Guy Fawkes Day!

- T'agrada?- vaig dir- Si? Doncs no és meua, però gràcies.- vaig dir riguent.

Em vaig girar cap a Erin.

- Ens coneixem perque anem a la mateixa residencia, al mateix equip i perque una vegada, quant em varen castigar en segon, em van dur a la seua classe i el professor va manar fer un treball, i ell i jo anavem junts.- vaig dir.- Perque ho preguntes?

Vaig arribar al jardi. No veia a ningu conegut. Em vaig posar a caminar a vore si trobava a algú.

Vaig vore un elf que duia beguda, vaig agafar un got i em vaig sentar damunt d'una pedra, prop del foc.

- Curiositat- vaig dir, sense mentir de fet- Com no, sempre hi ha d'haver un càstig pel mig...-vaig dir reprovadorament, esperançada de que això canviés.

Aleshores vaig veure que l'Ed arribava i s'asseia en una pedra. El vaig cridarperquè vingués amb nosaltres.

Vaig vore que algú em cridava, vaig buscar amb la mirada, però no vaig vore a ningú. Aleshores vaig vore que era Erin.

Vaig anar cap alla i vaig vore que també estava la meua germana i un xic que no coneixia. Em vaig donar compte de que estavem massa junts. Mmm....parlaria amb Samus. Em vaig sentar davant de Erin.

- Hola, com va?

Vaig vore que arribava el Edi, i vaig notar que ens estava mirant. Val, li ho tenia que dir, però no ara.

- Edii!- vaig dir.- Va, be.-aleshores em vaig donar compte de que no coneixia al Thomas.- Vos presente, Edi aquest és Thomas, Thomas, el meu germà Edgar.- vaig dir.- I be, a Erin ja la coneixes.

-Hola - vaig dir-li a l'Ed, apartant-me una mica de la Sam ( no se sap mai amb els germans..) - encantat de conèixet, Edgar.

Em vaig mirar un parell de vegades a la Sam i llavors al seu germà. S'assemblaven prou! Amb les vegades que els havia vist i ni ho havia arribat a pensar.

Les pedres no semblaven funcionar gaire bé... I quan ho feien, se m'escapaven de les mans. Aleshores vaig sentir un MEEEEC! per sobre meu i maig mirar enlaire. Era el pollastre, que volava... directe a la foguera! Les flames el van consumir en qüestió de segons.

- MEEEEEC!

Em vaig aixecar, emocionadíssim i vaig córrer cap a la foguera.

- Aparteu! Apartaeu! Que el vell tronat ha decidit estirar la pota!!! ^^

Em vaig acostar a la foguera. D'entre les cendres, a prop meu, va aixecar el cap un pollet de color vermell i daurat.

- Piu! Piu!

Era un sorollet agradable. Vaig somriure, satisfet. S'havia acabat el MEEEEC!!!

Vaig agafar el pollet amb les dues mans.

- Ben fet, pollastre! Així m'agrada! Va, anem a estrenar-te!

El vaig acostar a la metxa dels petards.

- Au, vinga, una miqueta d'aquest foc que tu tens!

Vaescopir una flameta. No era gaire gran, però suficient per encendre la metxa.

- Au, vinga!! Tothom a córrer que això comença!!! - vaig cridar, fent bots d'alegria i arrencant a córrer perquè els cohets no em caiguessin al damunt.

I l'espectacle va començar. Hi havia palmeres de tots colors, espirals que giraven, ocells de foc que sobrevolaven el castell. Hi havia uns petards musicals que cantaven alegrement, acompanyats per la percussió d'uns altres en esclatar. Va aparèixer també un arc iris que anava de punta a punta del castell i, en un parell d'ocasions, n'esclatava un que feia tanta llum que va semblar que es feia de dia... durant uns intsnt; llavors s'apagava i continuaven els altres amb més colors i més llums ^^

Vaig aixecar el cap, mirant el cohets, sense voler perdre'm ni un detall- ¡Qué macos!- Vaig cridar, amb força, tot i que amb el soroll que feien els petards amb prou feines algú em sentia. Eren uns focs preciosos, de colors brillants. Em vaig quedar allí de peu, mentre continuava mirant els focs.

Vaig arribar just quan començaven els focs artificials, la sorollada i la musica alegre, s'habia de reconeixer que estava molt bén montat i que el vell guillat que teniem per director sabia el que es feia.
Vaig buscar algú conegut entre la multitud però estavem tots tan apretats que vaig ser incapaç de reconeixer cap cara.

Al cel explotaven els focs artificials. N'hi havia de totes les mides i els colors. Eren maquisims.

-Apa, que maco!- vaig exclamar, encara que dubtava que algú em sentís.- Com s'ho curra, director!

Vaig aixecar el cap, mirant els focs. Per una vegada a la vida, el vell havia aconseguit fer alguna cosa bé... I li havia sortit de meravella. Aquells focs eren preciosos, una cosa meravellosa, un joc de llums i colors, simplement preciós...
Vaig veure la Rapunzel, i vaig anar cap a ella.
- Ei, Rap! Per una vegada el vell l'ha encertada, eh?

-Si,-vaig dir- justament estav pensant això ara mateix.- vaig somriure- nenaaa, no t'ho creuràs, t'he d'explicar una cosa...- vaig fer un somriure trapella.

- Què has fet aquest cop? - vaig fer, picant-li l'ullet de manera trapella, també.

Em vaig mirar contenta com el Fawkes renaixia d'entre les flames. El Dumby deuria estar satisfet. I els focs eren simplement genials. M'encantava el 5 de novembre. Sabia que no era exactament així, però a tot arreu on mirava, hi veia parelles agafades de les mans. Em vaig mirar el Fortin. Per un moment vaig pensar en anar i...

No. Seria estúpida. Nosaltres, si és que érem aguna cosa, no seríem mai dels que van agafadets de les mans pels llocs públics. Tot i així, les ganes de fer-ho i prohibir-t'ho tu mateix donaven una mena de... morbo. Em feia venir ganes de tornar a trobar-me'l a soles. Vaig saccejar el cap per treure'm certa imatge de la ment i em vaig centrar en els focs, somrient.

-Ahir a la nit, no podia dormir i vaig baixar a la sala comu- vaig dir mentre se'm escapava el somriure- i bé, em vaig posar a llegir i al cap d'una estona va arribar el Jack i ens en vem anar a la cuina a fer una xocolata calenta- vaig somriure encara més- ens vem acabar lian i un elf en va haber d'avisar de que marxesim per que venia un profesor.

Vaig somriure en veure que el Fawkes renaixia i com de content s'havia posat el director. Però llavors van començar els petards. Em vaig tapar les orelles amb força, una miqueta espantada amb el soroll. Però llavors, en comptes de sentir els petards als que estava acostumada, vaig sentir una musiqueta alegre. Es clar; eren petards màgics. poc a poc, vigilant que no hi hagués soroll al final, em vaig anar traient les mans de les orelles.

Vaig mirar als altres amb cara de circumstàncies.

Vaig mirar els focs, com un estaquirot. Eren preciosos. Vaig somriure i em vaig mirar el director, que tot i estar com un llum havia fet una bona feina.

I després em vaig mirar la Black. Tenia ganes d'anar amb ella, i besar-la, sota el castell de focs, però era una estupidesa. Millor em callava i em quedava mirant els focs.
I, per acabar-ho de rematar, vaig sentir com la Rapunzel explicava el seu lio amb en Jack... I com els havien estat a punt d'enxampar. Vaig recordar l'entrada triomfal de la professora Nicholson al bany, mentre la Black i jo ens embolicàvem, i em vaig posar vermell; sort que era fosc i ningú ho podia veure.

- Noies, sigueu discretes, va... - vaig dir, nerviós.

-Així que ara escoltes converses d'amagades eh Kikus- vaig dir-li burleta- no et va ensenyar la mama de petit que això es de mala educació ¬¬- vaig somriure- no tinc per que amagar-me de res del que faci, a mes, que jo sapigui tan sols li he explicat a la Gis entre tota aquesta xauxa, no ho haura sentit ningú.- vaig mirar als meus voltants, definitivament ningú em mirava- veus?- vaig dir-li amb to de suficiència al Kikus.

- No escolto converses d'amagat - vaig dir, malhumorat -. Si les escoltés d'amagat no us diria que ho he estat escoltant. Però es veu que no tinc dret a escoltar, ara...

Vaig fulminar-la amb la mirada, i vaig tornar a observar el castell. Em moria de ganes d'anar-me'n amb la Black, però em vaig aguantar.
Els petards, això sí, eren preciosos.

Vaig quedar-me mirant el castell de focs, abraçat a la Lils. M'encantava ser allà, i el director havia fet una molt bona feina. A més, la resurrecció del fènix havia donat un toc especial a la festa.

- Això sí que és bonic... - vaig sospirar, mentre mirava, pasmat, els focs d'artifici que omplien el cel.

Em vaig mirar el focs. Eren preciosos. Em vaig mirar el Thomas i vaig veure que s’havia apartat un poc de mi, me le vaig mirar riguent i li vaig dir baixet.

- Pensava que havies dit que no et donava por.- vaig dir mentres mirava els focs.

Havia sentit els crits del director i després de pensar-m'ho molt, i tot i la mandra que em feia, vaig decidir fer veure que era una mica normal i vaig baixar al jardí. Al menys la vista era força espectacular: havien encès una foguera i per sobre dels caps de la gent s'alçaven focs artificials que il·luminaven el cel amb milers de colors. Vaig donar una llambregada ràpida a les cares que miraven l'espectacle embadalides, il·luminades per la llum de la foguera, i no em va costar gaire localitzar la Sam asseguda amb el seu germà, una noia que em sonava d'haver vist a la sala comuna i un noi que tenia la sensació de no haver vist mai.

M'hi vaig apropar mig mirant el cel i mig el terra, de manera que vaig trepitjar alguns peus abans d'arribar on eren ells.

-Hola! -vaig dir bàsicament mirant la Sam.

Vaig veure que l'amiga de la Sam, la Priscilla creia que es deia, arribava on érem. Vaig saludar-la:

- Hola! sóc, l'Erin, te'n recordes de mi? ens vam conèixer a la infermeria...

La Sam estava parlant amb el noi que tenia al costat i mirava el cel, de manera que no em va veure. Qui es va girar, però, va ser la noia que estava amb ells, que em va saludar amistosament.

-Hola -vaig dir amb un fil de veu- Ostres, a la infermeria? Doncs no, ho sento... aquell dia jo no m'hi veia gaire. Com te dius?

- Tranquil·la- vaig dir- Em dic Erin River. Tu et deies Priscilla, oi? Vine, seu amb nosaltres-vaig dir quan em vaig adoanr que seguia dreta.