-Sí, exactament - vaig dir-li a l'Erin, que m'havia preguntat si em deia Priscilla; no podia evitar sentir-me fatal cada vegada que algú a qui amb prou feines reconeixia es recordava del meu nom. L'Erin em va convidar a seure i però abans que pogués fer-ho la Sam va girar-se i em va veure.
-Hola! -vaig contestar-li jo, somrient, mentre m'abraçava- Com vols que em cansi de tu? Només m'atabales una mica de tant en tant... -vaig dir fent broma, mentre seia amb ella- però ja veig que de totes maneres estàs ben acompanyada -vaig afegir somrient a l'Erin, que m'havia semblat bona noia.