sabia què fara jo. Vaig asseure'm a terra, abraçant-me els genolls, i vaig estirar-li la màniga per indicar-li que s'assegués amb mi. Quan vaig tenir-la davant vaig mirar-la als ulls, fixament.

- La veritat... Al Fortin se li ha anat la olla, Nyx, ho sé, massa bé ho sé. Ell... Bé, abans de començar a matar alumnes ja es va encarregar de matar adults. Va... Va matar el meu tiet, perquè aquest es va negar a fer negocis amb ell. Jo... Ara l'empresa és meva, i sé que si em nego a fer alguna cosa que em diu tindré el mateix futur que el meu tiet.

Vaig respirar fons, i vaig abaixar la mirada a les meves mans abans d'afegir, mirant-la als ulls de nou:

- T'estic dient això perquè confio en tu, Nyx. Però jo he pres una decisió. Me'n vaig d'aquí. Acabaré setè a Beauxbatons, segur que m'admeten de nou. Però tinc massa por de seguir aquí, por de tot. Serà dur, hauré de deixar enrere tothom que estimo, però si no ho faig potser aquestes persones podrien acabar malament, i no ho vull...

Se'm va encongir el cor. Em feia pena, la Gisèlle. Sabia que en teoria no m'havia de fiar dels meus antics amics. Vaig alçar una cella, mirant-la. El Fortin havia assassinat el seu tiet. Si m'haguessin assassinat algú de la meva familia, per moltes idees fixes que tingui... no podria estar del bàndol de l'assasí.

-Ho sento Gis...

Vaig ladejar el cap.

-Penses que anant a França et lliuraràs del Fortin? Penses malament, doncs. Si vol pocions, et cridarà igualment...

Vaig empassar saliva, i vaig mirar-la als ulls, amb un somriure trist.

- Però encara que em vingui a buscar, a França podré viure amb la certesa d'estar en un lloc on ningú pot ser fals i estar en realitat a les seves files fingint ser un més.

Vaig sospirar.

- Ho he decidit. És l'única manera que tinc d'allunyar-me una mica de tot això. I si el Fortin em vol venir a buscar a França, que ho faci...

-Eh escolta Gis...

Vaig passar el meu braç per les seves espatlles.

-Si vols puc anar amb tu. Com abans, tornar. Jo... Soc major d'edat, i els meus pares ja m'han dit que no em reconeixen com a filla seva, així que... puc fer el que vulgui amb la meva vida. Si vols que vagi amb tu, aniré.

Vaig somriure en notar com em passava el braç per les espatlles, i vaig abraçar-la.

- Ho faries per mi? De veritat? – vaig somriure-li –. Seria genial... A Beauxbatons, com abans, com sempre...

Vaig tancar els ulls un moment, somrient. Estava bé tenir algú com la Nyx, la veritat, algú que pogués recolzar-te inclús quan estaves tan confosa com ho estava jo. Recolzava el Kikus, però... Havia matat el meu tiet i ens tractava a tots com si fóssim uns inferiors. I allò no m’agradava, no m’agradava gens.

-És clar, Gis. T'ajudaré com pugui... no vull que el Fortin també se t'emporti a tu. El Matt ha sigut més que suficient.

Vaig abraçar-la jo també.

-Li demanaré al Pierre... a veure si ve... així ja som tres. Què et pareix?

Vaig somriure, sincera. Potser era el primer cop que ho feia en molt temps. Vaig separar-me d'ella i la vaig mirar als ulls.

- Gràcies, Nyx, moltes gràcies. Poder tornar tots tres seria genial... Però no sé si ell voldrà tornar. Se'l veia molt bé aquí.

Vaig respirar fons, i vaig pestanyejar un parell de vegades seguides, pensativa.

- Jo ja tinc els tràmits enllastits, no crec que et costi gaire si realment vols acompanyar-me. Marxo dilluns.

-Pots estar tranquil·la, ho tindré tot.

Vaig baixar el cap, pensant en el Pierre.

-Puff... l'estimo tant, Gis...

Vaig mirar la meva escombra i vaig somriure.

-Vols fer una carrera, o alguna cosa parescuda?

Vaig somriure, quan va dir que l'estimava tant, i vaig pensar en que jo també estimava molt al Karl... Però que a ell no me'l podia endur a França. Allò va fer que el somriure s'esborrés de la meva cara.

- Sí, fem una carrera, o un u contra u, però necessito moure'm. I més pensant que segurament és l'última vegada que estic per aquí...

Vaig aixecar-me d'un salt àgil, i vaig conjurar la meva escombra que va aparèixer, majestuosa, i jo hi vaig pujar.

- Va, què fem? - vaig fer, engrescada, per treure'm el Karl del cap. Realment ho necessitava, perquè cada cop que el veia al meu cap tenia ganes de quedar-me i no marxar mai del seu costat.

-El que vulguis. Totes dues coses em van bé...

Vaig mirar al meu voltant.

-Carrera? Ho dic per fer donar una opció.- vaig somriure.- Però tu decideixes on queda la meta.

Vaig pujar a la meva escombra, somrient.