I allà estava. Al mig del llac, en aquella illa petita i poblada de robustos arbres de fulla perenne, hi havia la tomba de l'Albus Dumbledore. El millor director de la història de Hogwarts, deien. No ho negava, però ja no era res més que un piló de carn i ossos, perfectament conservats en una tomba de marbre al centre de l'illa que albirava en la distància.
Convertit en falcó, disfrutant de cada segon, i aprofitant la foscor de la nit, vaig arribar fins al terra de l'illa i vaig transformar-me. D'una revolada, vaig treure la vareta, i em vaig acostar a la dissimulada tomba del vell Dumbledore. Vaig ser incapaç de reprimir un somriure, pensant que la vareta d'àlber devia ser allà dins; d'un gest ràpid, la tomba va esquerdar-se.
El cos de l'ex-director estava a dins, perfectament conservat. Semblava que hagués mort ahir mateix, perquè per art de màgia, algun encanteri fet per aquells que el van enterrar, feia que no es descomposés. I, amagada subtilment entre les mans arrugades del vell, hi havia la vareta. Semblava una vareta senzilla, normal, però jo ho sabia. Era la vareta d'àlber, la vareta més poderosa del món. I era meva.
Vaig allargar la mà i vaig agafar-la. Era flexible, versàtil, de gairebé dos pams; fusta d'àlber, cor de pèl de cua de vespral. Es deia que, per aquest cor, només els que havien dominat la mort podien controlar la vareta. Es deia que era invencible.
Vaig estar temptat d'utilitzar-la, allà mateix. Sabia que tenia un gran poder a les meves mans, en aquell moment. En comptes d'això, però, vaig tancar la tomba, que va quedar com si no li hagués passat mai res, i vaig guardar-me la meva vella vareta. Vaig somriure, tranquil, i vaig sortir volant cap a Hogwarts.
[TEMA TANCAT]
Assumpte: Profanant la tomba del vell director 