Play it again, Sam...!

- Soc un gos?- vaig dir agafant la galeta.- Me dones una galeta per que calle?- vaig dir rient.

Vaig agafar un coixi de nou.

- Doncs no he de marxar i les teues pel·licules no són nyones...són pel·licules...com vares dir un cop...ah si! pel·licules madeErin.- vaig riure de nou.

Vaig tirar-li el coixi que li va donar en la cama.

- Que vols fer?- aleshores se me va ocorrer una idea, i vaig somriure, per que no...?

Vaig riure amb el "pel·lícules MadeInErin". No ho hauria d'haver dit... ara se'm quedaria per tota la vida. Vaig fer un sospir divertit, resignada.

- Mmm... doncs no s... - Però, en aquell moment, un coixí a la cara em va tallar.
Va caure a terra amb un cop sec. Em vaig quedar quieta uns segons, processant, i després el vaig mirar amb cara de "Com-T'has-Atrevit?"

Vaig riure uns segons, intentant ser civilitzada i no tornar-l'hi, i em vaig girar inconscientment cap on era el quadre que havíem pintat els dos junts.

- De veritat vols acabar com aquella vegada? - vaig dir, aixecant les celles. Sabia quina era la resposta.

Vaig agafar un altre coixi i li va donar en el braç.

- Plens de pintura i de plmes? Va molar, i ara no podras enganyar-me..- vaig dir senyalant el cabell.- No tindre compasio pel teu cabell.

Vaig mirar el quadre, aquella tarda havia estat genial. Encara tenia la camisa.

- Se que vols....- i vaig agafar un altre coixi.- Ho se...

I, en aquell moment, vaig agafar jo un coixí i amb un gest ràpid el vaig pegar en tota la cara.

- Prou bé que ho saps! - vaig exclamar, allunyant-me uns passos d'ell, armada amb el coixí - En guàrdia!

Va llançar-me un altre coixi, pero el vaig esquivar i no me va tocar.

- Et conec River, et conec.- vaig dir llançant-li un coixi.- Saps com de bé et conec.-vaig dir rient.

Vaig correr cap ella perseguint-la amb un coixi.

- No fugiras de mi!

- Noooo! - vaig cridar, rient - apártate de mi! Vete de mi lado!

Però en aquell moment em vaig entrebancar i vaig caure al terra, sense poder parar de riure. No vaig reaccionar a temps, i en un parell de segons ja gairebé m'havia atrapat... Vaig cobrir-me el cap amb les mans acurrucada al terra, sense parar de riure, tement el pitjor.

- Pietat! Tingues pietat!

Va caure a terra, sobre un munt de coixins.

- Piedad? QUe es eso?- aig començar a fer-li pesigolles.- Ara sabras qui soc River!

Vaig agafar un coixi i li vaig donar en la cama. Li vaig allargar la ma.

- Va...tindre pietat, t'ajudare a alçar-te...

- Ooh... Gràcies cavaller - vaig dir mentre pestanyejava frenèticament, ajudant-me de la seva mà per aixecar-me.

Però... des del mateix moment en què vaig quedar dreta, vaig engrapar un coixí i vaig pujar-me a la seva esquena, donant-li fluixet al cap.

- Això et passa per no saber de què pot ser capaç una dama - vaig dir, rient.

Es va pujar a la meua esquena, agafant-se al coll. I va començar a donar-me amb el coixi al cap.

- I tu no saps del que jo soc capaç....- vaig dir rient.

Vaig girar i varem quedar cara a cara. Vaig començar a fer-li pesigolles al braç.

- Perquè no tinc un coixi a mà...t'has lliurat.- vaig dir.- I ara baixaras amablement del meu coll o haure d'obligar-te?

- Ah! - vaig cridar quan, en fer-me ell pessigolles, em vaig desgafar i vaig caure sobre el piló de coixins una altra vegada - Ràbia! per què em coneixes tan bé que et saps tots els meus punts dèbils? - vaig dir, rient, pegant-lo a la cama amb el coixí, des del terra.

Vaig estirar-me al terra amb un sospir, resignada.

- Pel que veig no ha calgut que facis tu res. - vaig dir, divertida.

Vaig deixar-me caure a terra al seu costat, damunt els coixins.

- Perquè et conec, no ho pots remediar.- vaig dir-li.- No m'has deixat...

Vaig agafar un coixi i el vaig tirar a l'aire, abans de que caiguera el vaig apuntar amb la vareta, es va trencar i les plomes van començar a caure, vaig fer que es quedaren quetes amb un moviment de vareta.

- Mira, neva...neven plomes i tenim un nuvol blanc- vaig senyalar el coixi.- Que amenaça amb més plomes.- vaig començar a riure.

Vaig somriure mentre em mossegava el llavi, tota tonta. Qui no ho estaria?

Em vaig acostar més a ell, encara estirada, mirant les plomes.

- És preciós, això que fas - vaig dir, somrient sincera - Ho saps, oi?

Vaig girar per mirar-la.

- No més que tu.- vaig dir somrient.- T'agrada? També se fer açò..

Vaig apuntar a les plomes que varen començar a caure però que abans de tocar-nos es desfeien i feien com un efecte paregut a la neu.

- És com tindre pols de neu, però no mulla.

Vaig inspirar fons, intentant no somriure més del compte.

- M'encanta.

Vaig agafar la vareta, i vaig apuntar a la minicadena. Una música nadalenca, alegre però molt suau, va inundar la sala. Vaig somriure.

- Algun flashback de fa un any? - vaig dir, rient.

- Pot ser d'aquell...com es deia

Frosty the Snowman,
Was a jolly happy soul
With a corncob pipe and a button nose
And two eyes made out of coal

- Tot i que diria que aquest cop és molt millor que l'any passat...un any ja...- vaig mirar-la.- Fou un bon any...diria que sobretot l'ultim mes.- vaig somriure.- Les ultimes setmanes foren les millors.

Vaig riure de valent mentre cantava Frosty, the Snowman. Però després em va comentar tot allò de les últimes setmanes... tenia raó. Havia tingut els meus altibaixos, però, al final, me les havia arreglat per tenir un dels millors anys de la meva vida.

- Aquest cop és definitivament millor que l'any passat... Aquest cop no sóc idiota i sé perfectament el que sento per tu - vaig dir, somrient sincera.

- Hi ha una contradicció, no has sigut mai idiota, i tu no pots contradir-me a mi. I m'agradat l'últim que has dit, saps? Si era feliç cada cop que estava amb tu ara puc afirmar que ho soc molt més.

Vaig agafar-li del braç i vaig fer-li petites pesigolles, era el seu punt débil, però sabia que li agradava.

- Oooh - vaig dir, divertida - que mono.

llavors em va començar a fer pessigolles. Vaig aguantar-me el riure com vaig poder.

- Compteamb el que fas, que encara començaré a pintar-te la camisa com l'altra vegada. - vaig dir, rient.

Vaig continuar amb les pesigolles.

- Doncs encara la tinc, saps? A l'armari, me la pose algun cop, me du bons records.

Vaig agafar-li de la mà i vaig començar a fer-li petites pesigolles.

- Aixi que vols pintar-me la camisa....bah, una més amb pintura, no es notaria, aixi que.- vaig dir rient.

Vaig riure.

- De veritat deixes que la gent et vegi tot ple d'estrelles i floretes? - vaig riure - Mare meva, algun dia t'haig de fer roba de veritat. no pots anar pel món, així - vaig dir, rient.

Vaig quedar-me uns segons callada, dubtant.

- T'agradaria provar a fer-te-la tu? - vaig dir, somrient.

- Floretes no hi havien que jo recorde...estreles, i ben boniques que són!- vaig dir rient.- Fer-me jo la roba? No, gràcies. No m'agrada, no soc molt de cosir i fer coses d'aquestes...manuals...un cop la Sam i jo varem intentar fer crec que era un bolso de tela, o algo aixi, es va quedar en tros de tela cosida de manera rara.- vaig dir rient.- No se ni per on para. Però bé, tu segur que t'has fet molta roba.

Vaig riure.

- M'ho puc imaginar. - vaig dir somrient - Doncs la veritat és que la meitat de la roba que tinc me l'he feta jo. El jersei que porto me'l vaig fer l'hivern passat, i la bufanda que hi ha penjada és de fa uns dies. Els texans són una mica més difícils de fer, però - vaig comentar, divertida - Des que n'he començat a portar aquest any, només me n'he fet dos. Però vaig millorant. - Vaig dir, somrient.

Vaig aixecar-me un moment, i, després de rebuscar uns segons entre els armaris, vaig tornar on era l'Ed i em vaig asseure amb compte al seu costat.

- Això és l'últim en què he estat treballant - vaig dir, mostrant-li una llibreta oberta i un tros de tela ja retallat - acabo de començar.

Era un vestit d'hivern, de màniga tres quarts, d'angora blanca. segons el disseny que hi havia a la llibreta, havia de portar unes perletes marrons cosides a les mànigues i el coll, i anava una mica més ajustat cap a la cintura, caient gràcilment fins a sobre dels genolls. Quan et movies, havia de fer l'efecte de la neu caient.

- Què et sembla? - vaig dir, indecisa - La veritat, crec que em vaig inspirar en certa tarda en la que uns flocs de neu van fer que certa situació fos perfecta - vaig dir, rient tota nerviosa.

Vaig mirar-me el dibuix i el principi.

- Et quedarà precios. El dibuix és genial.- vaig somriure quan va dir allò últim.- Aixi que certa tarda amb flocs de neu...eh.- vaig dir rient.- Et puc dir que eixa tarda fou perfecta. Ja et vuic vore amb aquest vestit, si de normal ets perfecta amb aquest vestit ho seras molt més.

Vaig mirar el jersei.

- I dius que l’has fet tu? M’agrada i és molt calentet, no?

- Oooh... Que mono - vaig dir, rient - Seràs adulador...

Vaig agafar-me un trosset de tela del jersei, somrient.

- Sí que ho és - vaig dir, somrient - Per què? me'l vols comprar? - vaig dir, rient