UCI

De seguida que vaig poder, mentre els més grans atenien els ferits lleus, vaig portar els cadàvers de les tres víctimes a la infermeria, i els vaig deixar a la sala adjunta, de tal manera que ningú que fos a la infermeria els pogués veure si no els buscava.

Després vaig portar-hi els ferits més greus: l'Edgar Williams, la Lily Bell i el Thomas Poynter. Els vaig deixar a les respectives camilles, portant-los levitant fins allà; després vaig agafar el James, incapaç de mantenir l'estat de consciència més de dos minuts, i també vaig acompanyar l'Eileen Tyler, que malgrat estar bastant malferida podia aguantar-se pel seu propi peu.

De seguida vaig posar-me a remenar per la infermeria, buscant les pocions que em farien falta. Havia estat, de jove, un atractiu i hàbil sanador, i malgrat que havia deixat l'ofici feia molt temps, encara recordava moltes coses.

Vaig quedar-me mirant el James quan va despertar-se. Vaig anar fins a ell, sense presses, i malgrat que ni tan sols va obrir els ulls es va començar a hiperventilar.

- Ei, calma't, noi... Ens has salvat la vida, ho saps, oi? No t'has d'angoixar...

Quan vaig veure que s'emportaven a l'Ed, vaig afanyar-me a acabar de curar un nen de segon i vaig emportar-me una noia de cinquè amb contusions greus al cap a l'infermeria amb mi.

- Bon dia, conseller - vaig dir, veient que era l'única persona allà - Que ha... pogut veure com estan els ferits? Algun d'ells ha millorat? - vaig preguntar, indecisa, mirant l'Edgar mentre em desfeia en preocupacions. El necessitava allà, amb mi... Si no hi era, no sabia què era capaç de fer.

El James s'havia adormit sense dir res, sentint aquelles paraules de tranquil·litat que li havia aportat. Pocs instants després entrava una noia jove, acompanyant una altra noia que semblava ferida, i amb una expressió que indicava preocupació.

- Ah, ah! Erin River, oi? - vaig acostar-me a la noia que estava ferida -. Té, filla... Pren-te això i asseu-te en una de les cadires d'aquí durant deu minuts, i ja podràs marxar.

Vaig somriure-li a la Gryffindor, que donava ja mostres orals, paraules de la preocupació.

- Euh... Els ferits... Estan estables, tots, i progressen molt ràpidament. L'únic que em preocupa és en James Bohr.

Vaig estremir-me en sentir el nom del James. "Amb tot el que ha fet per nosaltres... I pobra Eileen" vaig pensar. Inspirant fons, vaig fer-li un somriure a la noia, que ja marxava, i vaig acostar-me a l'Ed. Vaig agafar-li la mà, fixant la vista en els altres dos ferits i eixugant-me ràpidament una llàgrima que em queia.

- Quant s'espera que trigaran en recuperar-se, senyor? - vaig dir, examinant les tres persones amb la mirada.

- Podran marxar quan es despertin, però he de recomanar que passin aquí la nit - vaig somriure-li -. Tu també pots quedar-te, si ho vols.

Vaig anar fins a l'Edgar, que estava dormint amb la respiració una mica irregular; gairebé semblava que tingués apnees. Vaig preparar una agulla esterilitzada i vaig mirar la noia.

- Li he d'injectar el sèrum amb la poció regeneradora... no sé si ets apàtica a les agulles, però si ho ets millor que no miris - vaig girar-me cap al noi i, buscant la vena al seu braç, vaig clavar l'agulla -. Ja està... A partir d'això tot el que podem fer és esperar fins demà. Ja veuràs com estarà bé...

Vaig anar a fer el mateix amb els altres: la Lily i el Thomas. Al James se'm va fer impossible, perquè es movia i no el podia punxar. Vaig mirar-me l'Eileen, que s'estava al costat del James mig endormiscada. Algú devia haver curat les seves ferides, ja que estava molt millor que la resta. Així i tot, també vaig allargar-li una pastilla que vaig fer-li prendre.

- Està bé - vaig dir amb un somriure trist, mentre mirava com li clavava l'agulla a l'Ed - Mo-Moltes gràcies, conseller. No sap quant ens està ajudant a tots. Ara mateix per qui hem d'estar és per ells... - vaig mirar als meus amics, tristament - Estic segura de que entre tots aconseguirem que es posin bé. - vaig dir, sincera.

Vaig somriure. Havia de ser forta i energètica; no aconseguiria res, lamentant-me.

- En què vol que l'ajudi, senyor? - vaig dir - Sé el que em faig, i estic a la seva disposicó. A veure si ara, al cap i a la fi, això em servirà de pràctiques per quan faci els cursos de Sant Mungo... - vaig bromejar, intentant relaxar l'ambient.

Vaig somriure-li. Potser sí que em faria falta una mica d'ajuda...

- Uhm... crec que la ferida de l'esquena de la Lily està una mica infectada. Si t'hi veus en cor, neteja-la-hi amb una esponja xopa d'aigua tèbia, i després desinfecta-la... hi ha antisèptics muggles a la farmaciola, i també hi ha un ungüent màgic, però és menys eficaç.

Vaig sospirar i vaig anar cap al James, que tornava a remugar i semblava que es despertava.

Vaig obrir els ulls, lentament. Ja no hi havia enrenou, sinó una calma tensa i fràgil, silenciosa, en la qual regnaven les paraules suaus del Conseller i la veu dolça de l'Erin.

- Au... Uix... - vaig dir, mentre intentava incorporar-me; era impossible -. Què...? Conseller, jo...

Vaig escurar-me la gola, intentant parlar. La poca gent conscient d'aquella sala em mirava. Vaig esbufegar i vaig tornar a cloure els ulls, durant un instant.

- Jo... el reculatemps... - vaig murmurar, cansat, quan vaig recuperar la parla una mica -, el Fortin... i els altres jo que eren jo però no eren jo... pfff... quin mal de cap... em trobo molt malament...

Vaig respirar, profundament, i vaig girar-me cap a l'Eileen. Aleshores vaig recordar-me de la batalla, amb més detall; em mirava estranya, com preocupada.

- Eileen! Uf... em pensava que et perdria... - em faltava l'aire, havia de parar sovint, però estava prou serè; vaig tornar a tancar els ulls, molest pels flaixos de records incomprensibles, caòtics -. Jo... no sabia... era a cinc llocs alhora, em pensava que t'hauria de compartir amb altres quatre... em pensava que no podria tornar...

La respiració se m'alterava, però la consciència era nítida i no podia permetre'm passar un episodi com l'anterior. Vaig acompassar-la i vaig fer un esforç per a no cedir a la bogeria.

- No em vull tornar boig... no ho havia d'haver fet... no ha servit de res, ha fugit... m'ha guanyat clamorosament... - vaig riure per sota el nas -. M'hauria d'haver vist, senyor... Hi ha hagut estones en què creia que m'hauria de morir per endur-me'l a la tomba... I així haurà de ser... No entenc com puc ser tan dèbil...

Aquells pensaments arrelaven en mi, juntament amb aquella confusió sentimental i mental que suposava haver-me vist a mi mateix, i haver perdut la identitat, dissolta en el temps com una aspirina. Una aspirina! Això em fa falta, alguna cosa per calmar-me.

- Tinc molt mal de cap... necessito una aspirina... - vaig riure per sota el nas, davant la perspectiva d'una situació tan lamentablement similar a una ressaca una mica bèstia.

Vaig arribar a la infermeria amb la Wen agafada de la ma.
Al entrar els vaig vore tombats al llit i a l'Erin fent coses, ajudant.

- Hola...Te febra, la dure al llit, li donare la pastilla aquella perque baixe la febre i el xarop per dormir.

Vaig acompanyar la Wen fins un dels llits, vaig donar-li un pijama que havia tret d'un armari i vaig agafar una pastilla pel dolor del cap, després de l'armari on estaven els xarops, vaig agafar el xarop per dormir, aquell que et dormia sense malsons, el coneixia massa bé.

- Me deixes que t'ajude? Aquesta pastilla és pel dolor de cap, per baixar la febre.- vaig senyalar-li el xarop.- Dormiras sense malsons, sense crits. T'ho pendras? Per favor?

Vaig quedar-me mirant el James, que semblava més serè; almenys tenia els ulls oberts, i parlava.

- Eh, James... potser no s'ha mort, però ha marxat, i ja és molt. Ens has salvat la vida a tots, tot i que em temo que a un preu massa alt... - aleshores va dir allò de l'aspirina, i just abans que pogués portar-n'hi va entrar la Williams amb la Wendy -. Euh... sí, d'acord, deixa-la allà.

Vaig portar-li una pastilla pel dolor al James, que se la va prendre sense dubtar, i vaig deixar-lo amb l'Eileen. De seguida vaig anar fins a la Wendy i la Samanta, tranquil.

- No sé com agrair-li tot el que estàs fent, senyoreta Williams.

Estava netejant la ferida de la Lily quan la Sam va arribar. Concentrada en la meva feina, vaig trigar uns segons a adonar-me de la seva presència, però encara quan me'n vaig haver adonat no vaig apartar els ulls de la ferida. Vaig acabar, amb calma i assegurant-me de que tot estava bé, i vaig anar a netejar-me les mans plenes de sang a la pica.

Vaig veure que la Sam havia entrat amb la Wen, que semblava una mica més calmada. Tot i això, no vaig atrevir a acostar-m'hi; En comptes d'això, vaig sortir un moment de la sala i vaig tornar al cap d'uns minuts amb una safata plena de tassetes de xocolata calenta, que vaig donar a tots.

- Teniu; això ajudarà a calmar els nervis - vaig dir, calmada - quan comenci a arribar més gent en faré més.

Amb l'excusa de la xocolata, vaig acostar-me a la Sam.

- Té - vaig dir donant-li dues tasses, una per ella i una altra per la Wen - Dóna-l'hi per mi. Com està? - vaig xiuxiuejar-li - I els altres petits? on són?

Vaig enfilar-m'hi al llit i vaig mirar a la Sam des d'allà. Vaig fer que si amb el cap, una mica cansada. Tenia por, tenia por del que em podia trobar als somnis. No volia reviure la mort del Matt, ni la del Harry, no volia tornar a sentir el crit de la Cass quan aquell noi l'havia fet mal, no volia tornar a veure la sang de la Nicole...

Vaig fer que si al que em va dir, però l'unic que em vaig prendre va ser la pastilla per el dolor del cap. El xarop ja me'l prendria més tard. Vaig mirar al senyor que parlava amb la Sam. No el coneixia, però l'havia vist quan m'havia despertat allà mateix aquell matí. Vaig mirar-lo, i després vaig mirar al James. Vaig baixar a poc a poc del llit i vaig anar fins a ell, després vaig agafar-li la mà i li vaig estrenyer una mica.

-Gràcies.- vaig dir-li.- Gràcies per fer-lo fora, James...

Després vaig tornar al meu llit. Volia veure la Cass, abans de prendre el xarop i dormir. Volia veure-la, volia veure els meus amics abans per assegurar-me del tot que estaven bé...

- No és per tant...qualsevol haguera fet el mateix...

L'Erin va allargar-me una taça de xocolata, vaig obligar-me a fer un somriure d'agraiment. Vaig envoltar la taça amb les mans, calfant-me.
Aleshores la Wen va marxar al llit del James, estava despert.

- La Wen?- vaig dir sense que no m'escoltara la Wen.- Feta pols, tocada, supose que ja ho imagines. La Cas...no ho se, no me mira, no me parla...Vaig a saludar el James...

Vaig anar cap al llit del James, seria un moment, despres tornaria amb la Wen.

- Hola...gracies...gracies per salvar-nos. Gracies per tornar...

Vaig entrar a la infermeria agafada de la ma del Nicolu, ell me guiava, , jo...no sabia del tot on estava i no m'apetia anar, per a que? No me feia falta...Pero ell volia que anara, aixi que. La Rue i l'Edward venien per darrere, no se, no vaig girar-me. Vaig posar la ma en la butxaca interior de la capa, la capa guay seguia ahi.
Al entrar vaig vore a la Wen en un llit, i Bam-Bam tambe estava, pero d'esquenes, vaig agafar l'altra ma del Nicolu, a l'altra banda de Bam-Bam, Bam-Bam donava por.

- No m'agrada la infermeria.- vaig dir a Nicolu, mira, parlava anglés...- No vuic estar aqui, vuic anar a la casa dels lleons...per que he d'estar aqui?

El vaig mirar, jo...i aleshores, la Nicole...i el Harry...la Nicole queia a terra...a terra...sang...bassal de sang...llençols negres...

- Els llençols negres! Μαύρο Φύλλα!- vaig abraçar-me al Nicolu, tancant els ulls. Μαύρο Φύλλα...Μαύρο Φύλλα..i la sang...i la Nicole caient.

Vaig quedar-me mirant com en James tornava a despertar i li ho intentava explicar tot al conseller. Durant algunes estones també es dirigia a mi i em parlava dels altres quatre James o em deia que havia tingut por de perdrem.

-Jo estic bé, no et preocupis.- Vaig contestar, desviant la mirada cap on feia unes hores havia tingut les ferides que algú, no sabia qui, havia curat. Encara em feia mal tot, però suposava que quan et dessagnaves i et llançaven un crucio era normal.

Vaig apartar-li el cabell de la cara, amb suavitat- No et tornaràs boig, és clar que no. -Vaig dir, esperant-ho de tot cor. El James... no podia tornar-se boig, no, el James es recuperaria.

-Has guanyat al Fortin. No em diguis que no, perquè ho has fet, i a més ens has salvat a tots, és clar que no et tornaràs boig, James.

Vaig apropar-me a ell i li vaig donar un petó a la galta. - Gràcies, James.

Tothom em donava les gràcies, com si hagués fet quelcom important. Sí, era certament un detall important haver estat tan aplastantment derrotat per aquell dèspota.

- Ja... jo no... no he fet res... - vaig estrènyer la mà de l'Eileen, que era al meu costat tota l'estona.

L'experiència, per altra banda, m'havia deixat molt sensible a nivell de legeremància, i notava molt fàcilment la gent. Va entrar la Cass, acompanyada; però era la seva ment, traumada i sense solidesa, la que em va cridar més l'atenció.

- La Cass... necessita ajuda... - vaig murmurar -. Aneu, vinga...

El cor em va fer un gran salt en veure a la Cass, al Nicco, a l'Edward i a la Rue. Tots semblaven estar bé. Vaig voler baixar del llit per anar cap a ells... quan la Cass es va possar a cridar. Em vaig quedar quieta, mirant-la. Tornava a parlar en un altre idioma, però "Els llançols negres" ho havia dit en anglès...

Vaig recordar aquelles figures, aquelles figures que semblava que s'enduien tot lo bo, i justament en aquell moment no hi havia molt bo... Justament en aquell moment... la Nicole...

Vaig tancar els ulls amb força, escoltant al James dir alguna cosa, però possant tota la meva atenció en repetir una senzilla frase: "Em dic Wendy Ginevra Moore, tinc 13 anys, vaig a Gryffindor... Em dic Wendy Ginevra Moore, tinc 13 anys, vaig a Gryffindor..." No volia tornar a oblidar-ho tot, però dir-ho amb la visió de la sang de la Nicole sortint d'aquell tall a gran velocitat no era molt fàcil. Vaig començar a hiperventilar, després vaig obrir els ulls de cop, la infermeria, els meus amics. Ja no hi era, ell, ja no hi era...

"Obitus per Subitum!"

Ja no hi és... Ja no hi és...

Vaig mirar la Cass i vaig córrer cap a ella, plorant, agafant-me a ella.

Ja no hi és, Cass, ja no ens farà mal... ja no hi és... no hi pensis...

Aleshores la Wen va vindre a abraçar-me, sense soltar la mà del Nicolu la vaig abraçar.

Els llençols...i feia fred, molt de freed, no vuic, ella...cau...ella..sang...

Vaig tancar els ulls amb força...havia de guardar les imatges dins....ben dins...oblidar les imatges...però feia mal...queia..

No...no tornarà? Segur? Qui ho diu? Qui ho sap? I els llençols? No els havia vis mai...per què feia fred? Que volien? Per què...com...per què mata? No...matar no està bé, et trenca..

Aleshores vaig vore que Bam-Bam venia cap a mi...

- No! No t'apropis, dones por! δεν!!

Vaig deixar anar un sanglot, mentre ella em parlava, perquè jo també recordava, i jo l'entenia, l'entenia perfectament. Per mi, anava repetint aquella frase, mentre recordava. Vaig abraçar-la amb més força, plorant més. Em feia mal el cap, tenia fred...

Ho sé... Queia... ho vaig veure...

Vaig empassar saliva, tremolant, tancant els ulls, abraçant-la. Recordava el Matt cridant que me n'anés, el flaix verd, com ell queia, després, l'Arianne per la boja del te... el crit de la Cass quan aquella serp li va fer mal, la meva fletxa, el Harry... la Nicole... Les figures negres...

No... Cass, fes fora les imatges, fes-les fora... No se que eren aquelles figures negres... no se per que fa fred... no se perquè xuclaven no se perquè li agrada matar...

Em feia mal la gola de ràbia. Vaig escoltar com la Cass va parlar en veu alta i vaig cridar:

-QUÈ NINGÚ S'APROPI SI US PLAU!!

i vaig seguir abraçada a la Cass, plorant, pensant com fer per llevar aqueles imatges de la meva ment i de la de la Cass...

Matar no està bé... I algun dia ho pagarà. Estic segura... matar et trenca, tu ho has dit... però ara no hi és, i no pot tornar a Hogwarts... no pot tornar, ara de moment està derrotat...

Des de la Conselleria van enviar un avís a Sant Mungo del que havia passat a Hogwarts. Necessitaven metges, deien. Vaig enviar l'os platejat al Phil, el meu ajudant, dient-li que es quedés al càrrec de tot, que jo anava a Hogwarts. Vaig aparetre a l'escola en acabar d'atendre una pacient que tenia una planta carnívora que li havia mossegat tota la cama (encara tenia la planta allà enganxada, malauradament). Vaig entrar a la infermeria, i em vaig dirigir al conseller.

- Senyor Conseller...

Vaig allargar-li la mà de manera formal.

- Doctor Jake Bynson, vinc de Sant Mungo, ens han avisat de que hi havia hagut un problema i necessitaven gent. Podria informar-me mínimament dels fets abans de que em posi a tractar ferits?

Aleshores la Cass va cridar i la Wen va cridar, que donava por...jo donava por. Vaig mirar-me la Cass i vaig retrocedir, si donava por...seria cert. Vaig llevar-me l'arc de la Wen i el vaig deixar baix del seu llit.
Vaig mirar l'Edgar, l'Erin estava amb ell. Vaig girar-me per mirar el Thomas i la Lils...joder...ho saps Sam...ho saps, perque si no estan aqui? Per tu...tu tens la culpa del tot...jo tenia la culpa de tot, si no haguera...si haguera caigut jo ells estarien bé, si haguera fet caure el Ventigmila, no els haguera pasat be. Vaig anar cap al llit del Thomas, vaig donar-li un bes.

- Et promet...-vaig mirar-la Lils.- Vos promet que no vos fare sofrir més, vos deixare...se que tot ha sigut culpa meua, podreu perdonar-me?

Vaig anar al bany i vaig llavar-me les mans, llevant-me la sang, i llavant-me un poc la cara, pero no me vaig llevar la de la roba, no me veia amb ganes. Del mateixa manera tampoc m'apetia curar-me el braç.
Vaig eixir i vaig seure en una cadira al costat del llit de la Wen, queta, sense fer res, era tot culpa meua...jo tenia la culpa de lo de la Cass, el Thomas, l'Edgar i la Lils...Si jo haguera caigut, tal volta no haguera pasat, o si haguera fet més...no havia fet suficient, no hvia fet suficient...

Vaig allargar-li la mà al Jake Bynson i vaig fer un gest d'assentiment.

- Sé qui ets, jove... i és clar que sé que us han avisat, si us he enviat jo el patronus - vaig riure per sota el nas -. Un psicòpata de la teva antiga residència, contra tota expectativa, s'ha fet bastant poderós i s'ha aixecat contra l'escola. Hi ha tres víctimes mortals, i les cinc o sis persones greument ferides que veus aquí. Necessito que tinguis cura dels ferits lleus que vagin arribant, ja que jo tinc molta feina i no podré encarregar-me'n.

Dit això, vaig saludar-lo, vaig mirar els ferits i vaig anar al despatx adjunt a la infermeria, on vaig tancar-me i vaig començar a enviar patronus. De seguida que vaig haver advertit al primer ministre del perill que suposava, i vaig haver organitzat la conselleria, vaig tornar a sortir i vaig anar a fer la inspecció pel castell.

Hogwarts estava derruït, fet miques. La Sala Comuna de Slytherin, com també les masmorres estaven esfondrades per màgia molt poderosa, aparentment foc etern i màgia d'alteració espacial bastant complexa. Era impossible reparar allò amb màgia: les masmorres haurien de quedar clausurades fins a nova ordre. El mateix succeïa amb la Torre d'Astronomia, que en la lluita final entre en Fortin i en James havia rebut tals sacsejades que s'havia desintegrat. Tampoc era reparable amb màgia.

Vaig tornar a la infermeria, cansat. Quins maldecaps que portava allò; era un veritable desastre. I veient la quantitat de ferits, gent amb talls al cos i cops al cap, que arribaven, la cosa pintava molt malament.