Els núvols que tenien formes (Noxus)

Portava ben bé dues hores estirat al peu d'un arbre petit, mirant el cel i intentant imaginar-me les formes dels núvols. Quan hi havia algun núvol que no tenia forma, feia un gest amb la vareta i els modelava al meu gust.

Aquell semblava... un tren. Sí, semblava el Hogwarts Express. Vaig riure de la meva pròpia tonteria, mirant el cel mig empanat, endevinant formes dels núvols mentre pensava en la Black.

"Tan de bo tots els estius fossin com aquest...", em vaig dir.

Després la bronca amb el nen de Haff vaig decidir sortir a fora, poder allà trobaria a algú. I efectivament allà al terra un vareta amb mà apuntant al cel... "que redimonis fa". Em vaig apropar, els ulls sem van obrir com a plats, era en Kikus Fortin, per el que he estudiat dels alumnes, aquest es d'Slytherin. Em vaig apropar cap a ell

"quina vergonya per la casa d'Slytherin"

Em vaig apropar cap a ell enfurismat "maleïda capa dels nassos, em fa caminar com un anec"

Em vaig posar davant seu, tapant-li la vista, em vaig ajupir i agafant-lo per la orella li vaig dir.

- Tu, et sembla normal estar aquí, fent simples encanteris per deformar els núvols? I tu et fas dir que ets Slytherin...

Em vaig adonar que d'aquesta manera no aconseguiria fer-me amb els meus alumnes d'Slytherin, així que el vaig deixar anar. Em va dir que el deixés estar que volia seguir fent formes als núvols, que era mes divertit que fer qualsevol altre cosa.

- Vols fer núvols? - Vaig treure la vareta, vaig girar-me i apuntant el cel vaig fer despareixer els núvols. - Apa, ara em portaràs al despatx del director, m'entres m'expliques el funcionament i els alumnes que hi ha a la casa d'Slyterin.

Mentrestant que li deia això caminava cap a la porta d'entrada del castell, no veia que tingués gaires ganes de seguir-me així que vaig donar un cop de vareta i es va posar a ploure.

Un home va posar-se al mig, em va agafar per la orella i em va intentar esbroncar. Es va carregar l'entreteniment dels núvols i va dir-me que el guiés fins al despatx d'en Dumbledore.

- Primer de tot... em dic Kikus Fortin, de setè curs. Pensa tenir un mínim detall d'educació i presentar-se, vostè? - vaig mirar-lo, reptant-lo -. Segona cosa: no s'atreveixi a posar en dubte el meu rang de Slytherin. Si sóc a l'herba deformant núvols en comptes de ser a la biblioteca, és perquè dubto que la biblioteca em pugui aportar gaire res de nou. Un geni no llegeix llibres; els escriu.

Quan va veure que no em movia, va fer ploure. Gairebé plorava de riure, jo.

- Meteolojinx recanto - va cessar de ploure; l'home em va mirar amb ràbia -. El duré al despatx, si es presenta i es disculpa degudament. Crec que li he demostrat amb escreix que em mereixo aquests honors.

El nanu dels collons va fer parar de ploure, em vaig girar de cop i em va dir no se que d'uns honors. La veritat es que em treia de pollaguera, però em va recordar a mi a la meva època a l'escola. Però encare així m'havia fet enfadar, vaig treure la vareta i el vaig apuntar. Es va quedar com si res.

"m'agrada"

Vaig guardar la vareta, però avanç vaig tornar fer ploure. "A mi un marrec no em trepitja"

Me'l vaig quedar mirant i li vaig dir que entrés i em presentaria com deu mana.

- Et puc assegurar que si m'ajudes tindràs la teva recompensa. Que em dius?

- Senyor, sisplau... - vaig dir després de fer una cúpula d'estàtica que em fes de paraigua -. Molts dels joves residents aquí tenen ganes de disfrutar de l'estiu, li agrairia que no els ho impedís amb aquest mal temps. No és un gest d'arrogància, sinó de pura necessitat, espero que ho entengui.

Vaig tornar a fer desaparèixer els núvols de pluja i vaig acostar-me al professor, que ja era pràcticament a la porta d'entrada.

- Em sembla bé... senyor? - vaig tornar a demanar, preguntant pel nom -. Sisplau, em podria dir qui és? Se'm fa incòmode conversar-hi si no sé a qui em refereixo.

Bé al menys es educat, un tant arrugant però. Es va apropar a mi, va parar els núvols "marrec, no em dona la gana que me'ls paris" vaig tornar a treure la vareta i vaig tornar fer apareixe núvols pero aquest cop amb llamps i trons.

- Plourà fins que jo vulgui, toca nassos. Em dic Noxus McNair, soc el nou professor per aquest curs de transformació. I poder el cap de la casa Slythering durant el curs. Ara que ja te dit el meu nom i qui soc, em pots portar al despatx de l'incompetent del director?

Vaig donar un cop de vareta i vaig tancar les portes que donaven al jardí.

"Massa educat el nanu, recordava els Slytherin amb mes mala lluna."

Em vaig quedar a l'altra banda de les portes, a fora del jardí. Per allà no hi passava. I ara sabia que era professor, i que volia ser el cap de Slytherin. Ergo, no em podria fer res perquè tot el que em perjudiqués a mi el perjudicaria a ell.

- Ah, no, McNair. D'aquí no em moc, maco... - vaig dir, en veu alta -. No pas fins que deixi d'insistir amb la maleïda pluja.

Vaig fer desaparèixer els núvols i vaig bloquejar el clima, cansat.

- I, per si no ho ha notat, a mi em van els encanteris. Intenti fer ploure, ara, senyor "Fums".

El nanu em tenia fins els nassos, tan difícil era caram? Vaig somriure, vaig deixar estar els núvols, era posar-se al seu nivell, així que amb finito incantatem vaig tornar el clima al seu estat.

"Noxus, sigues simpàtic, es de casa teva, si li fas res, et revotara a tu i no convé."

Em vaig apropar cap a ell, el vaig rodejar amb el braç i li vaig dir.

- Mira, Fortin, ni a tu, ni a mi, ens convé portar-nos malament, i tampoc vull que hi hagi mals rotllos, la casa d'Slytherin ha d'estar unida, com ho ha estat sempre, hem sigut la casa gran de Howgarts, ni Gryffindor ni osties, nosaltres tenim als mes poderosos. I et veig talent. Ets educat, pero amb aquest punt arrogant que contra resta el primer. Que et sembla si ens començem a portar bé. Tu m'expliques qui hi ha a Slytherin i em portes al despatx i jo et recompenso.

Li anava dient mentres el portava escales amunt.

Vaig mirar-me al professor. Vaig reprimir un somriure quan va mencionar Gryffindor (em va fer pensar en la Black).

- Sí, és clar que em veu talent. És quelcom tan evident que seria cec si no ho veiés... - vaig dir, molest -. Miri, professor McNail, ha agafat un mal moment per venir a fer de Cap de Slytherin. Ja no hi ha l'Slytherin fort, unit i poderós que vostè recorda, només hi ha... traicions, desenganys i mal ambient.

Vaig mirar-me'l amb desdeny.

- A Slytherin hi ha, actualment, tres tipus de persones: putes/golfos, imbècils racistes, i cracks. I normalment els primers i els segons són els mateixos. Després hi ha... gent interessant, com la Ursula Black o jo mateix, que no es deixaran prendre el pèl per el nou professor de Transfiguracions.

Vaig fer mitja volta, deixant estar aquell home. Em queia pitjor cada vegada que obria la boca... era cruel per pur lucre.

- Ah, i per trobar-se el professor Dumbledore busqui l'estàtua de l'àguila. La contrasenya és "Matar el pollastre", em sembla recordar. - vaig pensar en les pastilles del professor -. Ah, i molta sort... La necessitarà.

No pensava explicar-li el truc de les pastilles. Ja se les apanyaria ell solet. Vaig fer un somriure de suficiencia i em vaig fer mitja volta, controlant-lo de reüll mentre m'allunyava.

El nanu dels nassos em tènia fins la vareta, jo intentant portan-me bé de veritat i no se'm pren en serio "esta clar que no puc ser bona persona, i si aquestes tenim, així serà"

- Una pena... Només volia portar-me be amb la meva casa. Per el que veig ha pogut més l'egocentrisme dels alumnes Slytherin. A la meva epoca això no passava, davant el nostre escut herem tots iguals, respecta-nos i fent-nos forts per fer front a les demés cases.

Em va posar de mala lluna que es dones mitja volta i em deixés allà. Vaig estar apunt de treure la vareta, pero era millor deixar les coses estar... Em va dir que busqués l'estatua de l'àguila, no se que d'unes pastilles i que tingués sort.

"Aquet marrec dels collons, se les veurà amb mi tot el curs, es cagarà les potes en avall, amb en Noxu McNair no juga ningú"

- Abans egocentrisme que extremisme, McNair! - vaig dir, des de la distància -. Perquè aquesta actitud de "amb mi o contra mi" és realment molt nazi...!

Vaig girar-me, amb els fums pujats, i vaig picar-li l'ullet, abans d'allunyar-me. Quan encara no s'havia girat, ell, però, vaig fer un gest amb la vareta i el cel va tornar a brillar amb força, mentre els altres alumnes queien en que el temps s'havia calmat i tornaven a sortir als jardins.

[Surto del tema]