Un bon dia

Estava d'un humor immillorable. feia temps que no em sentia tan bé. Encara recordava amb un somriure imatges de la nit abans. A més, feia bon dia, tenia una estona lliure i havia sortit a passejar pels jardins perquè entre quatre parets mai no m'hi acabava de trobar completament a gust.

Em vaig estirar a la gespa i vaig estirar tots els músculs amb un badall. Feia tan bon temps que fins i tot em vaig treure la túnica. Hi havia ocellets que cantaven en un arbre proper. Em vaig posar la mà a la butxaca, notant que hi havia alguna cosa que es movia de sobte. Era el meu pigmy-puff rosa.

- Tuuuu! Què hi fas aquí? - el vaig renyar.

- Prrrrrt! - va fer l'animaló, fent un saltet.

Vaig sortir als Jardins a prendre una mica el Sol ja que allà feia molt més bon temps que a Noruega, vaig veure una noia estirada a l'herba que parlava amb la seva ma. I li preguntava que, què hi feia allà, vaig decidir apropar-m'hi.

-Hola.- vaig dir-li, llavors em vaig fixar que tenia un piggmy puff a la ma.- Sóc en Karl Foster, vaig arribar ahir, qui ets tu preciositat?

Em vaig quedar de pedra quan vaig veure que una persona amb un uniforme d'Slytherin se'm dirigia amb tanta amabilitat.

"Preciositat? O.O"

Els d'Slytherin acostumaven a dir-me moltes coses, però no precisament "preciositat". Vale, era nou. Havia arribat ahir.

- Eh... no t'han posat al dia els teus amics, no?- li vaig preguntar-. Ho enllestirem de pressa doncs. Tu i jo no ens parlem. Apunta-t'ho a la llista de "coses per recordar". I creu-me, prefereixes que no parlem que no pas que sí que ens parlem - em vaig assenyalar la corbata-. És per aquest color d'aquí, veus? Vermell. Com la sang, que és el que hi haurà com em tornis a dir "preciositat".

Me'l vaig quedar mirant amb un somriure forçat, amb el pigmy-puff saltironejant alegrement a la meva mà.

Me la vaig mirar amb curiositat m'agradava la forma de ser d'aquella noia.
-Aixi que ets una petita lleona, eh?.- vaig dir-li amb veu avellutada.- doncs jo sóc un exepcional domador de lleons, si ho vols comprovar.- li vaig fer l'ullet.- M'agrada la convinació de verd i vermell a tu no?
Em vaig agenollar i em vaig mirar el Pigmy Puff de la seva ma, el vaig acariciar i li vaig preguntar:
-Com es diu aquesta coseta tan mona?

- Voldemort ¬¬ - li vaig contestar mentre el pigmy-puff feia una voltereta en sentir el seu nom.

- Wiiiiii

- No el toquis, preferiria que no es contaminés - li vaig dir, cabrejada perquè m'havia picat l'ullet i m'havia recordat a certa persona-. I no, el verd i el vermell no queden bé. A veure com t'ho explico perquè tu m'entenguis... - vaig fer, mmirant al cel per pensar-. Si fos per mi, ja hauria posat una bomba a la vostra residència perquè voléssiu tots pels aires, però al director no li va acabar d'agradar la meva proposta, per alguna raó... és clar que li vaig proposar un dia que estava serè... potser si li preguntés ara li semblaria bona idea i tot...

-Em sona molt el nom.- vaig dir-li.- però ara mateix no recorodo de que, perdona que el porti la contraria quan er dic que el verd i el vermell SI que queden bé, princesa.- i li vaig tornar a picar l'ullet.- Jo crec que hauries de ser a Slytherin amb aquestes idees tan...-no trobava la paraula.- bé amb tantes ganes de fer mal a la Gent, sort que el Director té dos dits de front.- vaig mirar al Voldemort.- no és contaminarà, sóc Sang Pura, tranquila.- la vaig mirar intensament.- com et dius, percert?

Vaig riure per sota el nas. No sabia com em deia. TOTHOM SABIA COM EM DEIA.

- Primera, a mi no m'agrada fer mal a la gent, m'agrada fer mal als Slytherin, que creu-me, arribeu a la categoria d'escarbats i dóna gràcies. Segona, els que autodenomineu de "sang pura" sou els que en realitat la teniu més merdosa, segurasment és per això que esteu podrits per dins per molta fatxada que tingueu. I tercera, si encara no saps com em dic, és que ni tan sols et podem considerar "de Hogwarts". Jo de tu m¡informaria de qui és qui abans de tirar la canya a la primera que passa. T'en podries endur una sorpresa.

Em vaig tornar a estirar l'herba i vaig tancar els ulls, mentre el Voldemort saltironejava prop meu.

- Si no t'importa - li vaig dir, sense molestar-me en mirar-me'l, tot i que era molt atractiu-, em tapes el sol. Pots retirar-te - vaig afegir amb un moviment de mà, com si espantés mosques en la seva direcció.

-Perdoni vosté princesa.- vaig dir-li.- a aquest humil Sang Pura per tapar-li el sol.- m'estava burlant d'ella, però tot i aixi em vaig apartar una mica.- Li sembla millor ara?.- li vaig posar la meva veu de lligar i me li vaig apropar per l'altre costat amb cura de no tapar-li el sol.
-Insisteixo en saber com et dius.-vaig dir-li amb ganes de jugar, apropant-me una mica a ella.

- Els meus amics em diuen Agatha -vaig contestar sense obrir els ulls, tot i que sabia que era al meu costat-. La resta em diu Black. Tu em pots dir "senyora Marquesa". Ara ja pots anar a buscar referències, a veure quant ets capaç d'esbrinar. Sorprèn-me.

Vaig fer un sospir d'indignació en veure que no es movia.

- Que el meu to de veu dolç com la mel i els meus comentaris amables no et facin creure que gaudeixo de la teva ¬¬ - vaig dir-li, dirigint-li una mala mirada.

-Doncs senyora Marquesa, si és una Black.- vaig dir-li.- Que hi fa a gryffindor una Black?- vaig preguntar, hi habia alguna cosa que no em quadrava.- n'he sentit a parlar molt, de la Noble Nissaga dels Black.

- Si no t'importa, preferiria que les referències me les donesis tu Agatha.- li vaig dir per el seu nom.- veus ara ja sé el nom de la noia a la que li tiro la canya.- allò li vaig dir per picar-la.- Que et sembla si ens en anem a una lloc mes... Privat?.

- Que què hi fa a Gryffindor una Black? Fer cabrejar la seva família, per començar. Pensar per ella mateixa en comptes d'acceptar el que diu el Clan. Desgraciadament se'n sent a parlar molt, de la "noble" nissaga dels Black, tot i que té de noble el que tu de possibilitats amb mi.

Me'l vaig mirar. La veritat és que era guapo, el cabró.

"Quina sorpresa... ¬¬"

I a sobre tenia la barra de dir-me que anéssim a algun lloc més privat. Tot i que... i si hi anava? Qui ho sabria? Vaig somriure interiorment. Em sentia dolenta en aquells moments. La veritat és que... molava.

- I on proposes anar, exactament? - vaig dir amb un somriure torçat.

-Que li sembla a la Senyoreta Rebel, si anem al Bosc Prohibit.- vaig dir amb la meva seductora veu avellutada, em volia assegurar de que aquella queia.- n'he sentit a parlar molt però encara no hi he estat i sembla que a tu no et fa pas por entrar-hi no?- La vaig mirar intensament els ulls i els meus blau-verds es van fixar en els seu Xocolata.
"Quins ulls mes macos".- vaig pensar.

-S'hi atreveix la Senyora Marquesa a entrar-hi amb aquest personatje que te al costat.- vaig dir-li somrient ensenyan-li la meva blanca dentadura.

- Potser ets tu el que hauria de vigilar amb qui hi entra - li vaig dir, posant-me dempeus.

Em vaig recordar uns instants del que havia passat l'últim cop que havia entrat al Bosc Prohibit amb un Sly. Vaig somriure. Una part de mi em va recomanar que anés amb compte. Que el que anava a fer era perillós. Però, com sempre, vaig fer cas omís de les advertències. Què és la vida sense una mica de risc?

-Jo?.- vaig dir-li somrient.- Ho dubto, els Slytherins no li tenim por a res, bé als Gryffindors molt cabrejats potser una mica, però no pas a un bosc encantat, Noruega, n'està plena d'aquestst boscos a més.- em vaig feliçitat interiorment al veure que s'aixecava ho habia aconseguit. Em vaig aixecar jo també quedant devant d'ella i me la vaig quedar mirant era força més alt que ella.- Va anem, Marquesa, si es tan valenta com diu, pot passar al devant.- vaig dir-la per tenir unes meravelloses vistes del seu cul.- sino, puc anar al teu costat i així m'abraçes si t'espantes. Que li sembla?.- li vaig fer l'ullet de nou i li vaig somriure.

Em va fer l'ulllet i jo... li vaig tornar el somriure. Trobava molt fort que només s'nteressessin per mi nois d'Slytherin. Ben curiós, tot plegat.

- Vinga, Voldemort, hem de marxar - li vaig dir a la bola de pèl de color rosa, obrint la butxaca de la meva túnica, i el Voldemort va saltar-hi alegrement-. Aniré uns metres davant teu per anar espantant els homes llop, no fos cas que t'haguessis de despentinar...

Em vaig encaminar cap al bosc amb un somriure, notant la seva mirada clavada en mi.

-Homes Llop?.- vaig dir simulant una veueta de por.- Crec que aquests només surten quan hi ha lluna plena, i jo, veig un sol ben radiant.

Es va posar al Voldemort a al butxaca i va començar a caminar, mentre jo li mirava, jo ja habia predit que faria, el cul. QUan em vaig desempanar que va ser al cap de pocs segons, vaig fer un parell de gambades fins a ella.

[TEMA TANCAT]