Per fi a caseta!

Vaig inspirar fons i vaig obrir els ulls, emocionada. Tornava a ser a Hogwarts!

Semblava que hagués estat una eternitat, no pas dues setmanes. Havia hagut de ser fora, però ja tornava a ser a un dels meus llocs preferits en el món, i, ja per rematar, seria la meva primera experiència d'estiu a Hogwarts.

Em sentia simplement genial. L'home aquell havia estat capturat, els meus amics eren tots amb mi i semblava que tot anava com una seda.

Em vaig asseure en una pedra del jardí i vaig contemplar-ho tot com si fos la primera vegada. D'alguna manera, em semblava que tornava a ser a primer.

-ERIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIN!!!!!

Vaig tirar-me sobre ella i vaig abraçar-la molt fort. Encara no l'havia vist i em semblava que no havia de venir... es clar que tampoc havia mirat molt la llista. Bha, tan se val

-¡Has vingut! ¡Has vingut!- deia, contenta.

Havia sortit a passejar una estona amb la Wendy quan ens van trobar ni més ni menys que amb... l'Erin!

- Eriiiin! -vaig exclamar jo també, i vaig córrer a abraçar-la. ;'alegro moltíssim que et quedis aquí aquest estiu.

Me la vaig mirar, feia bona cara.

- Ja m'explicaràs què has fet aquestes dues setmanes... Ah, per cert - vaig recordar aleshores-. La Lily ha tornat. No està massa fina, però ja t'ho explicarà ella... i el James ha tallat amb ella, o sigui que evita el tema perquè estan els dos una mica... trasvalsats. T'ho dic més que res perquè no fiquis la pota sense voler...

Vaig fer un sospir.

- Per la resta... benvinguda! ^^

- Wen! Agatha!


Vaig abraçar-les a les dues.

- Jo també m'alegro que hi sigueu. Ha sigut molt divertit i molt emocionant, però prefereixo ser aquí amb tots vosaltres...

L'Agatha em va explicar això que havia passat. Me la vaig mirar, preocupada.

- Però estan... estan bé, tots dos?

- Eh... no, no estan bé cap dels dos -li vaig contestar-. Per la Lily no podem fer gran cosa, només animar-la, però el James... porta una actitut que no em fa gens de gràcia. No sé com puc fer que torni...

Vaig fer un sospir.

- Però no em rendirá amb ell. Ara va així com de passota, però ja se li passarà. O li faré passar jo la tonteria de cop ¬¬

Vaig fer un somriure. Sabia que l'Agatha podia amb tot i més.

- Jo si vols puc mirar d'animar la Lily... Al James no el conec pas tant. Però miraré d'estar al meu costat, tranquil·la- vaig dir, fent un somriure tot i estar una mica preocupada.

Vaig decidir canviar de tema.

- I què, què heu estat fent aquests dies que no hi era?

- No gran cosa. Jo intento posar-me una mica al dia ab Pocions. Em va quedar un dos, Erin... - vaig dir-. Miraré de posar-m'hi a l'estiu i convèncer el profe perquè em deixi fer un examen de recuperació al setembre... perquè amb un suspès no puc seguir amb les classes.

Vaig seguir caminant i vaig fer un sospir.

- Però se'm fa taaaant muntanya amunt... Però m'hi obligo. Pels matins, després d'esmorzar vaig cada dia una hora a la biblioteca. I després doncs no ho sé, vaig a prendre el solet, a nedar al llac, o a jugaruna estona al camp. És guai la vida aquí. Pensava que se'm faria avorrit, però, no, han passat un munt de coses...

Vaig fer un bot.

- Per cert! Recordes el primer Mark Shuller? El primer assassinat, de Ravenclaw, l'amic de l'Allie? Ha tornat! És un fantasma i corre per aquí! Jo encara no l'he vist, però m'han arribat les veus!

Vaig fer un sospir. No, amb un suspès no podia seguir amb les classes... ni tampoc podria amb només una hora d'estudi diària, al meu parer, tot i probablement ser més del que normalment faria ella.

Tot i això, vaig deixar de pensar-hi immediatament després que em mencionés el Mark.

No sabia si estar contenta, trista o preocupada. Tot depenia de la pregunta que vaig formular segons després:

- Com... Com s'ho ha pres l'Allie?

- No ho sé, no l'he vista des del dia que vam arribar... Com que tothom fa els horaris que vol, és una mica coincidir amb la gent si no la busques específicament... Però es veu que li deixar anar una bona hòstia al James al mig del gran saló! -vaig afegir amb un somriure divertit-. Perquè no li va donar "prou importància" a l'assumpte, pel que es veu...

Se'm va escapar un somriure; Em coneixia les hòsties de l'Allie... Pobre James. Probablement s'hagués passat una bona estona adolorit xD

- Aleshores està bé- vaig fer, alleujada- Afectada, segur; però no crec que estigui trista ni res. L'allie és així- Vaig fer amb un somriure feliç.

Vaig somriure.

- I tu què? On has estat tots aquests dies, desapareguda? Has fet alguna cosa interessant?

OFF: Missatge núm. 1001!

- Doncs he estat a Itàlia, de gira amb un cor on cantava de petita- vaig dir, amb un somriure- no ho fèiem del tot malament, pel que es veu; hem fet concerts per molts llocs, i hem vist un munt de coses. Vaig cantar pel president de Bergamo!- vaig dir- va ser molt divertit tornar a ser amb tots ells; Tot i que el ritme era una mica massa mogudet per a mi. La veritat és que em va fer molta il·lusió que em cridéssin per a anar amb ells després de tants anys...

OFF: uf, a mi encara me'n queden uns quants! XD

ON:

- Caram, és genial! -vaig exclamar quan em va explicar allò del cor-. I és evident que et criden perquè cantes com els àngels. És veritat, t'hi podries dedicar, Erin. No t'ho has plantejat mai? -vaig dir, ja muntant-ma la meva pel·lícula-. Tu a dalt de l'escenaria amb els focus i baix tots els teus fans cridant el teu nom (jo a primera fila, per suposat!), i sortint a les portades de les revistes i totes les noies farien cua per portar el teu pentinat i el teu estil de roba, i tot... O.O

Vaig riure, divertida.

- No ets la primera persona que m'ho diu... Ni tampoc la pimera persona a qui li ho nego. Però tu quan m'has sentit cantar, que estiguis tan segura de que m'hi podria dedicar? Només els més bons hi entren, i es necessiten moltes coses... Nah. Prefereixo estudiar i assegurar-me alguna carrera de veritat... No trobes que és millor?- vaig preguntar, amb un somriure.

Em vaig encongir d'espatlles.

- Jo sempre he pensat que tothom hauria de fer allò que més li agrada. Sense por. Si no creu en un mateix, qui ho farà? Jo amb segons què tinc el cervellet d'un mosquit, però si dic que vull ser auror, pels meus morts que ho seré... encara que de moment tingui un 2 de pocions... U.U'

Em vaig tornar animar ràpidament.

- I sí que t'he sentit cantar, un cop, a la Sala de Necessitat... éreu un grup que tocàveu, i tot i que jo no sé tocar cap instrument, em vaig asseure en un raconet a escoltar...

Vaig riure.

- Ah, és veritat!- vaig dir- Ja no ho recordava. M'ho vaig passar bé, aquell dia... Però bé, tampoc és que no m'ho pugui passar bé fent altres coses- vaig explicar- Ara per ara, el més probable és que me'n vagi per magimedicina, i la veritat és que m'agrada molt. Tu, diria que te'n vas per a Auror sí o sí, oi?- Vaig riure. La veritat és que ja m'havia ft la idea. A més, com que l'home aquell ja se n'havia anat... semblava que ja no hi hagués perill.

- Fa per tu, això de ser sanadora -li vaig dr amb un somriure-. Sí, jo vull ser auror. Però donada la mediocritat de les meves notes no sé si podrà ser.

Vaig pensar si hi havia alguna altra professió del món màgic que m'interessés. No.

- A les males, engegaré el món màgic i faré alguna cosa en el món dels muggles. Alguna cosa que em faci sentir útil. I a prendre pel cul la màgia, la família i tot plegat.

Em vaig quedar callada, pensativa.

- Sí, ja m'ho vas dir un dia, això...- vaig començar- Però jo... Segueixo mantenint que, tot i que em sebla bé el que facis... No ho sé, crec que et situo millor per aquí. No és el que em deies abans, de fet? Un pot ser el que vulgui ser, sempre que s'ho proposi. No creus? Trobo que, en el teu cas, això de les notes només és un petit contratemps. Crec que el professor de l'any passat hi va influïr molt, en la nota; i que, si aquest estiu t'hi poses de valent, el professor nou et deixarà continuar amb el curs que vé...

Me la vaig quedar mirant, amb un somriure tímid.

- Això és el que jo crec, vaja...

- Jo també crec que el professor va tenir-hi alguna cosa a veure. No sé perquè serà, però des del dia que vaig entrar borratxa a la seva aula i li vaig dir que era un fill de puta desgraciat em va agafar com mania -vaig riure-. Aix. Que susceptible que és la gent!

Vam començar a caminar cap al castell.

- Aquest any et toca fer quart o cinquè, ja? -li vag preguntar. Per la seva manera de ser, l'Erin semblava molt més gran del que era, i sempre em costava situar-la en un curs. De vegades em semblava que era més gran que jo i tot, per com parlava. Jo encara em sentia una cria.

Vaig riure. La veritat és que, tot i que l'antic professor sempre m'hagués tractat força bé, sabia que no feia el mateix amb tothom. I no, lo de l'emborratxada no havia anat gaire bé ^^' .

Vam començar a tirar cap al castell.

- No, no, faré quart- vaig riure- no em vulguis avançar pas un curs, que em queda molt per madurar encara. De fet, encara em sento com si fos a primer- vaig dir, rient- Tu faràs... setè, pot ser?- vaig preguntar amb un somriure- Mare meva... em fa por només de pensar-hi. Però ho faràs molt bé, segur- li vaig dir, confiada.

- Sí setè ja... s'acaba el xollo... i apa, et treuen d'aquí d'una patada i cap al món laboral. Però si encara són una cria... em sento com si hagués crescut només fins els 13 anys i des de llavors estigués fingint que en tinc més... Per favor, Erin, tu em veus amb una feina? Treballant per algú i fent vuit hores diàries? Déu meu...

Em va sobtar el comentari que encara havia de "madurar".

- Què dius, madurar. Ets de les persones més madures que conec. L'únic que et veig és que encara et refies molt de tothom i no penses malament de ningú. Encara t'has d'emportar molts pals, em sembla... U.U'

Vaig posar-me a riure de valent.

- La veritat és que la imatge de tu i treballant , ni que sigui de poli, se'm planta com un acudit, sí- vaig dir, i vaig fer una pausa- Ara de debò; no, no t'hi veig. Però tot canvia... I la veritat és que no em desagrada la idea

Em va comentar allò de la maduresa mentre obríem les portes del castell.

- És que, al meu parer, tothom és bo. No veus com s'hi ha restaurat la pau, aquí? És clar que hi han baralles i coses; tot i que no m'agradin, sé perfectament que la gent no és de pedra, i aquestes coses passen. I, pel Factunus Rodlel... Sempre he cregut que simplement era un pobre home que no ha rebut mai una bona mostra d'afecte. És digne de llàstima, en realitat... Espero que en una altra vida li vagin millor les coses. Però a veure si això ens ensenya una mica com hem de ser....

Vam pujar per la torre de Gryffindor mentre seguíem parlant, fins que cadascú va anar a la seva habitació. Ja em tornava a sentir com a casa, i, a més, tot estava bé.

[Tema Acabat]