Sectumsempra

Vaig sortir del castell, corrent com una esperitada. Les llàgrimes em corrien galtes avall, sense que jo pogués controlar res.

Notava el pergamí que m'havia enviat la meva mare, hores abans, arrugat dins la meva mà.

Estimada Úrsula

Se'm fa molt difícil dir-te això, però crec que és la millor manera de que ho sàpigues.

L'àvia Grace, la mare del pare, va morir ahir a la nit.

Em sap greu que hagi de ser jo la que t'ho digui, però el teu pare no podia.

T'estimem,

Catherine i Peter.

Vaig arribar a un arbre, on em vaig aturar. Vaig mirar al voltant, i em vaig adonar que no m'hi veia. No per culpa de les llàgrimes, sinó per culpa de la boira que envoltava tots els terrenys.

Tornava al castell després d'un bany al llac, per`o des de la meua eixida s'havia format una boira que envoltava tot i no et deixava vore més de dos metres davant teua, cosa que va fer que no vejera l'arbre, cosa que fer`a que m'estampara.

- Auch...-aleshores vaig vore que hi havia algu més ahi, perfecte, la Black, i estava plorant.- Vaja tu que coincid`encia.

"Perfecte... I ara la Williams" Vaig pensar, eixugant-me les llàgrimes amb rapidesa.

- Què collons hi fas tu, aquí? - Vaig etzibar-li, de mala lluna.- No et volen ni a la teva residència que t'envien a fora amb la boira?

Vaig respirar profundament. Necessitava calmar-me. I ràpid. Perquè podria fer una bestiesa.

-Mira, a difer`encia teua a mi les meues amigues no em tirarien de la sala comuna. I dos, estava fent esport, cosa que tu...-me la vaig mirar.- Bé, aix`o és discutible.

Es pot saber perque sempre que estava bé tenia que trobar-me-la! u.u

- A diferència de mi, Williams - Vaig contestar-li, borde. - Jo no necessito fer cap mena d'esport. No ho necessito. En tinc prou amb el Quidditch. I per el que veig - Vaig dir, fent una repassada entre la boira - Ho necessites més que ningú.

Vaig arrepenjar-me a l'arbre, respirant entretalladament per la notícia.

- I et recomano que no em busquis, avui, perquè em trobaràs. - La vaig advertir.

- Si jo no te buscava, no et cregues que ets tan important...tinc coses molt més importants que fer que parlar amb tu. I, saps? Jo faig esport per no acabar com tu.- vaig dir tambe de manera borde.

Que passaria aquest cop? Vaig vore que duia algo en la m`a, plorava per algo que li havien comunicat? [i]Sam, des de quan te importa el que li passe?[i] També, tenia rao.

- Ahà...-Vaig contestar, tallant.- I perquè sempre que me'n passa alguna et trobo a tu, revolotejant pel meu voltant?

I em vaig girar i li vaig clavar una espenta, amb tota la força que em permetia la ràbia que tenia dins.

La va agafar tant per sorpresa, que amb l'espenta va caure a terra.

Vaig anar cap allà, i me la vaig mirar, des de dalt.

- T'he avisat, que no em busquessis.

Em va tirara a terra, no m'ho esperava cert, per`o ella tampoc se esperava que jo em tornara. Li vaig agafar del braç i la vaig tirara terra al meu costat. Em vaig alçar.


- Mira, com ja te dit jo no te buscava, sols tornava per aci, perque ñes el cami més curt des del llac, aixi que tinc el mateix o mes dret a estaar aci.- me la vaigmirar des de dalt.

Vale. Allò era la guerra.

Vaig entrellaçar les meves cames amb les seves, des del terra, i la vaig fer caure, un altre cop.

Vaig anar ràpid i em vaig posar sobre seu. I li vaig clavar un cop de puny al nas. Que no va sonar precisament bé. I hi vaig tornar, aquest cop al pòmul.

vaig fer i vaig quedar jo damunt d'ella, li vaig agafar les mans per a que no es moguera i li vaig clar el genoll al pit.

- Es pot saber que cony tens en contra del meu nas? Mira, jo de tu m'estaria queta si no vols acabar mal..

Me la vaig mirar i per a sopresa d'ella em vaig alçar.

- Que no m'agrada, crec que te l'hauries d'operar - Vaig contestar, amargament.- I mira com tremolo. Em fas una por.

Ella es va aixecar i jo, del terra estant, vaig engrapar una pedra que tenia al meu costat i li vaig tirar en direcció al seu cap, que li va donar just a la templa.

- No em fas por, Williams.

- Vaja tu, no t'agrada el meu nas, bé, això és pot arreglar jo el canviare si tu fas un esforç per desfer-te d'eixa cara tan horrible que tens.- vaig dir amb sorna.

Quan em vaig alçar em va tirar una pedra que em va donar al front. Em vaig possar la mà al cap, no tenia sang, però em feia mal, serà puta.
Em vaig llançar damunt d'ella fent que les rodolaren per terra, li vaig pegar un cop de puny al nas.

Vaig somriure malèficament quan vaig veure que es tocava el front. Vaig ignorar totalment el seu comentari sobre la meva cara.

Llavors ella va venir cap a mi, abraonant-se sobre meu i fent que les dues rodoléssim pel terra. Quan ens vam aturar, em va clavar un cop de puny al nas.

"Ouch! >.< " Però vaig aconseguir reprimir que sortís de la meva boca.

No sé com ni d'on em va sortir la força, però m'ho vaig manegar per posar els peus a la seva panxa i fer que sortís de sobre meu.

Em vaig posar de peu, a dures penes. I tambalejant-me.

Vaig treure la vareta i la vaig apuntar.

- Expulsiarmus! - Vaig dir, apuntant-la. I la seva vareta va sortir fora del seu abast.

Vaig veure que intentava posar-se de peu, per contraatacar. La vaig apuntar amb més convenciment.

- No se t'acudeixi. Saps que no en dubtaré ni un moment. - I vaig aclucar els ulls.

Me la vaig mirar com apuntava, que no em menejara em deia? Ni de conya.
Vaig vore la vareta a dos metres meu, no tenia res que pedre.

- Et penses que em dones por?- aixi que em vaig llançar per a intentar agafar-la.

OFF: Contesto aquest, contestes tu i al següent ja et faig l'encanteri?


ON:

Vaig veure com em mirava alternativament a mi i a la seva vareta. I llavors es va moure per intentar agafar-la.

-QUE T'HE DIT QUE NO ET MOGUÉSSIS! - Vaig bramar. I amb la mateixa força que em va sortir abans per treure-me-la de sobre, vaig apuntar just davant seu i amb un "Bombarda!" vaig fer que un forat prou gran li impedís agafar la vareta.

Vaig anar cap allà i vaig agafar la seva vareta, que em vaig posar a la butxaca del pantaló.

- Un altre dia aprendràs a fer cas, estúpida.

No sabia ben bé perquè, però respirava entretalladament i, a dins meu, sentia una ràbia que no havia sentit en la vida.

OFF: val, però recorda de després deixar-me la vareta al costat xD. I tranquil·la, no et delatare.

Anava a agafar la vareta quan va llançar un bombarda al meu costat que va fer un forat i la va agafar ella.

- No saps que per molt cridar no vas a tindre la raó?- vaig dir mirant-la.

Em vaig menejar un pas, encara mirant-la, i després un altre, fins estar davant seua.

- Que deies que no fera?

OFF: Tranquil•la, que fare una cosa que t'entendrirà el cor.

ON:

Vaig veure com avançava fins a mi i em deia que per molt cridar no tindria la raó i preguntant-me amb segones què li havia dit.

- Jo de tu faria més cas a la gent que et dona bons consells. No em facis cabrejar perquè te n'arrepentiràs. Llavors si que no et mouràs.

Vaig adevertir-la.

OFF: a la següent... XD

Off: Uix, por em dones xD

Vaig donar un altre pas fins quedar davant seua.

- No em dones por? Vols que ho torne a dir? No ets ningú per dir-me el que he de fer o deixar de fer.

Me la vaig mirar amenaçadorament.

- Ara donam la vareta si no vols que te trenque algo més.

I es va apropar a mi. Tant que fins i tot m'incomodava. Em va demanar la vareta.

- No.- Va ser l'ùnic que vaig dir.- i ara aparta't, si no vols acabar malament.

No es va bellugar ni un centímetre.

Com que aquelles teniem, no?

- Tu ho has volgut.- I amb la ira que m'invaîa vaig tornar a emputxar-la i va tornar a caure al terra, mirant-me.

Va fer el gest de que es volia tornar a aixecar. Però jo estava encegada i li vaig clavar una puntada de peu a les costelles.

Em vaig plantar al seu costat i la vaig apuntar, amenaçadorament.

- T'he avisat.

Vaig tancar els ulls i vaig respirar profundament. Despres els vaig obrir i vaig dir:

- Sectumsempra

I un raig de llum es va dirigir cap al seu cos, desprotegit. I s'hi van començar a formar petits talls, per tot el cos, que van començar a sagnar amb rapidesa.

OFF: perdona pels accents...però es que soc a classe i estic cnt des del mbl... I es un pal posar-los...

off: tranquil·la, no passa res.

Em va espentar a terra, no em vaig molestar en dir res i em vaig intentar alçar, dic intentar, perque em va donar una patada a les costelles i vaig tornar a caure, quan anava a respondre em va apuntar amb la vareta....Sectumsempra, un [i]Oh[i] fou tot el que vaig dir abans de caure a terra.
Al principi no vaig notar res, però poc a poc un dolor intens es va apoderar del meu cos i vaig notar com petites ferides s'anaven obrint i com començava a sagnar.
Me la vaig mirar, no vaig mostrar cap signe del dolor que sofria, vaig intentar alçar-me però no podia casi ni menejar-me, i cada cop les ferides sangraven més. Vaig recolçar l’esquena en un dels abres.

- Es pot saber que cony fas encara aquí?- vaig dir com vaig poder.- Dona’m la vareta i veste’n.-. Vaig vore que començava a tindre la roba d’esport xopa de sang.

M'havia quedat allà garrativada de l'espant.

''Què has fet, Ursula?'' Em va dir una veueta dins meu. ''Fes el favor de moure't i fer alguna cosa!!'' Em va ordenar.

Però jo no em podia moure. Les cames no em responien, la meva cara s'havia quedat amb un rictus d'espant, que no canviava.

I ella allà, recolzada contra l'arbre, amb tota la roba xopa de sang.

OFF: hihihi! Al següent ja sabràs el que vull fer! no posis gaire cosa, la vareta te la torno en el pròxim

Em vaig mirar la Black, començava a marejar-me, perque no marxava? No sabia el perque, però no la delataria. Me la vaig mirar.

- No dire res, marxa.

Vaig negar amb el cap quan em va dir que marxés. Vaig empassar, per desfer el nus que m¡omprimia la gola.

- Williams, perdona'm - Vaig murmurar.

I vagi aixecar la vareta una altra vegada.

- Animo linqui

I vaig anar corrent cap a ella, perquè no caigués a terra quan es va quedar inconscient.

La vaig deixar al terra, suaument.

Em van començar a caure llàgrimes galtes avall. Ja no vaig poder reprimir l'opresió de la gola.

Vaig tornar a alçar la vareta, vaig respirar profundament i...

El cos inconscient de la Williams es va elevar dos pams del terra.

Vaig tornar a respirar profundament just abans de començar a caminar cap al castell.

Tenia una única idea dins la meva ment.

Salvar-li la vida a la Williams.


OFF: Tanques tu? Jo obro a la infermeria.

Anava a replicar-li que marxes, que em deixara on estava, per`o no em va fer cas, em va tornar a apuntar amb la vareta i després el no res. Lúltim que recordava era que venia cap a mi.

[TEMA TANCAT]