Busca i Captura

Vaig sortir del meu estimat departament d'auror per dirigir-me al departament de misteris a buscar al Dusell, avui feia un més que sortiem i ho anavem a celebrar en un sopar.

M'anava mirant a tots els miralls que trobava pel camí només per asegurar-me de que tots els meus cabells es trobaven exactament el ordre dins del seu desordre.
Vaig arribar al departant de misteris i em vaig dirigir cap al despatx del Dusell, ultimament feia mitja vida allà, perque hi anava a cada estona lliure que tenia i si no en tenia i trobava alguna excusa per anar-hi també hi anava.

Vaig trucar a la porta del seu despatx, sabia que no li agradava que la gent entrés sense trucar, un veu em va dir que pases i jo vaig treure el cap per la porta.

-Ja he acabat, carinyo- vaig dir somrient, mentre m'apropava a ell, encara assegut ala cadira- com ha anat el dia?

Va trucar a la porta sense fer massa estrèpit, i va entrar. Quan la vaig veure, vaig somriure i vaig aixecar-me. Ja havia acabat la feina -no costava gaire, perquè la feina al departament de Misteris era quasi nul·la-, o sigui que em vaig posar la jaqueta i vaig respondre.

- Com cada dia... Però millora pel fet que fa un mes que estem junts - vaig fer-li un petó als llavis i vaig convidar-la a sortir.

Me'l vaig mirar, no m'importava que ens portessim setze anys de diferència, m'agradava aquell home, em feia sentir bé, encara que per desgràcia sabia que aquella nit podria ser decisiva per la nostra relació.

Em feia sentir bé i potser més egura el fet de que el fes sentir bé, que portessim un mes junts.

Vaig sortir per la porta quan ell em va convidar a fer-ho però just desprésem vaig girar i el vaig mirar amb curiositat.

-On anem a sopar?.- vaig preguntar-li.- M'ho diràs o és un altre dels secrets que has de guardar.- per desgràcia el fet de que treballes al departament de misteris, feia que no ens ho poguessim explicar tot.

Vaig somriure, una mica forçat. No podia parlar-li de coses del departament, però allò no era un obstacle.
Era feliç amb ella, i se'm començava a fer difícil una possible vida sense estar al seu costat. El pitjor, però, era que hi havia secrets que, malgrat no poder explicar, de vegades voldria mostrar-los-hi.

- És un restaurant muggle molt bo, que hi ha prop de King's Cross. Segur que t'agrada...! - vaig somriure-li i li vaig oferir-li el braç, perquè s'hi recolzés, mentre anàvem cap a la sortida de la Conselleria.

Em vaig agafar al seu braç i vaig sortir de la canselleria caminant orgullosa i quan vem ser a fora al carrer em vaig conçentrar en King's Cross per aparetre.

Vaig sentir una sensació desagradable que m'estrenyia les entranyes i em feia marejar lleugerament, sort que anava agafada al Dusell, per sort al cap de pocs instants vaig tocar de peus a terra, erem a King's Cross.

[TEMA ACABAT]